Elizabeth Jane Cochran va iniciar la seva carrera de periodista quan tenia vint-i-un anys. En aquella època, si una dona escrivia en un diari, no podia revelar el seu nom real, per això va començar a firmar com a Nellie Bly, el nom d’una cançó molt popular a la ciutat trenta anys abans. Tot i que l’editor volia que escrivís sobre temes de moda, jardineria o teatre, seccions que tradicionalment s’encarregaven a les dones periodistes, ella va optar per fer textos més controvertits.
Va decidir marxar uns mesos com a corresponsal del diari a Mèxic on durant sis mesos va retratar les desigualtats del país, i va descriure al president Porfirio Díaz, com un “tsar tirànic”. En conseqüència, la van expulsar del país i es traslladà a Nova York, on va trobar feina de periodista al diari sensacionalista New York World, de Joseph Pulitzer. A partir d’aquell moment, Nellie Bly va començar a practicar el periodisme d’investigació immersiu i a fer-se mediàtica amb els seus reportatges. Però va aconseguir convertir-se en una estrella i referent per a moltes dones, amb el reportatge que escriure fer després de fer la volta al món en 72 dies ella sola.
La seva tasca com a dona pionera en el periodisme immersiu ha estat molt aclamada per als periodistes nord-americans. El 2017 es va publicar el llibre La vuelta al mundo en 72 días otros escritos (Capitan Swing), on es repassa la seva biografia i tots els seus textos més mediàtics. Una obra on queda palès que Nellie Bly no només va ser una periodista que es va dedicar en cos i ànima a denunciar les injustícies socials, sinó que també va lluitar per donar veu a les dones, fins aleshores silenciades.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari