• Vademècum per a una informació internacional responsable

    23 febrer, 2016

    Un dels resultats més importants del projecte devreporter ha estat consensuar un Vademècum entre periodistes, comunicadors d'organitzacions, i professors i estudiants de Catalunya, Rhône-Alpess i el Piemont

    El projecte devreporter parteix de la base que els canvis que s’estan produint en el sector de la cooperació i dels mitjans requereixen actualitzar la relació entre professionals dels mitjans i de la comunicació de les organitzacions, i renovar el discurs per millorar la qualitat de les informacions. Els reptes del desenvolupament i la solidaritat internacional són cada vegada més complexos, urgents i relacionats els uns amb els altres. Per tant, és essencial facilitar al públic, que no està familiaritzat amb aquests temes, informació adequada, precisa i intel·ligible. Els periodistes i les organitzacions han de desenvolupar noves habilitats, coneixements i metodologies per a informar i educar l’opinió pública europea sobre temes que, sovint, semblen allunyats de la seva vida quotidiana, i que ara són essencials per a totes les poblacions del món.

    Després de les múltiples activitats d’anàlisi, formació i debat realitzades durant tres anys de projecte devreporter, i de revisar els codis ètics elaborats per les ONG a nivell europeu i els codis deontològics dels periodistes de les tres regions - Catalunya, Rhône-Alpes i Piemont - (llista en annex final), periodistes, organitzacions, administracions locals, professors i estudiants, membres de la xarxa devreporter, creuen que, per millorar la quantitat i la qualitat de la informació internacional relativa a temes de desenvolupament i solidaritat internacional, és necessari:

    1. Afavorir el periodisme de “solucions”.

    - Anar més enllà de la descripció dels problemes. Explicar les possibles solucions o propostes, incloent les de la societat civil, i els seus resultats.

    - Acceptar la mirada periodística crítica per contribuir a la reflexió.

    2. Tractar tots els països i comunitats amb dignitat. Evitar el sensacionalisme i la victimització.

    - Atorgar importància al vocabulari utilitzat. Tenir en compte tant el llenguatge escrit, com l’audiovisual.

    - Evitar el llenguatge estereotipat, discriminatori i androcèntric, així com els conceptes amb connotacions negatives (“ajuda” no és “cooperació”; termes com “subdesenvolupats” i “Tercer Món” no són pertinents, ja que resulten inadequats i obsolets)

    - Demanar, si és possible, el consentiment de les persones abans de publicar la seva imatge. No difondre fotografies que vulnerin la dignitat humana.

    - Mostrar pobles i comunitats com a lluitadores, no només com a víctimes. Cuidar especialment la imatge de les dones: evitar mostrar-les exclusivament en el rol clàssic de persones vinculades a la cura de la família, i fer-ho també com protagonistes de la vida política, econòmica, social i cultural.

    - Tenir especial cura amb les imatges o testimonis d’infants i evitar-ne una utilització sensacionalista. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

    3. Diferenciar la informació periodística de la comunicació institucional de les organitzacions.

    - Les organitzacions han d’oferir informació més enllà de la comunicació vinculada únicament a les seves activitats. Cal enfortir la formació en comunicació dins les organitzacions per permetre facilitar informació útil a periodistes.

    4. Millorar la visibilitat dels actors dels països del sud implicats o no en les accions de cooperació internacional i incloure’ls en la producció d’informació.

    - Tenir en compte les diverses fonts sobre el terreny i donar veu a les poblacions. Consultar tot tipus de fonts del Sud, no només ONG, sinó també governs, líders i professionals locals, etc.

    - Desenvolupar aliances Sud/Nord per enriquir, diversificar, produir i difondre informació.

    - Donar la paraula a les persones perquè expliquin les seves pròpies històries. Incloure l’opinió dels infants en aquelles qüestions que els afectin.

    - Treballar amb periodistes i mitjans de comunicació dels països del sud.

    5. No limitar-se només al rol predominant de les ONG del Nord en la producció de la informació: evitar la oenegització de la informació internacional.

    - Abordar la cooperació des de vessants múltiples, com l’econòmica, política i cultural, per a facilitar-ne la comprensió.

    - Abordar qüestions de fons que no se centren només en els projectes de les organitzacions. Proporcionar les eines necessàries per a posar en perspectiva les accions de la solidaritat internacional.

    6. Afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat, amb context i causes.

    - Sempre que sigui possible, plantejar formats llargs que aporten context sobre els esdeveniment i sobre el lloc on es desenvolupen els projectes.

    - Aportar dades disgregades per sexe, edat i/o ètnia, especialment sobre els temes que tenen un impacte diferenciat en homes, dones i infants.

    7. Promoure que la realitat internacional s’abordi des dels mitjans de comunicació locals per afavorir el coneixement mutu entre diferents poblacions.

    - Conèixer les problemàtiques i interessos locals i fer propostes adaptades al periodisme de proximitat.

    - Donar espai a les pràctiques locals que poden ser font d’inspiració a nivell internacional.

    8. Agafar perspectiva i cobrir els fets des de la seva dimensió global per afavorir la comprensió de les interdependències presents i futures.

    - Posar en evidència la relació entre les causes i els impactes en els països implicats.

    - Despertar l’interès i la curiositat del públic, a través d’exposar els problemes comuns i el compromís de la ciutadania en la seva diversitat.

    9. Parlar de cooperació internacional des d’una visió general que permeti tenir en compte els diferents aspectes i diferenciar accions de desenvolupament de l’emergència.

    - Difondre sense simplificar la problemàtica. Evitar el vocabulari tècnic de la cooperació; buscar la senzillesa sense caure en la simplificació.

    - Superar una presentació purament tècnica de la cooperació i no descuidar les dimensions polítiques de les accions de cooperació.

    10. Fer seguiment dels esdeveniments i les situacions.

    - Fugir de la dictadura de l’emergència, el conflicte i el desastre i de les cobertures estàndard. Fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació.

     

     

    Documents i codis de conducta analitzats:

    - Codi de Conducta sobre Imatges i Missatges, Concord (2006)

    - Codi de Conducta sobre Imatges i Missatges, Dóchas (2007)

    - Codi ètic i de conducta per a les Ongd, Federació Catalana d’ONG

    per al Desenvolupament (1997)

    - Codi ètic i de conducta de Lafede.cat, 2014

    - Guia de comunicacions per a organitzacions pel desenvolupament,

    IDLEAKS (2014)

    - Successful Communication - A Toolkit for Researchers and Civil Society

    Organisations. RAPID - Research and Policy in Development (2005)

    - EYD2015 Toolkit - Campaign information, EU (2014)

    - Carta di Roma, codice deontologico dei giornalisti per il rispetto dei migranti

    e richiedenti asilo, Federazione Nazionale della Stampa (2008)

    - Carta di Treviso, codice deontologico dei giornalisti per il rispetto

    dei minori, Federazione Nazionale della Stampa (1990)

    - Charte d’éthique professionnelle des journalistes, Syndicat national

    des journalistes France (2011)

     

     

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.