Després d’acreditar-nos a la Torre Godó, tocant la Plaça Francesc Macià, ascendim a la cinquena planta fins a la redacció d’El Mundo Deportivo. Hi aterrem com a paracaigudistes i preparem càmera i gravadora. El dia en què ens trobem amb Santi Nolla, Joan Laporta pronuncia el primer discurs oficial d’una nova etapa al món blaugrana. El paral·lelisme està servit: si el Barça és més que un club, El Mundo Deportivo és, més aviat, un petit cosmos.
La sala de reunions on esperem s’allarga al voltant d’una gran taula acabada en paret de vidre sobre la Diagonal. De lluny es veu l’Observatori Fabra. En qüestió de segons el veiem entrar per la porta, alt, somrient sabent que juga a casa. Passant entre les portades que presideixen la sala seiem entre bromes començant a lliscar conversa avall. Nolla és de mirar fixament, amb atenció i conduint la conversa com qui la toca al mig del camp. Fa servir les mans amb suavitat amb i amb precisió de gestos sovint simètrics. Volem conèixer tres dècades d’experiència i acabarem parlant d’escacs. De llegir entre les línies de cada moment i del motor de la intuïció que, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari