Un nou estudi titulat “Els drets dels col·lectius i persones afectades per discursos d'odi racistes i lgtbi-fòbics difosos a través dels mitjans de comunicació” ha estat publicat pel Grup de recerca SOTRAC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’estudi fa una diagnosi exhaustiva sobre el funcionament dels mecanismes de queixa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia en la gestió de denúncies de discursos d'odi.
El projecte, elaborat per Anna Clua, Josep Granados Lladós i Vicent Canet, respon a una crida de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa. Aquesta crida sorgeix de la preocupació pels perills de la polarització i la “normalització” del discurs d’odi, així com la necessitat de millorar la visibilitat i l’aplicació del marc normatiu i regulador contra la discriminació i en defensa del dret a la informació.
Durant la recerca, els investigadors han examinat els procediments de queixes disponibles en ambdós òrgans, el CAC i el CIC, i han avaluat les queixes rebudes entre el 2014 i el 2024. En total, s’han recollit vint-i-cinc queixes, de les quals deu corresponen al CAC i quinze al CIC.
El CIC ha rebut majoritàriament queixes relacionades amb continguts racistes, amb un total de catorze denúncies en comparació amb només una sobre continguts LGTBI-fòbics. Aquest desequilibri es deu principalment a un pic de denúncies el 2019 sobre la cobertura mediàtica dels menors estrangers no acompanyats.
L'estudi també destaca les bones pràctiques del CIC en els darrers dos anys, incloent-hi la Jornada “Periodisme contra el discurs d’odi” i el comunicat en favor d'un marc legal que garanteixi la transparència i la responsabilitat dels mitjans de comunicació. A més, es van fer reflexions sobre el tractament informatiu de la ultradreta.
Malgrat aquestes iniciatives, les conclusions de l'estudi subratllen la baixa quantitat de queixes registrades en gairebé deu anys. Els investigadors suggereixen que aquest fet pot ser degut al desconeixement de la ciutadania sobre els mecanismes de queixa disponibles, així com a una possible desconfiança en la seva eficàcia.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari