L’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet el 13 de desembre firmava un article a La Vanguardia titulat IA i periodisme del qual, tal com informava al final, només havia escrit el primer paràgraf, la resta era obra d’un mòdul de llenguatge d’intel·ligència artificial. A més va explicar que aquesta tecnologia es basa en algorismes, que són una seqüència de passos simples per resoldre un problema. Va considerar aquest sistema relativament fàcil, però que n’hi ha d’altres de més complicats com els deep learning, en el qual un software pot escriure un article a través de les dades que té integrades, com en el cas de Sudowrite.
Aquests sistemes ja s’utilitzen amb èxit en redaccions de diferents mitjans de comunicació. En aquest sentit, Ismael Nafría, director de la revista National Geographic Espanya, en posa diferents exemples. Com el de l’agència de notícies Associated Press, una de les primeres agències de notícies que va aprofitar la intel·ligència artificial i l’automatització per reforçar el seu principal informe de notícies. Però no és l’únic cas, Washington Post fan servir la intel·ligència artificial per elaborar informació esportiva d’àmbit local o escolar o Los Angeles Times realitza de manera automatitzada informes sobre els terratrèmols.
Actualment, pràcticament tots els mitjans de comunicació utilitzen eines digitals per analitzar la seva audiència i estudiar quins continguts tenen més èxit entre aquesta. Tots els entrevistats coincideixen que la intel·ligència artificial pot millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al lector. Ara bé, de moment, la intel·ligència artificial també té limitacions com no entendre el context de la informació o comportar biaixos. De manera que davant l’etern debat sobre si els robots substituiran a les persones, els entrevistats consideren que això no passarà en l’àmbit periodístic, sinó que es complementaran els uns als altres. “L’equip humà genera el valor afegit”, exposa Nafría.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari