La intel·ligència artificial (IA) s’aplica als mitjans de comunicació des del segle passat. Les primeres notícies automatitzades, a partir de dades de fenòmens meteorològics, van aparèixer als Estats Units a partir dels anys setanta. Més endavant, durant els noranta, es van seguir fent experiments puntuals i a petita escala per cobrir informacions basades en dades i fàcils de traçar, com ara notícies esportives o econòmiques. No és fins al 2014 que s’inicia l’automatització massiva d’informació gràcies a l’agència internacional de notícies Associated Press, que, conjuntament amb l’empresa tecnològica Automated Insights i la consultora Zacks Investment Research, va generar més de tres mil notícies sobre els beneficis trimestrals de les grans corporacions.
Els darrers mesos, ChatGPTprotagonitza totes les converses. La IA ha fet un salt exponencial i exhibeix capacitats impensables fa només un lustre. El president i CEO de Microsoft, Satya Nadella, va dir al gener al Fòrum de Davos que assistim a la irrupció “d’un conjunt de tecnologia completament nou que serà revolucionari”. Cinc dies després, la seva empresa va anunciar una segona inversió a OpenAI, empresa creadora de ChatGPT, per valor de 10.000 milions de dòlars. A finals de març, un miler d’experts en IA, entre els quals hi destaquen l’empresari Elon Musk, el cofundador d’Apple, Steve Wozniak, i l’historiador Yuval Noah Harari, van signar una carta oberta per aturar, almenys durant sis mesos, la carrera desenfrenada d’aquests nous sistemes.
La manera en què aprenen les màquines ha millorat. A diferència dels sistemes d’IA anteriors, que sovint requereixen que els programadors defineixin regles i algorismes específics per a cada tasca a realitzar, els actuals sistemes poden aprendre a partir de grans quantitats de dades autònomament i sense supervisió, de manera que poden generar respostes coherents –encara que no sempre precises– en llenguatge natural. De fet, una de les principals crítiques dels nous models d’IA, com ara ChatGpT Bard i Lamda (aquestes dues últimes propietat de Google), no és que no cometin errors, sinó que sempre tenen resposta i ho defensen tot amb la mateixa convicció.
En el món de la imatge ha passat exactament el mateix: les màquines han après a dibuixar de manera autònoma. I, a més, poden imitar l’estil d’un artista determinat. OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT, està també al darrere de Dall-E 2, una potent IA generadora d’imatges a partir de descripcions textuals. Midjourney i Stable Diffusion són altres plataformes recents que permeten crear il·lustracions a partir d’una frase. “Alex Jones dins una oficina nord-americana sota llums fluorescents”, va ser, per exemple, la que es va fer servir per crear la imatge que va il·lustrar un article publicat aquest estiu a la prestigiosa revista The Atlantic, fundada el 1857. L’article va aixecar tanta polseguera, que alguns il·lustradors van pensar que les màquines substituirien aviat la seva feina.
Cada cop que arriba una nova tecnologia, el sector es divideix entre els apocalíptics, que no volen integrar-la per por a perdre la feina, i els integrats, ansiosos per adoptar-la, encarregar-li tasques rutinàries i ocupar-se de la feina creativa i d’investigació. Els mitjans de comunicació, a diferència del que va passar amb la irrupció d’Internet i les xarxes socials, aquest cop no volen quedar-se enrere i ja han començat a reflexionar sobre com pot ajudar la tecnologia a fer un periodisme de major qualitat.
De moment, els que primer han aplicat ChatGPT són aquells que prioritzen la quantitat d’informació sobre la qualitat. I ho han fet en continguts més vinculats a l’entreteniment que no pas a la informació. Per exemple, el CEO de BuzzFeed, Jonah Peretti, va anunciar que faria servir la IA generativa per crear i personalitzar els seus famosos tests. En l’extrem oposat, mitjans com The Guardian han obert un període de reflexió per estudiar què aporta aquesta nova eina a la pràctica periodística.
A Espanya, els principals mitjans de comunicació han optat per la reflexió i la prudència. Radio Televisión Española i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són capdavanters en l’aplicació d’IA. Ambdós serveis públics es troben en una fase d’experimentació. Hiperia és el primer contingut audiovisual a Europa creat íntegrament per intel·ligència artificial generativa. Es tracta d’un presentador virtual que informa setmanalment a RN3 sobre la intersecció entre música i cultura.
“Vam buscar expressament que no fos un presentador amb un aspecte humà per no generar neguit”, explica David Corral, responsable d’Innovació de RTVE. La tecnologia per fer-ho possible és “100% generativa i 100% supervisada per humans”, afirma.
La imatge està generada per l’empresa Lexica.art; la veu per monoceros Labs; i la mobilitat labial per ajustar al màxim la imatge i la veu la fa Did. El guió el genera ChatGPT sota la supervisió d’una periodista de RN3. “En un moment en què tothom escriu sobre la IA generativa, des de RTVE hem volgut experimentar amb un contingut no polèmic i accessible a tothom, el cultural, però especialment destinat als més joves que són els que no ens veuen, ni ens escolten”, afegeix Corral.
El maig de 2021, amb motiu de les eleccions autonòmiques a la Comunitat de Madrid, RTVE va provar, de manera interna i per primer cop, un sistema d’IA per a la redacció de notícies sobre resultats electorals en temps real. Gràcies a les dades facilitades per la Comunitat, el Ministeri de l’Interior i el Minsait, en una franja de quatre hores, de les 20.30 h fins a les 00.30 h, es van generar 2.850 notícies per donar cobertura informativa personalitzada als gairebé 5.000 municipis d’Espanya que tenen menys de 1.000 habitants.
Es tracta d’una altra experiència feta amb IA, ara bé, a diferència dels models generatius, aquest sistema és automatitzat, ja que treballa amb una plantilla d’unes cinc-centes paraules generada per la redacció de RTVE i les dades subministrades per les institucions abans mencionades. L’algoritme, proporcionat per l’empresa Narrativa, fa una ingesta de dades automatitzada i funciona autònomament.
A l’hora de tancar l’edició d’aquesta revista, l’experiment estava previst tornar-lo a fer de cara a la cobertura de les eleccions municipals del maig de 2023. I aquest cop les notícies es podran consultar des de la pàgina web de RTVE. Un altre dels usos de la IA en què treballen a RTVE és la traducció de totes les notícies del web a les llengües oficials de l’Estat, així com la transcripció del contingut audiovisual per posicionar millor als cercadors.
A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també estan en fase de proves. “Estem avaluant els avantatges i els inconvenients abans d’implementar-ho a processos”, explica Alberto Alejo, cap de Software de la CCMA. De moment, fan servir ChatGPT per fer resums de notícies adaptats a determinats perfils d’edat; per fer la informació accessible i comprensible a persones amb dificultats cognitives o sensorials; per titular peces i fer-ne resums per aconseguir un millor posicionament als motors de recerca; per sintetitzar veus i crear avatars; entre altres. En col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, i mitjançant una IA generativa, aviat crearan contingut meteorològic i esportiu en format textual, d’imatge, vídeo i àudio.
En el cas dels diaris digitals, preval la cautela i la reflexió. “De moment no ho estem fent servir, però estem estudiant com fer-ho”, explica Joel Albarran, sotsdirector i defensor del lector de La Vanguardia. “Avui dia, la màquina no aporta més valor afegit que el periodista i el contingut de qualitat segueix sent insubstituïble”, afegeix. En la mateixa línia es manifesten des del l’ARA, El País i El Mundo.
Sovint es relaciona la IA amb la creació de continguts, encara que les aplicacions, en l’entorn periodístic, són diverses: traducció de textos a diferents llengües, transcripció de contingut audiovisual, analítica web, embuts de conversió (funnels) per a incrementar subscripcions, adaptació de contingut web per a la publicació automàtica en xarxes socials, personalització de continguts, etc.
La IA també pot ajudar a detectar i aturar la desinformació. RTVE, juntament amb la UAB, treballen en el projecte IVERES, “Identificació, Verificació i Resposta”, per tal de desenvolupar una eina tecnològica que ajudi els periodistes a detectar les informacions falses que es fan virals a Internet, ja sigui en format textual, d’imatge, vídeo o àudio. Per aconseguir-ho, col·laboren amb la UPC, la Universitat de Granada i la Carlos III de Madrid.
“Ara mateix és molt costós i difícil verificar la informació, i amb aquesta eina volem facilitar el treball dels periodistes”, explica Montserrat Rigall, periodista de RTVE. El projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, presentarà els resultats el novembre de 2024.
L’il·lustrador navarrès Jon Juárez denunciava en un article publicat a El País que almenys una de les seves creacions subjecte a copyright havia estat usada per Dall-E 2 sense consentiment. Per aprendre a dibuixar, o a escriure en el cas de ChaGPT, aquests sistemes d’IA fan servir milions d’imatges i textos d’Internet.
Però aquesta creació és una barreja de moltes altres obres i cada cop que un usuari fa una petició la màquina fa una creació diferent. No reprodueix píxel a píxel l’obra de l’il·lustrador, ni escriu paraula per paraula el text d’un periodista, sinó que s’inspira en aquell contingut amb què ha estat entrenat. Per tant, pot ser acusada de plagi una IA?
“Cada cop serà més difícil trobar l’autor original i fer-ne la traçabilitat, ja que els sistemes d’intel·ligència artificial es basen en milions de creacions i perfeccionen la manera d’aprendre”, explica Enric Enrich, advocat especialitzat en drets d’autor i propietat intel·lectual. “La llei de propietat intel·lectual diu que l’autor té ple dret sobre la seva obra, en canvi, els sistemes d’IA fan creacions derivades, així que cada cop serà més difícil reconèixer-ne l’autor original i protegir-ne l’autoria”, conclou.
Aquest article es va publicar el juny de 2023 a la revista Capçalera número 193.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari