Esteller va donar una visió més periodística d’aquell moment, recordant les grans diferències entre l’Alemanya de l’Est i la de l’Oest. Esteller va marxar d’Alcanar als anys 20, va treballar més de 35 anys a la ràdio pública alemanya i durant 15 anys va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a centre Europa. Van ser temps difícils, no tenia els mitjans d’avui en dia: ni telèfon, ni Internet, eines que, de fet, continua sense emprar, tal com va explicar. Esteller va remarcar que “de murs encara en queden molts” fent esment als de l’Àfrica, l’Orient i els d’Estats Unitats, entre altres. El periodista canareu també va fer notar que es van dipositar moltes esperances en l’Alemanya reunificada i que encara avui perviuen les diferències entre l’antiga zona comunista i l’occidental i capitalista.
Per la seua part, Blanch, que entre el 1988 i el 1989 amb tan sols 23 anys es trobava a Alemanya per a ampliar els seus estudis, va recordar l’ebullició cultural que es vivia en aquell país i que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Blanch no ha tallat els seus lligams culturals amb aquell país, on va veure una de les primeres pel·lícules que parlaven de l’homosexualitat, on va conèixer una de les seues actrius de joventut Olivia Newton John, on va exposar en un magatzem abandonat on s’havia de pagar per accedir-hi, cosa impensable a Catalunya, entre moltes altres experiències.
Ignasi Blanch va ser l’únic artista català i de l’Estat Espanyol escollit per a pintar en les poques restes del mur que es van deixar dempeus “havia de ser una acció per a uns pocs mesos i porta anys” recordava divendres Blanch. “Vaig haver de pintar en la part del mur de l’Est que estava totalment blanca, en la part d’Occident hi havia dibuixos, molt de color.... en la RDA , res”, remarcava l’artista. Des del 1989, el mural “Parlo d’amor” el veuen milers de turistes plasmat al mur, l’artista l’ha repintat fins a quatre vegades i l’ha vist reproduït en tota mena de merchandising turístic, rellotges, figures que, com va comentar divendres divertit, compra de la seua butxaca tot i ser obra seua.
Poc més d’una hora que es va fer curta i on es van poder veure diferents fotografies aportades per Ignasi Blanch de la seua vida que de retruc, recorrien els darrers trenta anys d’història d’Alemanya.
1 Comentari
Deixa el teu comentari