Un llibre obert al coneixement, i una finestra oberta a l’univers. Assumpció Mateu ha jugat amb aquestes dues premisses per crear la Mosca d’aquest any, que s'ha presentat avui en una roda de premsa a la sala Miquel Diumé de la seu de Girona del Col·legi de Periodistes. En l'acte també s'han donat a conéixer les persones que aquest any s'enduran les Mosques de Sant Narcís i del Col·legi: Marc Gasol, Joan Ventura i, a títol pòstum, Josep Maria Francino.
La peça que ha creat Mateu representa un llibre obert, i en la coberta s’hi troba una finestra cap a un univers pintat d’un blau intens. Dins del llibre, ben a prop d’aquest univers, hi trobem la mosca, “unint els coneixements del llibre amb l’univers”, explica l’artista. L’obra està feta de ferro oxidat, material que li atorga un pes considerable: un quilo i mig, aproximadament. Mateu cita el sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà Muhyi-d-Din ibn-Arabí per recordar que “l’univers és un llibre immens, perquè el llibre és revelació”, i remarca que en un llibre “hi podem trobar pensaments, coneixements i sentiments”.
Cadascuna de les peces que Assumpció Mateu ha creat per a les Mosques 2022 és única, perquè, en cadascuna, la mosca està en un punt diferent de l’univers que s’aboca (i s’evoca) dins el llibre.
Assumpció Mateu (Girona, 1952) és una artista visual i multidisciplinària que viu i treballa a Jafre i que ja tenia de la necessitat d’expressar-se a través de l’art. Doctora en Belles Arts per la UB.
Va fer els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, que va compaginar amb els de Disseny Gràfic a l’Escola Elisava de la mateixa ciutat. A partir de 1979 es dedica a l’activitat docent com a professora de pintura a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de la UB. El 1989 decideix deixar la docència i dedicar-se exclusivament a la creació. La seva primera exposició individual va ser a l'any 1976 a Milà (Itàlia). Ha exposat arreu del món i les darreres exposicions han estat a Quingdao (Xina) i, aquest agost passat, al Castell de Calonge.
Polifacètica, la seva obra abasta pintura, escultura, obra gràfica, instal·lacions i poemes visuals. El seu compromís amb l'existència -una manera de viure, pensar i sentir que es transforma en una forma d'actuar, d’assumir aquesta actitud construïda a través del temps- és el que la defineix. Les seves creacions, intimistes, matèriques i amb una aurèola de misteri, reflecteixen un estat anímic fruit de l’observació i interiorització de la natura que utilitza com a metàfora.
El president de la Junta de la Demarcació de Girona, Jordi Grau, ha fet públic en la roda de premsa qui són els guardonats d'aquest any amb les Mosques de Sant Narcís i del Col·legi.
La Mosca de Sant Narcís es lliura a persones o entitats que hagin destacat per la defensa dels drets col·lectius, o bé que hagin difós la realitat gironina més enllà de les seves fronteres naturals. I aquest 2022 és, sens dubte, l’any d’en Marc Gasol: des del seu doble paper de president i de jugador, el 19 de juny va aconseguir l’ascens del Bàsquet Girona –el club que ell mateix havia fundat el 2014- a la Lliga ACB.
Tot i que nascut a Sant Boi de Llobregat, el seu vincle amb Girona ve de lluny: va ser jugador de l’Akasvayu entre el 2006 i el 2008, i després de la seva etapa als Estats Units, va tornar l’any passat per jugar al club que havia fundat. En pocs mesos l’ha portat a l’elit del basquet estatal.
Molt implicat en projectes solidaris –amb el seu germà Pau han creat la Gasol Foundation, que promou els hàbits saludables i combat especialment l’obesitat infantil; i col·labora també amb Proactiva Open Arms-, en Marc ha mostrat sempre públicament el seu compromís amb la demarcació i la ciutat de Girona, la seva gent i l’esport.
La Mosca del Col·legi reconeix trajectòries professionals dins l’àmbit del periodisme. En aquesta edició se’n lliuraran dues: a Joan Ventura, que el passat mes de març va cloure una etapa de vuit anys al capdavant de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi; i, a títol pòstum, a Josep Maria Francino, que va morir el desembre passat.
Joan Ventura Brugulat ha estat fins al març d’aquest any el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Va entrar al capdavant de la Junta al 2014 i va esgotar els dos mandats consecutius que marquen els Estatuts. Però porta molts més anys vinculats al Col·legi: des del 1991. I molts més encara en el món del periodisme: el 1979 es va estrenar com a corresponsal a Llagostera d’El Punt, i és en aquest diari on ha desenvolupat tota la seva trajectòria periodística. Entre altres càrrecs, ha estat director de l’edició gironina, director de Presència, director regional de les comarques barcelonines o director adjunt d’informació general. Al setembre del 2016, quan es va prejubilar, era director adjunt de la informació cultural d’El Punt Avui.
Va formar part del col·lectiu fundador del Butlletí de Llagostera el 1980, publicació en la qual continua col·laborant; i l’any 2015 va publicar el llibre L'aprenent de barber.
Joan Ventura ha defensat la llibertat d'expressió en dos mandats convulsos a nivell social
Com a president de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ventura ha treballat en la defensa de la llibertat d’expressió i de les condicions laborals dels periodistes en dos mandats que han estat convulsos a tots nivells, però amb especial repercussió en les condicions de treball dels periodistes.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i totes les conseqüències que va comportar –des de manifestacions multitudinàries fins a autèntiques batalles campals entre manifestants i forces de seguretat a moltes ciutats- va suposar un canvi en la manera com els periodistes anaven a cobrir aquests incidents, abillats quasi com corresponsals de guerra i patint massa sovint agressions tant de la policia com de les persones que protestaven, dificultant enormement la tasca periodística. Després, la pandèmia de la Covid-19 va arribar per capgirar-ho tot i fer palès que poder accedir a una informació lliure, veraç i sense restriccions era més necessari que mai. I això, en Joan Ventura ho ha reivindicat sempre.
Josep Maria Francino (1947-2021) era un home de ràdio i un enamorat de la música
Josep Maria Francino Arenillas, músic i periodista col·legiat, va morir al desembre, als 74 anys. Era un home de ràdio, un enamorat de la música i un dels més grans experts en els Beatles d’aquest país (va escriure el llibre Beatlemania, una crònica personal).
Nascut a Terrassa, però molt vinculat a Sabadell i a la Garrotxa, en Josep Maria Francino -Xino per als amics- va ser el primer director general de Catalunya Ràdio, entre 1983 i 1984. Abans que la ràdio, la seva primera passió va ser la música i, de fet, la seva primera crònica radiofònica va ser la dels concert dels Beatles de l'any 1965 a Barcelona, a Ràdio Terrassa. Va quedar-s'hi 14 anys, a Ràdio Terrassa, i va arribar a ser-ne director adjunt.
L'any 1979 va impulsar Radio Club 25, i quatre anys més tard va ser director adjunt del projecte Emissores de la Generalitat de Catalunya. També va tenir càrrecs a Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Olot -va ser el president del seu Consell d'Administració fins a la seva mort-, RNE a Catalunya i COM Ràdio, a més de ser clau en els inicis de diverses emissores locals a la Garrotxa. L'any 2009 va rebre la Menció d'Honor dels Premis Ràdio Associació de Catalunya per la seva trajectòria professional. En Josep Maria era molt estimat per la seva professionalitat, discreció, generositat i bon humor, i el trobem a faltar.
En l'acte de les Mosques de la Informació també es farà públic qui guanya les Mosques Borda i Grossa: el nom del guanyador de cadascuna d'ella no es coneix fins al mateix moment del seu lliurament. Les votacions estan obertes fins el dijous 13 d'octubre a les 12 del migdia!
En aquesta edició, hi ha tres finalistes a rebre la Mosca Borda: el binomi format per ADIF i Renfe, l'equip de comunicació de l’Ajuntament de Ripoll i el Festival de Cap Roig.
Pel què a la Mosca Grossa, els finalistes són quatre: Antonio Carmona, Aida Fuentes,Quim Lladó i Lluís Martí.
Les Mosques de la Informació 2022 tindran lloc el divendres 14 d’octubre, a les 8 del vespre, a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona. L’acte de lliurament dels guardons és obert a tothom i es podrà seguir per Twitter a través de l’etiqueta #Mosques2022
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari