• Ràdio Girona dona el seu primer micròfon al Museu d'Història de la ciutat

    13 febrer, 2024

    Per aquest aparell, una joveníssima Francina Boris va pronunciar, l'any 1933, les primeres paraules que van poder sentir els gironins a través dels seus receptors.

    La locutora Maria Lluïsa Figa llegia els comunicats de la guerra civil amb el micròfon que s'ha donat al Museu d'Història.
    La locutora Maria Lluísa Figa llegia els comunicats de la guerra civil amb el micròfon que s'ha donat al Museu d'Història

    Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, amb la celebració del centenari de la ràdio a Catalunya i amb els 100 anys de les primeres emissions regulars de Ràdio Barcelona EAJ-1 (la primera emissora que va emetre a Catalunya i a l'Estat), Ràdio Girona ha donat el seu primer micròfon al Museu d’Història de la ciutat. La donació ha comptat amb la participació de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas Marcé, i la directora de Ràdio Girona-Cadena SER, Carme Martínez i Palomé.

    “Aquí EJ 38. Aquí, Ràdio Girona”. El 10 de desembre de 1933 i amb aquestes paraules, pronunciades per la jove locutora Paquita Boris (que més tard va ser coneguda com a Francina Boris), van començar les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, nom que tenia en els seus inicis.

    Es tracta d'un micròfon octogonal de grànuls de carbó que es va fabricar durant els anys 1920 i 1930. Inicialment, aquests aparells es feien servir per a la telefonia, però van ser millorats tecnològicament per utilitzar-los a les emissores de ràdio que aleshores naixien arreu del món. Es conserven molt pocs micròfons originals de disseny octogonal: Ràdio Girona va arribar a tenir-ne quatre, dels quals l'emissora només n’ha conservat un.

    Lluís Companys, Carles Rahola, Juan Negrín o Prudenci Bertrana van parlar a través d'aquest aparell

    Per aquest micròfon va parlar el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys durant les seves visites a la ciutat. També va fer-ho, el 30 de gener de 1939, Juan Negrín, el president del govern espanyol, que estava a Girona, propugnant la resistència. A través del mateix aparell Carles Rahola va pronunciar les seves conferències setmanals, que també feien Miquel de Palol, Prudenci Bertrana, Joaquim Pla i Cargol i els polítics i intel·lectuals gironins de l’època. La locutora de Ràdio Girona Maria Lluïsa Figa el feia servir diàriament per llegir els comunicats de guerra del Comissariat de la Generalitat durant la Guerra Civil i per fer les crides de socors i les sol·licituds de notícies sobre persones desaparegudes.

    A finals dels anys 30, aquests micròfons van ser substituïts per altres de més moderns i menys sorollosos. Tot i això, a Ràdio Girona encara els van mantenir per fer transmissions esportives d'hoquei i de futbol durant una altra dècada.

    Des del seu inici, l’emissora va formar part de la Ràdio Associació de Catalunya i, per decret del president Francesc Macià, estava autoritzada a emetre 24 hores en català. Va començar sent una ràdio pública i amb unes idees molt clares, tal i com va recollir el diari L’Autonomista, de la família Rahola: “Ràdio Girona no permetrà que pel seu micròfon puguin ferir-se sentiments ni ideologies. Els seus espais radiaran tot el que escaigui, mentre no depassi els límits de la moral i del bon gust. Col·laborarem en tots aquells actes que responguin a una necessitat col·lectiva i ens abstindrem de prendre part en tots aquells altres que tinguin un interès de partit, de cleda, de sector o d'estament”.

    Després de la guerra, Ràdio Girona va ser intervinguda i va passar a formar part de Ràdio Espanya. Durant aquests 90 anys de vida, Ràdio Girona ha estat propietat de diferents operadors, fins que l'any 1989 es va integrar a la Cadena SER.

    Els primers estudis -provisionals- estaven situats al número 6 del carrer de Bonaventura Carreras i Peralta, a l'edifici de l'Ateneu, però de seguida es va traslladar uns metres més amunt, al número 8 del carrer de la Força (a l’actual Museu d’Història dels Jueus), on va estar gairebé 45 anys. Actualment, Ràdio Girona emet des d'uns moderns estudis situats a la plaça de Josep Pla.

    El micròfon que ha estat cedit al Museu es podrà veure durant tot el mes de març en una de les vitrines de l’entrada de l’equipament. Posteriorment, s’ubicarà dins l’espai que relata la trajectòria històrica de la ràdio a la ciutat. “Poder ampliar la col·lecció del Museu d'Història amb una peça tan simbòlica com aquest micròfon és tot un orgull. Estem molt agraïts a Ràdio Girona per aquesta donació i confiem que per molts anys més la ràdio segueixi sent un mitjà estretament vinculat a la ciutat”, ha afirmat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

    • L'acte de donació del micròfon, amb Lluc Salellas, Carme Martínez, Quim Ayats i Sílvia Planas.
      L'acte de donació del micròfon, amb Lluc Salellas, Carme Martínez, Quim Ayats i Sílvia Planas.
    • Guió d'una de les conferències que locutava Carles Rahola a través de Ràdio Girona.
      Guió d'una de les conferències que locutava Carles Rahola a través de Ràdio Girona.
    • Emili Banda, durant una transmissió esportiva de Ràdio Girona.
      Emili Banda, durant una transmissió esportiva de Ràdio Girona.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.