La vida és absolutament imprevisible, una caixa de sorpreses. Quan escrivia els seus primers articles periodístics a la redacció de Girona d’El Punt Avui fa quasi vint anys, Patrícia Plaja (Begur, 1981) no s’hauria imaginat que un dia seria la portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya. De fet, ni tan sols li havia passat pel cap un any enrere. «Quan m’ho van oferir, em vaig il·lusionar pel repte que suposava i perquè el projecte comunicatiu encaixava amb mi. Però vaig tenir molts dubtes: una cosa és fer d’entrenador, dissenyar l’estratègia i donar consells, i una altra de molt diferent, sortir al camp i xutar a porta, exercir com a cara i veu del Govern», explicava aquest dimecres en la conversa amb el periodista Dani Vilà, en el marc de la X Setmana dels Rahola.
Des de fa nou mesos, cada dimarts compareix davant els mitjans de comunicació per informar-los dels acords de l’executiu. «El 95 % de la meva feina és escoltar molt, entendre el perquè de la presa de decisions i explicar-ho bé. Cada dimarts tinc un tribunal al davant i passo un examen en públic. Hi ha pressió, però això va amb el càrrec», reflexionava Plaja, que té clar que, com a portaveu, no donarà opinió i serà sempre «honesta»: «Ningú pot saber de tot i si no es pot respondre una pregunta, per falta de posicionament del Govern o per desconeixement, no passa res per admetre-ho».
La seva tasca requereix planificació i, sobretot, molta preparació prèvia: «Feia anys que no estudiava tant com ara!». Tant és així que fins i tot va preveure, fa un parell de setmanes, la possibilitat que se li preguntés per Rigoberta Bandini, Chanel i Eurovisió. No va ser el cas i, en la conversa, també va esquivar revelar quina hauria estat la seva resposta.
Amb un mig somriure, admetia que se sent «ben tractada» pels periodistes. Les xarxes socials, però, són figues d’un altre paner. L’augment de la seva notorietat pública els últims mesos no ha comportat més seguidors, però sí pals a Twitter. «No em crec qui diu que les crítiques no l’afecten. Saben greu, i més si arriben de perfils anònims. De vegades, s’hi diuen autèntiques barbaritats. Crec que caldria regular-ho, obligar a tothom a donar la cara i registrar-se per evitar-ho».
Precisament, una piulada des del seu compte personal l’abril del 2018 va precipitar el seu adeu com a cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra. Era una crítica al poder judicial per la sentència de La Manada. «M’he especialitzat en comunicació de crisi i xarxes socials; era conscient del que piulava i sabia què representava. Però continuo pensant el mateix i crec que el 99 % de les dones també. Va ser un pretext per ser cessada, en el marc del 155».
Com a màxima responsable de la comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja hi va estar tretze anys. El moment més delicat, per la magnitud dels fets i la incertesa inicial del que havia passat, van ser els atemptats d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils: «L’estratègia comunicativa que vam seguir aquells dies l’estàvem treballant des de feia dos anys; això ho va facilitar tot. Es va fer molt bona feina des de tots els cossos d’emergències i seguretat».
Aplicat a aquell cas concret i a la resta, aposta per la transparència informativa. «Les explicacions són sempre el millor aliat dels protagonistes de qualsevol notícia. Els silencis, en canvi, són un error, igual que la precipitació. S’ha de trobar un equilibri. No donar explicacions pot generar una rumorologia que fa més mal que bé», ha detallat la portaveu del Govern, que subratllava: «S’ha de saber demanar disculpes i entonar el mea culpa quan faci falta, i també cal donar segones oportunitats quan algú s’equivoca».
Tot i exercir en l’àmbit de la comunicació corporativa des de fa molts anys, Patrícia Plaja no s’oblida dels seus inicis a El Punt Avui («A Girona, vaig aprendre moltíssim i de molta gent, sobretot de la Pepa Bouis») o a Ràdio Barcelona. On es veu en el futur?: «Ara mateix, ho veig molt lluny. Vaig de dimarts a dimarts. Però m’agradaria tornar als mitjans de comunicació». Sigui on sigui, sempre calçada amb les seves inseparables Martens. També ara, al Palau de la Generalitat.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari