Trenta-sis finalistes amb els nervis a flor de pell i només cinc guardons per repartir (sis, de fet, però un ja es coneixia amb anterioritat): ells, tots ells, guanyadors i finalistes, i també tota la resta de participants, van fer gran aquesta edició (l’onzena, ja) dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. En la gala, que va tenir lloc a l’Auditori de Girona, es va reivindicar el bon periodisme i el periodisme de proximitat, la mirada local que ens permet conèixer allò que passa a prop nostre i que, massa sovint, es desvirtua en un món cada vegada més globalitzat.
El president de la Demarcació de Girona del Col·legi, Joan Ventura, va recordar Jim Lehrer, que va morir el mes passat, i les seves setze regles periodístiques, "que tenen molt a veure amb el compromís ètic del nostre Codi Deontològic", i va citar-ne alguna: "No falsifiquis ni inventis res, no distorsionis ni diguis mentides ni inclinis la informació cap a un costat o exageris, separa acuradament l'opinió i l'anàlisi de les notícies..." Va explicar que els principals objectius del Col·legi de Periodistes de Catalunya són defensar "la llibertat d'expressió i de premsa, lluitar contra la precarietat, defensar els drets de les dones en l'exercici professional del periodisme, desemmascarar les fake news, exigir respecte pels treballadors dels mitjans... en definitiva, "lluitar per fer més periodisme i de més qualitat". Ventura va posar sobre la taula que l'any passat van morir 49 periodistes "en l'exercici de la nostra professió", i no va voler deixar de reivindicar, un any més, la figura de Carles Rahola, afusellat el 1939 pel "suposat delicte d'opinar".
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va agrair als mitjans locals "la tasca de servei públic" que van fer els dies que la llevantada Glòria va capgirar la quotidianitat gironina, i va assegurar que la seva feina d'informar als ciutadans va ser fonamental.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va parlar del repte que ha suposat per al periodisme el canvi tecnològic que s'ha produït en els darrers anys, i va destacar la importància de "l'honestedat, el rigor i la pluralitat" en l'ofici. També va defensar la feina "del periodista de carrer i dels mitjans locals", i va afirmar que "en una societat democràtica són imprescindibles uns mitjans lliures, potents i en contacte amb la realitat del dia a dia".
El guanyador en la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, dotat amb 1.000 euros, es coneixia prèviament, donat que l’Institut d’Assistència Sanitària va ser l’únic que hi va optar i el jurat va considerar que la seva Memòria Institucional de l’any 2018 es mereixia el guardó. En va valorar que es tracta d’un web “amb contingut científic ben dissenyat i jeràrquicament ben ordenat, que explica de manera directa i efectiva a la ciutadania i als professionals la història, la gestió, la docència i la recerca de l’IAS”.
Guillem Terribas, president del jurat dels Premis Carles Rahola, va lliurar el premi.
El premi a la millor informació digital, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Joan Carles Codolà per Cassà Digital (cassadigital.cat), perquè és un web que valora "l’arrelament i l’esforç de proximitat i que comparteix la revista Llum i Guia en digital”.
El vicepresident segon de la Diputació, Albert Piñeira, va entregar el premi.
Josep Lluís Vidal va quedar finalista amb el seu Podcast per WhatsApp del digital laselva360.
El Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Fèlix Martín, Albert Requena, Maria Rovira, Sara Riera, Clara Jordan, Josep Plazas i Josep Lluís Blàzquez, de la delegació de Catalunya Ràdio a Girona, per l’Especial eleccions municipals a Girona, pel desplegament que van fer posant en valor “la rellevància d’aquestes eleccions i fent aflorar els problemes de la ciutadania”.
Els finalistes van ser Neus Asin, Pere Farjas i Manel Saiz, pel programa Cas tancat de Ràdio Olot; i l’equip de Ràdio Capital de l’Empordà pel seu Supermatí.
Els guanyadors van rebre el guardó de mans del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.
El premi al millor treball en televisió, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Ester Bertran i Manoli Vargas pel documental El Monstre de Banyoles, emès al Sense Ficció de TV3, un programa que el jurat va considerar que “recapitula molt bé els fets i les seves conseqüències actuals, i dóna veu a tots els actors –fins i tot a l’acusat-“. També van destacar-ne “el valor del periodisme que transforma, que ajuda a canviar conductes i a denunciar situacions d’abús”.
El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, va lliurar el premi.
Van quedar finalistes Jordi Romero i el seu AtrapaMozzzques (Televisió de Girona) i Sion Biurrun i Sara Segarra pel reportatge Matar el monstre, emès al 30 minuts de TV3.
El premi al millor en premsa, dotat amb 1.000 euros, va ser per a David de Montserrat i el seu reportage A Catalunya tenim una de les millors caques del món occidental, publicat a La Mira. El jurat el va escollir per haver trobat “l’equilibri perfecte entre un tema escatològic i la divulgació científica divertida, amb ritme i sentit de l’humor”, i en va ressaltar la seva vinculació “al patrimoni escatològic que tenim els catalans”.
L’encarregat de fer el honors va ser el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura.
Els finalistes van ser dos periodistes de La República: Irene Casellas, per La lluna, un negoci astronòmic; i Miquel Riera, per Tragèdia en la boira.
El premi a la millor fotografia de premsa, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Carles Palacio per sèrie de fotografies «La resposta», que combina “el poder descriptiu del moment amb una estètfica fotogràfica d’alt nivell” i ofereix una “visió molt polièdrica dels fets”. El fotoperiodista va rebre el premi de mans del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
En aquesta categoria van ser finalistes Glòria Sánchez, per la foto Spain, sit and talk; i David Borrat, per la foto Tsunami.
En aquesta edició, la categoria de millor projecte de comunicació periodística va quedar deserta perquè no s’hi va presentar cap treball. Per compensar, durant la gala es va fer un breu tast del projecte –ja fet realitat- que va guanyar l’any passat: 18+1, de Martí Albesa i Sara Montesinos. Es tracta d’una sèrie documental que té en compte el valor de donar veu directa als joves immigrants, fa d’articulador d’un servei públic i evidencia un problema existent.
A l’inici de la gala, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer públic també el nom del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, dotada amb 3.000 euros i que d’adreça, en anys alterns, a periodistes col·legiats a i estudiants universitaris. En aquesta edició estava destinada a professionals i, després de l’anàlisi dels tres projectes presentats, el jurat va acordar per unanimitat atorgar el premi a Eloi Camps Durban, pel projecte de recerca “La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2019)”.
El jurat va valorar l’encaix amb les bases, la bona estructuració i la metodologia proposada en el projecte, que permetrà conèixer amb més profunditat els mitjans de comunicació d’impuls ciutadà de la ciutat de Girona i que pot aportar informació nova sobre la comunicació als diferents barris del municipi.
La Beca dels Premis Rahola està convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona.
La cerimònia de lliurament dels premis va ser conduïda per Fel Faixedas i Carles Xuriguera. L’acte va comptar, un any més, amb una extensa representació del món periodístic, institucional i cultural gironí.
El jurat dels XI Premis Carles Rahola de Comunicació Local ha estat integrat per Guillem Terribas (president), llibreter i comunicador; Neus Bonet, periodista; Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; Xavier Jubierre, fotoperiodista; Òscar Broc, periodista cultural; Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Enrique San Juan, expert en xarxes socials; i Maria Roura, periodista i tècnica de Comunicació de la Diputació de Girona, que va actuar com a secretària.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari