En aquest context, el periodista i col·legiat Rafa Marrasé afirma que l'Alcaldia de l'Ajuntament de Salou l'ha vetat en l'exercici de la seva professió. Els fets en qüestió giren a l'entorn d'una sèrie d'entrevistes que el diari El Punt Avui realitza amb alcaldes de Catalunya per abordar temes d'interès local, requerint la gravació en vídeo d'aquestes converses per la posterior difusió del contingut. En posar-se en contacte amb el gabinet de comunicació de l'alcalde de Salou, aquest va sol·licitar conèixer les preguntes amb antelació, sol·licitud a la qual el periodista va negar-se després d'informar que ja havia proporcionat les línies generals i els temes a tractar.
Marrasé ha presentat al CIC diverses captures de pantalla de converses via WhatsApp mantingudes amb el gabinet de comunicació de l'ajuntament, demostrant que va exposar els temes centrals de l'entrevista però va refusar a enviar el qüestionari complet, ja que considera que això convertiria l'entrevista en meres declaracions. Davant la negativa, l'entrevista es va cancel·lar el dia abans de la data acordada i va quedar ajornada. Posteriorment, l'alcaldia va demanar que un altre redactor realitzés l'entrevista, proposta que el diari El Punt Avui va rebutjar, mantenint el mateix redactor i sense proporcionar les preguntes requerides. En resposta, l'ajuntament va cancel·lar definitivament l'entrevista.
Com és habitual, i amb la intenció d'escoltar la versió dels fets de l'entitat involucrada, el CIC va adreçar-se, en dues ocasions, al gabinet de comunicació de l'Ajuntament perquè proporcionés les corresponents al·legacions, però no s'ha obtingut cap resposta.
Basant-se en el sisè criteri del Codi Deontològic dels periodistes, el qual subratlla la necessitat de conciliar els drets individuals amb el dret del públic a estar informat i emfatitza que el periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l'interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials, i malgrat el caràcter inusual de la queixa, el CIC va decidir procedir amb la queixa ja que els fets recauen en la funció més bàsica del periodisme: garantir el dret universal a una informació rigorosa, veraç i plural. Per això, els periodistes, en tant que intermediaris entre els poders públics i la ciutadania, tenen l'obligació d'interpel·lar als representants de les administracions en tot allò que considerin de rellevància pública.
Finalment, el CIC determina que el col·legiat i periodista Marrasé compleix amb la seva obligació quan no accedeix a totes les demandes, presumptament dilatòries, que li plantegen des de l'Alcaldia, ja que exposant els temes sobre els quals versarà l'entrevista ja compleix amb la cortesia necessària en qualsevol relació professional. Amb la negativa, el periodista defensa el dret a la informació establert pel sisè criteri. El CIC aprofita l'ocasió per recordar que totes les administracions públiques estan obligades a mantenir la transparència i a respondre adequadament als mitjans. Així mateix, el CIC aclareix que el dret a no respondre preguntes, inserit en el sisè criteri, és aplicable a persones individuals i jurídiques, no a les administracions públiques, les quals han de ser transparents davant la societat.
Analitzats els fets, el Consell de la Informació de Catalunya insta l'Ajuntament de Salou a complir amb el compromís de transparència de les administracions públiques i a mantenir una relació amb els representants dels mitjans de comunicació d'acord amb el criteri número sis del Codi Deontològic dels periodistes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari