L’Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola va acollir la conversa «L’actualitat dibuixada. Informar i opinar a través de l’humor gràfic» amb els dibuixants i ninotaires Jaume Capdevila, Kap; Miquel Ferreres i Joan Antoni Poch, JAP. Però moltes de les persones que hi van assistir ho van fer, sobretot, per l'homenatge que es va retre a Jordi Soler (també conegut com a Hèlios): fotògraf, dibuixant i periodista, entre moltes altres coses.
Jordi Soler és el creador de la tira Sísif, que des del 1982 es publica diàriament a El Punt Avui: un personatge que canvia de roba, de fesomia i de decorat a cada vinyeta, i que manté diàlegs impossibles amb personatges tan surrealistes com ell. Soler és admirat i estimat, a parts iguals, pels seus companys, i això va facilitar reunir a Ferreres, Kap i JAP a l'entorn d'aquest homenatge, senzill però emotiu.
Pius Pujades, fundador del diari El Punt i amic i company de Soler des que eren molt joves, va fer un retrat de la seva vida i professió. «Fa un humor irònic, sarcàstic, surrealista i blasfem», va assenyalar Pujades. El diputat Quim Ayats i el president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, li van fer entrega del Premi honorífic Setmana dels Rahola. Un guardó al «Dibuixant, fotògraf i periodista d'esperit lliure i irreverent, per la seva trajectòria brillant, constant i incansable en totes les seves facetes comunicatives». Jordi Soler, entre aplaudiments, va agrair aquest «acte simpàtic, i molt fotografiat per cert» i va demanar al seu company JAP «que en faci un dibuix, de tot això...».
Tot seguit va començar la taula rodona, conduïda per la periodista Gemma Busquets, que va començar preguntant als ponents com definirien la seva professió: "Sou dibuixants? Ninotaires? Humoristes gràfics?". Kap va comentar que «la denominació més adequada de la nostra feina és dibuixant satíric. Ara bé, això ho trobo massa seriòs i a mi m'agrada la definició de ninotaire». Ferreres va assenyalar que a ell tant li fa mentre "no m'insultin", però li agrada que el defineixin com a dibuixant de diaris. «Em trobo còmode amb el dibuix diari, i ninotaire també ens defineix, pèro ho trobo massa senzill», va afegir. I JAP va opinar en que el nom no fa la cosa, "de fet, dibuixem allà on ens deixen". Els tres van coincidir a assenyalar que són "il·lustradors que decorem els articles, fem ninots, fem humor gràfic..."
Gemma Busquets va demanar-los com sobreviu un dibuixant satíric. JAP va dir que "el futur d'un dibuixant satíric té a veure amb el suport i el diaris en paper estan en crisi". Ferreres va explicar que la crisi "no és del dibuixant, és de la premsa en paper. Si la premsa en paper encara té dibuixants això vol dir que és qui la fa atractiva, hi ha una complicitat, un vincle amb el lector". Kap li va donar la raó: "la professió de dibuixant, la persona que interpreta la realitat en un dibuix, es mantindrà a les plantilles perquè realment el dibuixant és el vincle del lector amb el mitjà, i és únic per a cada mitjà".
Segons els ponents, el dibuixant té un compromís amb el lector perquè signa l'acudit i es fa responsable d'allò que diu. JAP va comentar que "el dibuix ja ens identifica, és la marca d'un mitjà de comunicació", i Kap va destacar el valor afegitt de signar cada vinyeta en uns temps en els que "corren tantes coses anònimes" per internet: "Ens estem fent responsables de les bestieses que fem", va dir.
La moderadora va assenyalar que Catalunya té una llarga tradició de premsa satírica i va preguntar-los si la feina del dibuixant satíric està reconeguda. Per a Ferreres "els lectors de diaris son una rara avis", i va afegir que hi ha gent que li pregunta "si dibuixo a mà o a màquina". JAP va remarcar que "la nostra professió té el reconeixement de la gent normal, que és el que val la pena". I Kap va constatar que "en un país on no podem viure amb normalitat en la nostra llengua, és molt difícil que avui en dia visquem una tradició cultural i també satírica amb normalitat".
"L'humor potser no és la solució per res, però ajuda molt en tot", opinent Ferreres, Kap i JAP
Els tres ninotaires van coincidir en l'existència de la censura i l'autocensura, però també van defensar que l'humor no hauria de tenir límits i que han de fer equilibris per poder dibuixar i alhora intentar evitar "el màxim de garrotades". Ferreres va afegir que, de vegades, pot ser "difícil i cal anar amb peus de plom". JAP va apuntar que els límits de l'humor "et donen una idea de l'Estat en què et trobes", i Kap va preguntar-se per què "només s'han de posar límits a l'humor i no altres coses, com ara la imbecilitat".
Els tres van concloure que l'humor "és molt seriós, i encara que potser no és la solució per res, ajuda molt en tot". Ferreres, JAP i Kap no van voler cloure la taula rodona sense mostrar la seva admiració per Jordi Soler, un reconeixement que va ser seguit per diverses persones del públic, que no van dubtar a expressar en veu alta l'estima que li tenen.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari