Segons l’opinió del denunciant, els articles li semblaven "massa favorables" generant la percepció que podria tractar-se de d'un cas de publicitat encoberta, i recordava que en les seves cròniques no es tractava mai qüestions més socials com el descontentament veïnal, l’impacte ecològic de l'esdeveniment o detalls sobre els seus organitzadors.
Durant la investigació, el CIC va verificar que la revista Rockdelux és editada per l’empresa Primavera Sound S.L, i que Ramon Súrio hi col·labora amb articles esporàdics. Paral·lelament, va comprovar la seva trajectòria a La Vanguardia, on escriu crítiques musicals i cobreix el festival des del 2001 amb peces centrades en les actuacions dels grups convidats.
El redactor en cap de la secció de Cultura de La Vanguardia va defensar la feina de Súrio, subratllant que el periodista es dedica exclusivament a la crítica musical i no a reportatges socials o d’investigació, indicant que aquestes qüestions han estat cobertes per una altra redactora de la casa. Quant al contingut “excessivament positiu”, es van aportar exemples de crítiques on es fan valoracions negatives tot afegint que d'ençà de l’adquisició de Rockdelux per part de Primavera Sound, el periodista va decidir de manera voluntària reduir la seva col·laboració precisament per evitar el conflicte d’interessos i preservar la seva independència, limitant-se a publicar una crítica de discos al mes.
El CIC conclou que no s’ha detectat cap infracció del Codi Deontològic en les cròniques de Ramon Súrio ni en l’actuació de La Vanguardia.
Si creus que un mitjà de comunicació o periodista ha vulnerat algun dels principis del Codi Deontològic de la professió periodística, presenta la teva queixa al Consell de la Informació de Catalunya.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari