Els límits entre periodisme i publicitat han estat sempre delicats i és per això que continua sent un debat ètic candent dintre la professió. El setè criteri del Codi Deontològic especifica clarament la necessitat d’evitar els conflictes d’interessos, “no es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de terceres per promoure, orientar o publicar informacions i opinions”.
L’objectiu de les empreses és clar: comptar amb un periodista és una estratègia de màrqueting exitosa, ja que els professionals de la informació gaudeixen d'una posició avantatjada que els ofereix confiança i credibilitat davant del públic. Per tant, l’audiència confiarà d'una manera més cega en la informació que està rebent. Però aquest és un conflicte d’interessos del qual el Consell de la Informació de Catalunya s’ha posicionat en diverses ocasions argumentant que va en contra del Codi i de l'ètica periodística.
El periodista Francesc Ponsa obre de nou el debat amb una reflexió sobre el conflicte d’interessos, qué suposa ser un informador i fer publicitat, tot preguntant-se quina és la fórmula per frenar-ho i a qui li pertoca fer-ho.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari