El Vaticà sempre ha tingut una aura de misteri que fascina. Tothom en parla, però pocs (o molt pocs) coneixen realment què es cou a l’interior d’un estat tan minúscul de mida –no arriba ni al mig quilòmetre quadrat- com tremendament influent i poderós en la geopolítica mundial. Vicenç Lozano (Vic, 1956) s’hi ha passat més de mitja vida com a corresponsal de TV3 i ha traslladat aquest bagatge a Intrigues i poder al Vaticà (2021), una crònica periodística imprescindible de la Santa Seu. Aquest dimarts, n’ha ofert algunes pinzellades en una conversa enriquidora amb la periodista Neus Bonet, en el marc de la X Setmana dels Rahola.
Per adquirir el background i controlar minuciosament l’organigrama i la manera de funcionar vaticana, ha hagut de picar molta pedra. «Mai havia trobat un terreny tan complex per treballar, i això que he estat en diverses guerres. En arribar, tenia un mur al davant», ha subratllat Lozano, que ha teixit amb els anys una xarxa d’una vintena de confidents, des de guàrdies suïssos fins a jardiners, passant per cardenals i bisbes de pes. «Si no tens fonts de dins, no tens informació. Amb el Papa Francesc les coses estan canviant, però estem lluny encara de la transparència informativa».
El món es mou a través de l’equació diners, poder i sexe, i el Vaticà no n’és una excepció. L’abús d’aquests tres eixos s’han fet notoris en els darrers temps fins al punt d’endur-se per davant el Papa Ratzinger pel cas de Vatileaks. La seva renúncia, la primera en l’època contemporània, va venir precedida de lluites de poder internes, d’escàndols econòmics vinculats al tràfic d’armes i drogues i del descobriment de la presència d’un prostíbul dins la Santa Seu. «Vist en perspectiva, va ser un gest valent perquè permetia fer-hi entrar una mica d’aire fresc», ha exposat el periodista vigatà, molt distès i didàctic en totes les seves intervencions.
Aquest passatge i els centenars de milers de casos d’abusos que han transcendit arreu del món donen arguments a l’actual Papa per impulsar reformes que permetin a l’església recuperar la credibilitat davant la comunitat internacional. Però hi ha molts pals a les rodes. «Tinc comprovat que hi ha un complot per avortar les propostes del Papa Francesc. És un líder ètic i moral del segle XXI, que parla de diàleg, d’un món obert, que reivindica les dones i s’ha enfrontat a diversos líders mundials i als negacionistes del canvi climàtic i la COVID-19. Això, en alguns sectors, no agrada i el consideren l’anticrist. En aquest sentit, hi ha hagut diferents intents fallits d’atemptat, per part dels gihadistes radicals o de la ultradreta internacional».
Al capdavant d’aquest moviment opositor s’hi troba el nord-americà Steve Bannon, l’home que va conduir Donald Trump a la Casa Blanca i l’ideòleg de l’extrema dreta al món. Bannon capitaneja una maquinària brutal per escampar fake news, sobretot a través de les xarxes socials. Uns inputs difícils de contrarestar, i més si no hi ha una estratègia definida: «L’assignatura pendent del Vaticà és la comunicació. Quan van operar el Papa del còlon [juliol 2021], encara és hora que ho expliquin. La comunicació és vital perquè, en cas contrari, es genera incertesa i rumors».
És importantíssim que els bisbes de Catalunya no només parlin català, sinó que s'hagin format en seminaris d'aquí
La veu de l’Església catalana ha tingut, històricament, molt pes a la Santa Seu, però aquesta tendència està canviant, segons apuntava Vicenç Lozano: «Ja no té la influència que havia tingut anys enrere. Molts dels alts càrrecs que hi havia s’han anat jubilant i no hi ha hagut relleu». I hi afegia: «Tot al contrari que l’espanyola, hereva de Franco, i que encara hi manté el poder». Lozano ha remarcat que hi ha una gran diferència entre les maneres de fer de l’una i l’altra: la catalana va abraçar les reformes del Concili Vaticà II, mentre que l’espanyola s’hi va girar d’esquenes. Per això, és importantíssim, al seu entendre, que «els bisbes de Catalunya no només parlin català, sinó que s’hagin format en seminaris d’aquí, que hagin mamat de la tradició de l’església catalana».
Curiosament, la mà dreta i persona de màxima confiança ara del Papa Francesc és català, de Tortosa. Es tracta de monsenyor Jordi Bertomeu -«l’agent 007, el James Bond del Vaticà»-, que és l’encarregat d’investigar i acabar amb les pràctiques de pedofília dins l’Església catòlica. «El seu és un paper fosc, però molt rellevant i gens agraït: ha d’escoltar permanentment testimonis d’abusos, les víctimes, però també els botxins», ha incidit Lozano, que ha recalcat els fruits de la seva tasca, com quan es van destapar els casos a Xile.
Però aixecar catifes no és cap feina senzilla ni ràpida: «Per al Papa Francesc, si hi hagués hagut un sol cas d’abusos sexuals d’un sacerdot, ja seria un escàndol de l’església. El problema és que el poder del Vaticà ha acabat originant una cultura d’abusos i impunitat generalitzada perquè el pecat sexual, per a l’església, només es produeix entre un home i una dona».
Precisament, els abusos a l’Església (de poder, econòmics i sexuals) seran l’eix d’un segon llibre sobre el Vaticà que Vicenç Lozano té encara en estat embrionari. Es troba en procés de buscar testimonis i repassar els apunts, guardats en 27 quaderns d’anotacions. «Segur que serà l’últim. No vull ser el vaticanista de capçalera de Catalunya i l’Estat espanyol. El que em motiva, ara que estic jubilat, és també fer una novel·la, però no sé si seré capaç d’escriure ficció».
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari