La periodista catalana va començar trencant una llança en favor del corresponsal «com ha de ser», és a dir, «un periodista que conega el lloc, la història, que tinga fonts de confiança» que hi haja viscut al lloc, un tipus que, segons Calaf, actualment pràcticament no existeix perquè «diuen que és molt car i que ja no cal (...) Ara només cobrim esdeveniments, mai cobrim tot el procés i no es fa seguiment de les informacions».
En la vida de tot corresponsal és molt important la figura del periodista local i Calaf va trencar una nova llança, en este cas pel periodisme local: «és el més difícil i és molt important, per això, per ser tan important, és perquè té tantes pressions, perquè tracta directament amb les persones i amb els fets des del principi, quan comencen, i allò que no es vol que se sàpiga, ja es bloqueja aquí».
En este sentit, la veterana periodista va assegurar que en l’actualitat «hi ha una voluntat de desinformar més que d’informar» i va valorar que «la tecnologia és una eina molt positiva si s’usa a favor de les persones, però actualment s’utilitza per a construir un tipus de societat sense esperit crític, s’usa per a dominar, per a afavorir el desconeixement» i afegeix que gràcies a la tecnologia «la confusió i fer creure a la ciutadana que sap, que està informada i que decideix, s’aconsegueix més fàcilment».
En la seua feina, el periodista, segons Calaf, «s’ha d’enfrontar a estes interferències. No és nou el fet que hi haja voluntat d’interferències per interessos. La mala pràctica, les fake news, no són noves.» Calaf va anar més enllà i va assegurar que «desacreditar el periodista és una ofensiva que veiem cada dia».
Rosa M. Calaf va argumentar que els poders econòmic i polític, -i també les empreses periodístiques que per no tenir perjudicis econòmics toleren esta pèrdua de llibertat informativa-, treballen per assolir esta desinformació i manipulació de l'opinió, segons Calaf, «la ciutadania no és conscient que hi ha una extraordinària inversió per a desinformar-la i es pensa que decideix lliurement i que està ben informada i en realitat està prenent decisions contràries als seus interessos». «Tenim la tempesta perfecta- continua- els polítics en lloc de defensar la qualitat de la informació l’ataquen, perquè no els convé. I aconsegueixen convèncer a la ciutadania que l'enemic és l’informador, el desacrediten. La ciutadania compra este missatge i en lloc de protegir el periodista, el seu pont, el seu intermediari, l’abandona».
Alfabetització mediàtica
Calaf veu com un treball essencial en la lluita per assolir informació de qualitat la creació de col·lectius de lluita. «El primer que hem d’aconseguir és que la gent s’adone de tot això». I, en este sentit, ha trencat una altra llança per l’alfabetització mediàtica a l’escola: «s’ha d’ensenyar a aprendre a eliminar la toxicitat del missatge, saber que al darrere hi ha un interès. S’ha de treballar perquè els joves tinguen esperit crític. Esta és la manera més important per a lluitar pel dret a una informació de qualitat». Pel que fa als mateixos periodistes, va apuntar que el primer que han de fer és fer una diagnosi de la situació, saber a qui li interessa la situació actual i lluitar per recuper la qualitat informativa.
L'entrevistada, finalment i entre altres opinions, va afegir que veu un altre impediment per a obtenir una informació de qualitat i és «la precarietat laboral, que porta la precarització del producte».
Els pròxims dies podreu veure l'entrevista al nostre compte de YouTube.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari