Els guanyadors de les Mosques de la Informació 2016 rebran una obra de Roser Bover: una peça de línies molt netes, amb un disseny quasi industrial que combina una base de ferro amb ceràmica blanca. La terrisseria és la veritable protagonista de l’obra, ja que dóna forma a un plec de papers lligats amb cordill i a cadascuna de les cinc lletres que formen la paraula “MOSCA”. Així, cadascun dels guardons que es lliurarà és únic, ja que tots tenen una lletra diferent i no hi ha dos feixos de paper iguals. Roser Bover ha volgut reflectir el concepte que “la lletra acumula, al llarg de temps, idees i pensaments en els seus plecs“, una al·legoria de l’essència del periodisme.
L’artista, que per un imprevist no ha pogut assistir a la presentació, ha volgut fer arribar seu agraïment al Col·legi de Periodistes de Girona "per convidar-me a fer l’escultura que correspon al guardó de la Mosca 2016" i, a través d'un correu electrònic, ha explicat que en la peça que ha creat "s’interrelacionen la fragilitat que pot tenir el mitjà escrit, com és un diari, amb la fortalesa que pot tenir la paraula". Segons Bover, "les noves tecnologies i la comunicació a través de la xarxa" posen en perill el suport en paper, que pot arribar a ser anul·lat per "formats molt més ràpids i potents i alhora menys reflexius en el seu excés, ja que la quantitat d’informació i la seva volatilitat no permeten assimilar-la completament".
La Mosca 2016 s'inspira "en el feix de paper de diari que cada dia arriba a primera hora i puntualment als quioscos. La idea es transforma en uns plecs de papers fets de ceràmica blanca molt fina i amb textura, cosa que marca el senyal del temps, i sense cap tractament, amb l’objectiu de preservar-ne l’autenticitat". El fet que els fulls estiguin lligats amb un fil blanc molt prim es correspon "amb la fragilitat del mitjà. Aquests plecs vénen acompanyats per una lletra, i els cinc guardons formen finalment la paraula MOSCA. És sabut que la paraula és el símbol, és el gest, és la referència i és el compromís, entre moltes altres coses, amb tot allò que som i que ens pertany”.
Roser Bover és una artista que, amb una mirada crítica i pausada, posa de manifest una sensibilitat poètica i imaginativa que elabora discursos narratius a partir de les seves preocupacions socials i antropològiques. El seu treball transita per diversos llenguatges artístics, com ara la videoinstal·lació, la fotografia o la manipulació d’objectes.
Ha participat amb obres de videoart en diferents festivals i espais de creació (la Festa de la Nit dels Estels, d’Albí; el festival MOT, el festival LOOP, Arts Santa Mònica, el Container de l’IGAC, el Festival Internacional de Vídeo VAD, el CaixaFòrum de Barcelona…) També ha pres part en diverses exposicions a sales com ara l’Espai U, el Bòlit Centre d’Art Contemporani o el Centre Cultural La Mercè de Girona, l’Altell d’Art de Banyoles o l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot.
En un edifici del segle XV
L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació tindrà lloc el dijous 20 d'octubre, a les 8 del vespre, a la Casa Solterra, seu dels Serveis Territorials de Cultura a Girona. Tal i com ha explicat el president de la demarcació de Girona del CPC, Joan Ventura, es tracta d'un edifici del segle XV que forma part del conjunt residencial històricament més notable de la ciutat. La Casa Solterra és una de les més importants del carrer dels Ciutadans i pren el nom de qui va ser el seu propietari fins a l’any 1876, Joaquim de Sarriera, comte de Solterra.
És una construcció palatina amb un pati que s’obre al carrer i que dóna pas a la majestuosa escala, un dels seus elements més coneguts. A la primera planta, una sala amb una destacable llar de foc de pedra comunica amb un pati posterior elevat, que compta amb un fragment de l’antic claustre gòtic del convent de Sant Francesc. A la Casa Solterra s’hi van allotjar, el setembre de 1493, els Reis Catòlics. També hi va passar, el 14 de gener de 1710, l’arxiduc Carles d’Àustria, i a principis de 1808 va acollir Napoleó Bonaparte.
La distribució original de la casa, amb les dependències privades de la família, ha desaparegut a causa de l’adaptació que es va fer a l’edifici quan es va destinar a oficines públiques, a partir de l’any 1940. Des de 1994, l’edifici és propietat de la Generalitat.
La Mosca de Sant Narcís, per a Isaki Lacuesta i Isa Campo
Ventura ha explicat també que la Mosca de Sant Narcís d'aquest 2016 es lliurarà a Isaki Lacuesta i Isa Campo, dos cineastes que porten molts anys guanyant premis i reconeixement a tot el món. La seva darrera pel·lícula, La propera pell, ha aconseguit sis premis al Festival de Màlaga: Millor Direcció (Isaki Lacuesta i Isa Campo), Millor Actriu (Emma Suárez), Millor Muntatge ( Domi Parra), Premi Especial del Jurat, Premi de la Crítica i Premi del Jurat Jove.
Isaki Lacuesta (Girona, 1975) compagina el cine amb la docència i amb la col·laboració amb diversos mitjans escrits, on publica articles sobre cine, música i literatura. Ha escrit i dirigit vuit llargmetratges i està preparant el novè. És comissari del pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia d’Arquitectura 2016, i s’ha endinsat en altres disciplines artístiques a través de les col·laboracions amb destacats coreògrafs, músics i pintors.
Entre altres premis, ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (2012), la Concha de Oro del Festival de San Sebastián (2011), els Gaudí a la millor pel·lícula i millor guió (2009), el Premi Ciutat de Barcelona (2011), el Premi Sant Jordi (2002) i el Premi Eloy de la Iglesia (2010, Festival de Málaga). Les seves pel·lícules s’han projectat a festivals de tot el món i a centres artístics tan prestigiosos com el Lincoln Center, l’Anthology Film Archives i el MOMA (tots tres a Nova York) o la National Gallery de Washington (que li va dedicar una retrospectiva complerta fa tres anys).
També han dedicat retrospectives completes a la filmografia de Lacuesta a Itàlia (Festival dei Poppoli 2012, Florència), França (Festival de Toulose, 2012), Alemanya (Festival de Tübingen, 2012), Colòmbia (Festival Internacional de Cine de Cali, 2010) i Espanya (Canarias Mediafest, 2010; i Alcances, Cadis, 2012).
Isa Campo (Oviedo, 1975) és guionista, realitzadora, productora i directora ( La propera pell ha estat la seva primera incursió en aquest camp). A més, és professora de direcció cinematogràfica a la UPF.
Entre altres, és autora dels guions de War Games, d’ Alba Sotorra (2011-12, Premi Gaudí 2016 al millor documental), Promised Isle (2011, d’ Abel García Roure), El cuaderno de barro (FIPA d’Or al Festival International de Programmes Audiovisuels de Biarritz 2012), i, juntament amb Lupe Pérez García, d’ El extranjero (2007).
També ha realitzat curtmetratges i videoinstal·lacions, i ara està escrivint un llargmetratge de ficció per al director uruguaià Federico Veiroj.
Isaki Lacuesta i Isa Campo han escrit junts els guions de La propera pell (amb F ran Araújo), Todas las máscaras (amb Joaquín Oristrell, 2010), Los pasos dobles (2008-09, Concha de oro a la millor pel·lícula a la secció oficial del Festival de San Sebastián 2011), La noche que no acaba (2008, Premi del Públic Festival Memorimages 2010 i Premi al millor documental al Festival Cinespaña de Toulouse 2011) i Los condenados (2007, Premi FIPRESCI al Festival de San Sebastián 2009, Premi a la millor pel·lícula al festival Internacional de Cuenca –Equador-, i Premi Gaudí a la millor pel·lícula catalana en llengua no catalana 2010, entre altres).
Julià Castelló rep la Mosca del Col·legi
Pel què fa a la Mosca del Col·legi, que reconeix trajectòries professionals dins l’àmbit del periodisme, distingirà el recorregut del periodista Julià Castelló (Sant Feliu de Guíxols, 1946).
Membre de la darrera junta directiva de l'Associació de la Premsa de Barcelona -presidida per Enric Sopena-, va participar en la fundació del Col·legi de Periodistes (va ser membre de la primera Junta del Col·legi, amb Carles Sentís) i del Sindicat de Periodistes de Catalunya. L’any 2006 va formar part de la candidatura de Josep Maria Huertas al deganat del Col·legi; i també va formar part de la Junta de Govern quan Josep Pernau era degà.
Va començar la seva vida professional a Bilbao i posteriorment, a Madrid, va treballar sis anys a Cambio 16, revista que l’any 1978 l’envia a Barcelona com a delegat. L’estiu de 1981 comença a TVE (encara a Miramar) com a col·laborador, i hi torna l’any següent com a col·laborador d’informatius, de la mà d’ Enric Sopena. Un any més tard s’incorpora a la plantilla després d’aprovar una oposició. Ha treballat per als informatius diaris de la cadena, i els programes Línia 900 i El Escarabajo Verde.
A les eleccions municipals del 2011 formava part de la llista d’ICV-EUIA-E per Sant Feliu de Guíxols. A les del 2015, estava a la llista de Guíxols des del Carrer – Entesa.
Durant el transcurs de les Mosques de la Informació també es retrà homenatge a Narcís-Jordi Aragó, que va morir encara no fa dos mesos, als 84 anys.
Fundador i membre de l’Associació de la Premsa de Girona, va ser també membre fundador del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985) i va ser el primer president de la Demarcació de Girona del Col·legi (1987-1993). Col·laborava amb la nostra Demarcació amb generositat i entrega. En els darrers anys va participar a la taula rodona “Carles Rahola: l’home, el periodista, el polític”, dins la I Setmana dels Rahola; i va ser l’encarregat de recollir la Mosca del Col·legi que l’any 2013 es va lliurar de manera simbòlica a tota la professió periodística. L’any passat, tot i que la seva salut ja era delicada, encara va assistir a les Mosques de la Informació.
Mosca Borda i Mosca Grossa
Pel què fa a les Mosques proposades i elegides per votació dels periodistes, la Borda i la Grossa, fins al mateix dia del lliurament de premis no se sabrà qui les ha guanyat.
Aquest 2016, els finalistes a rebre la Mosca Borda són l’Agrupació local del PDC a Girona, el Departament de Premsa de l’Ajuntament de Figueres, l’equip de Govern de Salt i Premsa del Departament de Salut; mentre que opten a rebre la Mosca Grossa Biel de Montserrat (responsable de premsa de la CUP de Girona), Eva Palau (cap de premsa de l’Ajuntament de Blanes, que ja va ser finalista a aquest mateix guardó fa un parell d'anys) i Jaume Figueras (responsable de premsa de l’Ajuntament de Calonge).
(Fotos de la galeria: Toni Vilches / Anna Estartús)
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari