Quimi Portet és una persona optimista. Diu que “es fa una mica el xulo” i que es lleva cada dia amb il·lusió per dutxar-se i esmorzar. Observa el món amb perplexitat i intenta fer com tots els humans: treballar el mínim encara que la jornada es pot convertir en 14 hores de treball. “Sóc un tio normal. Els rars són els que van en bici els diumenges vestits d’astronauta”, assegura. Girs irònics i sarcasmes. La conversa amb la periodista Montserrat Ayala va fer somriure en més d’una ocasió al públic -la majoria, fans d’El Último de la fila- que ahir van aprofitar l’ocasió per conèixer una mica un dels noms propis de la història de la música.
Portet va repassar la seva relació amb Manolo García, com es van conèixer a Els Hostalets de Balenyà en un festival musical en què cadascú tocava amb el seu grup. El festival va resultar un desastre però el Manolo va insistir-li que volia incorporar-lo al seu grup. El Quimi es va fer pregar, però allà va néixer una relació professional i personal que encara perdura. Són bons amics que arribat el moment van decidir que havien de fer camí en solitari. “Hi ha una època per a tot, i a partir dels 40 anys has de fer la teva carrera i t’has d’afrontar als teus límits”.
El músic resident a Vic va parlar de la vida, de la mort, dels territoris pertorbats que explora en les seves lletres. Portet acaba de treure al mercat el disc “Ós bipolar” i sap que no actuarà a cap escenari fora del territori de llengua catalana. Als gestors culturals espanyols, diu, no els interessa un músic que va fundar un dels grups de pop rock amb més èxit de l’estat els anys 80 i 90 perquè parla català. Portet amb un somriure assegura: “jo estic il·lusionat amb el procés. Són els altres els que no”.
El cicle “Pessics de Vida” és organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Centre Cultural el Casino. Portet va tancar ahir temporada. La programació es reprendrà el setembre.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari