Durant aquesta llarga i intensa pandèmia, els periodistes han comptabilitzat, dia rere dia, persones contagiades. Llits ocupats. O el pitjor, ciutadans que han perdut la vida. Però allò que segurament pocs periodistes sabrien de memòria és quantes entrevistes han hagut de fer de manera telemàtica. Quantes vegades han intervingut en rodes de premsa en línia. O quantes aplicacions i programes informàtics s’han convertit en eines imprescindibles per poder preguntar des de la distància.
Preguntar, repreguntar i gravar, tant la pregunta com la resposta. Tasca difícil, resolta cada vegada millor perquè les mateixes companyies han vist que la pandèmia anava per llarg i que els usuaris de les videotrucades, inclosos els periodistes, exigien un augment de qualitat d’aquestes converses.
Diego Sánchez, periodista dels informatius de la Sexta, n’ha provat unes quantes. “Crec que tots els periodistes hem fet una mena de màster accelerat. La gent no podia sortir de casa i, per tant, havien d’entrevistar a través del mòbil o del portàtil”, afirma. Aquest redactor explica un dels avantatges de les entrevistes telemàtiques. “Pots preguntar a un sanitari i fins i tot a algun pacient sense entrar en un hospital, fet que redueix a zero el risc de contagi”, reconeix. Sánchez actualment continua treballant moltes hores des de casa i, per entrevistar, utilitza sobretot Zoom, Meet (Google) o Teams (Microsoft). “També he arribat a fer servir Jitsi Meet o Whatsapp”, explica.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari