En l’actual context de digitalització de la informació, en què les fonts de finançament tradicionals van a la baixa (especialment en el cas dels mitjans impresos) i les subscripcions digitals no són una font de finançament consolidada, els mitjans digitals senten la urgència de monetitzar els seus continguts a través de la publicitat, que ve determinada per l’audiència (nombre de clics o visites). Aquest fet provoca que molts mitjans prioritzin la creació de continguts que puguin generar prou interès en l’audiència com per accedir-hi, independentment de quina sigui la seva rellevància informativa.
El clickbait, doncs, s’entén com un contingut digital amb un títol cridaner que té com a únic objectiu aconseguir que els usuaris entrin a dins de la notícia, per tal d’obtenir el màxim volum d’audiència que es pugui traduir en un increment dels ingressos publicitaris. Tot i que entra dins la lògica periodística que els titulars hagin de ser cridaners i atractius, el problema s’esdevé quan el titular pescaclics incita a l’error, l’especulació o directament a la desinformació, ja que això topa amb els principis del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
A vegades, els titulars pescaclics estan redactats de forma deliberadament enganyosa i/o ambigua, de manera que la informació que es pot llegir a l’interior de la notícia no respon a les expectatives generades. En aquest àmbit, els criteris quantitatius (aconseguir el màxim d’audiència o clics) passen per sobre els qualitatius (oferir una informació veraç i d’interès públic).
A més, degut a la necessitat de mantenir el lector tant de temps com sigui possible dins de la notícia -un altre aspecte que tenen en compte les mètriques de l’audiència digital-, aquestes informacions poden pervertir la tradicional estructura de la piràmide invertida que ha regit històricament el periodisme, de manera que el lector es troba amb informacions de segon pla o d’escàs interès a l’inici de la notícia i ha d’esperar fins al darrer paràgraf per obtenir explicacions sobre el titular.
Els continguts que són fruit del clickbait, doncs, tendeixen a una simplificació del missatge i sovint pateixen de falta de precisió. Estan redactats amb una ambigüitat deliberada que condueix a l’especulació, oferint sovint informacions incompletes i fomentant el sensacionalisme i/o l’exageració. A més, estan conduint de forma progressiva la transformació de l’agenda informativa, ja que sovint es tracta de notícies extravagants i anecdòtiques que tenen un escàs valor informatiu.
L’extensió generalitzada del pescaclics genera serioses amenaces en el periodisme, ja que va en contra de la pròpia essència de la professió. L’abús del clickbait pot fer perdre als mitjans el seu principal valor davant la ciutadania, que és la credibilitat, ja que una part dels usuaris comencen a ser conscients d’aquest fenomen i de la pèrdua de confiança que els genera.
Davant de la proliferació de casos de clickbait, doncs, el periodisme no pot deixar de reflexionar sobre la seva funció i recuperar l’essència d’allò que el fa necessari per a la societat: Oferir informació veraç i contrastada complint els preceptes del Codi Deontològic, que és l’eina amb què compta la professió per tal de garantir els criteris de l’ètica periodística.
Allunyar-se del Codi Deontològic fa que el periodisme dimiteixi de la seva funció principal i deixi de ser referència per a la societat a l’hora de rebre una informació de qualitat i que segueix els paràmetres indispensables de l’ètica professional.
El Codi Deontològic de Catalunya té, entre els seus criteris, alguns aspectes que no pot oblidar cap periodista a l’hora de redactar les seves informacions i notícies, igual com ha de respectar l’ordre amb què ha d’aparèixer la informació i aportar les dades d’una manera clara i el màxim de precisa possible.
Per aquest motiu, el Consell de la Informació de Catalunya recorda els criteris 1 –Informar de manera acurada i precisa–, 2 –Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament– i 9 –Respectar el Dret a la Privacitat– del Codi Deontològic com els preceptes bàsics per afrontar el fenomen del clickbait, i que els periodistes els tinguin especialment presents a l’hora de redactar les seves informacions. Si no es fa, s’està vulnerant el Codi Deontològic i, per tant, la norma bàsica dels periodistes del país per garantir un periodisme rigorós i compromès amb l’ètica professional.
A més dels tres criteris esmentats del Codi Deontològic de Catalunya no es pot oblidar que al seu Annex B, dedicat específicament a recomanacions sobre Internet, que és l’àmbit en què es desenvolupa el clickbait, hi ha un criteri 2 de ‘Transparència i rigor’ en què es recull, entre d’altres, que “el producte informatiu ha de poder ser identificat com a tal sigui quina sigui la seva naturalesa formal. La distinció entre informació i opinió també és igualment exigible, així com la diferenciació entre publicitat i informació”.
Per totes aquestes raons, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i les universitats fem una crida als professionals del periodisme a respectar amb el màxim de rigor els preceptes del Codi Deontològic de Catalunya per acabar amb el fenomen del clickbait o pescaclics i recuperar les bones pràctiques en el sí de la professió.
Entitats adherides
- Consell de la Informació de Catalunya
- Col·legi de Periodistes de Catalunya
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Universitat Pompeu Fabra
- Universitat Ramon Llull
- Universitat Rovira Virgili
- Universitat de Vic
- Universitat Abat Oliva - CEU
- Universitat Internacional de Catalunya
- Universitat Oberta de Catalunya
- Universitat de Barcelona
- Universitat de Girona
- Universitat de Lleida
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari