Ja tenim els finalistes dels XV Premis Carles Rahola de Comunicació Local!

Després de la reunió del jurat, ja podem fer públics els noms dels finalistes dels XV Premis Carles Rahola de Comunicació Local, convocats conjuntament per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes.

En la categoria de millor projecte de comunicació periodística hi ha dos finalistes:

• Almudena Montaño India, per «Els pòdcasts de les administracions públiques de les comarques de Girona. Noves fórmules de comunicació institucional», per representar un nou mètode de comunicació que val la pena ser investigat.
• Àngel Madrià Roura i Josep Playà Maset, per «Els últims secrets de Dalí», per la importància que pot assolir aquest treball en el coneixement de la relació de Salvador Dalí i la ciutat de Figueres, coincidint amb el 35è aniversari de la seva mort, el 120è aniversari del seu naixement i el 50è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, el jurat ha seleccionat quatre finalistes:

• Clara Pedrosa Hernàndez, per «El llegat d’una casa de frontera», publicat a La Mira, un reportatge que suposa una immersió exhaustiva en una història de molts segles de pervivència en el món rural i que posa l’accent en la necessitat de donar veu a espais que tendeixen a desaparèixer, així com pel treball fotogràfic que l’acompanya.
• David de Montserrat i Nonó, per «Del Girona em desconsola al Girona m’enamora en 39 colors», publicat a La Mira: la recuperació d’una història que va transformar la ciutat de Girona de grisa i negra a la Girona de colors, i per com l’art pot ser una eina de transformació social. 
• Jordi Roura Sanjuan, Guillem Camps Comellas, Tony di Marino Sanchez, Jofre Amargant Bosch, Jordi Bofill Parra, Pol Estrada Plans, Tatiana Pérez Ribera i Marc Brugués i Collado, per «Què se n’ha fet de...?», una sèrie publicada al Diari de Girona que dona veu a persones que han fet història en el món de l’esport però que han estat oblidades.
• Tura Soler Pagès, per la sèrie de cròniques «L’assassinat d’Isabel Ordóñez, 40 anys impune», publicada a El Punt Avui: una gran feina d’investigació periodística d’un cas que va quedar en l’oblit i que mereixia ser recuperat.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio (Premi Miquel Diumé), el jurat ha elegit com a finalistes:

• Adrià Pujol Cruells, Martí Saguer Capell, Miquel Curanta Girona i Toni Sellas Güell, per Ui, si aixequés el cap, de Ràdio Capital de l’Empordà, un programa que recupera uns personatges referents i populars de la nostra cultura, i que té un gran plantejament de guió, un gran treball de locució i un gran treball sonor al darrere.
• Anna Prat Blanch, David Planella Fontàs, Laia Bosch Oliver, Laia Terricabras Castells i Laura Comamala Almazán, per Univers Integra, un pòdcast de La Comarca d’Olot que també es pot escoltar a diverses plataformes d’àudio, per la seva visió del col·lectiu de persones discapacitades, explicat en primera persona i molt ben documentat.
• Emma Granyer i Burrassó, Clara Julià López i Clara Vicenç i Romaguera, per Faldilles alineades, de Girona FM, un espai que presenta els orígens del bàsquet a Girona, i que fa un bon treball de recuperació de la memòria historicoesportiva i de reconeixement a les dones que n’han estat protagonistes.
• Josep Plazas i Josep Guardiola, per I aquesta veu?, un programa que s’emet a diverses emissores locals i que fa un recorregut per la història radiofònica de Girona a través de la veu dels seus protagonistes.

En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, el jurat ha escollit tres finalistes:

• David Vega Fontquerna i Josep Anaya Grau, per Construcció d’un cinema, emès a Televisió de Girona: un bon reportatge que mostra una manera de veure el cinema que ha anat desapareixent.
• Jordi Altesa Cabanas i Ruth Espuny Sebastian, per Quan les bombes callen, emès per Televisió del Ripollès, per la gran feina de recerca feta per trobar aquestes històries i deixar testimoni del bombardeig de Campdevànol per part de l’aviació franquista.
• Pedro Toro Coll, per Les bruixes del futbol, emès dins el canal Esport3 de la CCMA, per haver descobert els orígens de l’esport femení des d’una perspectiva inèdita, vinculant la història del món local amb la informació d’actualitat, i posant el focus sobre les que n’han estat pioneres en un tema molt actual.

En la categoria de millor fotografia de premsa, els finalistes són:

• David Aparicio Fita, per Maydayterrani, publicada al Diari de Girona, una imatge que és un molt bon testimoni del drama humà que es viu quotidianament al Mediterrani.  
• Dolors Gibert Viñolas, per Sequera, perquè en una sola foto explica l’essència d’una problemàtica molt actual, i la nostra impotència col·lectiva per fer-hi front.
• Jordi Ribot Puntí, per El petó. Barraques de Girona, per la captació d’un instant màgic i espontani, en un context festiu.
• Toni Vilches Moreno, per Eduard Sitjas. Lutier, publicada a la Revista de Girona, perquè captura l’essència i l’ofici de la persona retratada i s’ajusta a l’objectiu d’una fotografia de premsa.

En la categoria de millor informació digital, el jurat ha seleccionat dos finalistes:

• Dolors Gordils i Jaume Ginestà, de Síntesi, per Blanes, vides arran de mar, un documental sobre la vida al mar i la seva duresa molt ben realitzat. Ha estat produït per l’Ajuntament de Blanes i es pot veure a YouTube.
• Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Neus Aldeguer Turiera-Puigbò, per Els fets del Còrrec del Gavatx. Un episodi de la Guerra Civil a la Cerdanya, del blog de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya: un treball molt ben plantejat d’uns fets poc coneguts que, des d’una perspectiva personal, assoleixen una dimensió universal.

En la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, el jurat ha escollit tres finalistes:

• Glam Cooperativa de Comunicació i Disseny, per Som de Salt, una iniciativa de proximitat de la Comunalitat Urbana de Salt que incideix directament en el poble que representa, i que té una gran capacitat per reflectir la diversitat de la seva comunitat d’una manera inclusiva, i amb un disseny fresc i original.
• Maite Oliva Alsina per Llers, el poble que va esclatar en mil bocins, un projecte de l’Ajuntament de Llers per recuperar la memòria històrica del poble que suposa un gran treball de camp i que utilitza diferents formats per plantejar-lo.
• Tino Soriano, per De Banyoles, un projecte de l’Ajuntament de Banyoles i la Fundació Lluís Coromina, amb un disseny molt potent i un plantejament innovador, que mostra i potencia tota la diversitat de la ciutat de Banyoles.

La beca dels Premis Carles Rahola

Pel que fa a la beca dels Premis Carles Rahola, convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, els finalistes són:

• «Els pòdcasts de les administracions públiques a les comarques de Girona. Noves fórmules de comunicació institucional», d’Almudena Montaño India»;
• «L’orgull més tossut. 100 entrevistes sobre l’impacte mediàtic, econòmic i social dels clubs esportius d’elit de Girona», de Carlus Gay i Puigbert;
• «La fi de la memòria escrita. De la mort del paper al TikTok. La premsa de l’Alt Empordà (1880-2019). Catàleg de periòdics, editors, redactors i impressors», d’Anna Teixidor Colomer; i
• «La ràdio a les comarques de Girona. De 1975 al 2000», de Mateu Ciurana.

El nom dels guanyadors, i també dels membres del jurat, es farà públic durant l’acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que tindrà lloc el dijous 29 de febrer, a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona. La gala també es podrà seguir en directe per Televisió de Girona.