“Els mitjans de comunicació han de formar i informar a la ciutadania davant un repte comunicatiu com és el procés”. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, concloïa amb aquestes paraules la seva intervenció a la 9a sessió dels Debats UB: Catalunya i Espanya, celebrat el passat dilluns 27 de gener. A continuació, Francisco Esteban, vicerector de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), moderava la taula rodona “El paper dels mitjans davant els reptes de les societats democràtiques”, on van participar els professors Joan Julibert, Marta Lasalas, Lydia Sánchez i Ramón Reig.
El degà va agrair a la UB que comptés amb el Col·legi a l'hora de reflexionar sobre la relació entre els mitjans de comunicació i els conflictes polítics. Al seu parlament, va destacar l’important paper que tenen les institucions educatives que obren les seves portes al raonament, ja que “la forta presència dels mitjans de comunicació a les nostres societats, requereixen ciutadans ben formats per afrontar el fet comunicatiu”. Pel professor Ramón Reig, el veritable repte de la democràcia és formar a la ciutadania per ser demòcrates. Per defensar l’alfabetització mediàtica com a prioritat inajornable des del camp de l’educació, el degà va voler destacar el projecte “La premsa a les escoles” que impulsa anualment el Col·legi de Periodistes.
Sens dubte, la precarietat com a xacra pel col·lectiu va ser un dels temes que més es van tractar durant la sessió. El degà va accentuar que a banda de la pèrdua d’actius importants a les redaccions per culpa de la crisi econòmica, els periodistes ens trobem amb una manca de temps per elaborar les informacions amb el rigor necessari, especialment en moments d’alta complexitat informativa. Segons Marta Lasalas, “la premsa escrita s’ha hagut d’acostumar a fer ràdio”, en el sentit que la immediatesa amb què succeeixen els fets demanen una acceleració en l’arribada de la informació als usuaris. Segons Lasalas, aquest no és cap fet negatiu, ja que “simplement estem vivint en primera persona com l’ecosistema mediàtic sap adaptar-se a la realitat del moment”.
Les xarxes socials i Internet també van tenir protagonisme durant el debat. Especialment arran del procés, veiem perfils de periodistes a la xarxa que tenen més seguidors que el mitjà pel qual treballen. Segons el degà, aquí és on resideix la credibilitat del periodista, ja que “l’usuari aposta per escoltar a qui coneix”. Joan Julibert divergeix en aquest punt, i explica aquest fet a partir del posicionament ideològic del periodista en qüestió, que el que fa és “adular a l’usuari, i això no beneficia de cap de les maneres a la professió”. Tanmateix, tots dos coincideixen que el periodisme veraç i matisat “ha de ser un far enmig de l’oceà de les xarxes”.
Dins d’aquest discurs sobre la importància dels mitjans a la democràcia, el degà no va voler deixar passar l'oportunitat de referir-se a “un element extraordinàriament preocupant” com són les agressions que darrerament pateixen els periodistes. Va aprofitar l’ocasió per demanar tant als cossos policials com a la ciutadania en general “respecte a la nostra feina”, per assegurar així que arribi el ventall més ampli possible d’informació als ciutadans. Si s’agredeixen els periodistes, es vulneren els drets de la ciutadania: “no és cap reivindicació corporativista, és un crit d’alarma davant el deteriorament a l’exercici de la llibertat expressió i la llibertat de premsa”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari