Vivim en un moment en què la postveritat imposa una distorsió deliberada de la realitat que creix amb la proliferació de rumors i mentides difoses per múltiples canals. Quan sembla haver-se trencat un valor bàsic del periodisme com és la veracitat, avui, més que mai, sembla del tot oportú preguntar-se si encara els mitjans de comunicació són eines útils per afavorir el coneixement, la convivència i l’entesa necessàries per avançar cap a un món més just, humà i igualitari. Al 23 de març de 2010 veia la llum Periodismohumano.com, un mitjà digital fins aleshores insòlit dins del panorama informatiu a Espanya. Apadrinat per Javier Bauluz, premi Pulitzer, comptava amb una desena de redactors i col·laboradors i prenia com a font d’inspiració la Declaració Universal dels Drets Humans.
Fixant-nos en el cas de la violència masclista. Malgrat que es tracta d’una de les problemàtiques més greus i profundes que afronta la societat, sovint fa l’efecte que només se’n parla quan es dona el cas d’una dona o infant maltractats o assassinats. Quan els fets deixen de ser notícia, les víctimes es converteixen en números. “En aquests casos –afirma el filòsof i teòleg Francesc Torralba– cal informar, però, a més a més, cal denunciar. O sigui, no pot ser una informació neutra –com qui diu ‘ahir va fer sol a Barcelona’–, sinó que hi ha d’haver una càrrega de denúncia, perquè al final el periodisme ha de ser un instrument no només d’informació sinó també de transformació de la societat”.
Per aquesta raó l’any 2018 la revista La Marea, dirigida per Magda Bandera, va impulsar la campanya Por todas, una investigació sobre el que passa abans i després d’un feminicidi a partir de l’anàlisi de les cinquanta-cinc dones assassinades a Espanya el 2014 segons dades oficials. La virtut de Por todas és la capacitat de crear humanitat, sensibilitat i experiència solidària amb les víctimes. Pel que respecta a Periodismohumano.com va durar quatre anys escassos, però l’ideari que defensava continua manifestant-se a través de mitjans com ara eldiario.es, La Marea, Crític, Pikara Magazine o La directa, i un bon grapat de periodistes que creuen en un periodisme basat en l’amor, el respecte i la cura cap a les persones; un periodisme lliure que defuig dels prejudicis i que, si bé no pot canviar el món, almenys vol contribuir a fer-lo una mica més habitable.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari