Qui són els catalans?

Un públic dividit clarament en dos bàndols va assistir ahir al vespre al primer cara cara celebrat a Manresa sobre el 9N. El debat, organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va permetre escoltar els arguments de dos experts en dret que emparats en el mateix marc jurídic defensaven posicions totalment oposades sobre la legitimitat de la votació.

La professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vicepresidenta de Societat Civil Catalana (SCC), Susana Beltrán, fou la diana de la majoria de preguntes formulades per la fila zero de l’auditori de la Plana de l’Om, una fila de seients reservada als partits polítics amb representació parlamentària i a les entitats ciutadanes més implicades en el 9N.

Beltrán va manifestar que “jo dubto si existeix el poble de Catalunya”. I va afegir: “jo no distingeixo entre catalans i espanyols. Dins el conjunt del poble espanyol, hi ha catalans. ” El catedràtic de Filosofia del Dret, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador del col·lectiu Praga, Josep Maria Vilajosana, li va replicar que li semblava estrany que es pogués argumentar, des d’un punt de vista històric, que no hi ha catalans. “El col·lectiu català és identificable” , va dir Vilajosana, i va demanar com s’anomenarien sinó els ciutadans que eren cridats a les urnes quan es convoquen eleccions autonòmiques.

Qui té dret a decidir

Segons Beltrán, qui té dret a decidir sobre el futur d’una part del territori de l’Estat és el poble espanyol, que és qui té la sobirania, i li sembla indignant que la convocatòria del 9N permeti votar als catalans residents a fora, als estrangers i als ciutadans de la UE que acreditin un mínim de temps de veïnatge i no als espanyols i als catalans que viuen a altres llocs de l’Estat. “Les autonomies no tenen sobirania ” i “la Generalitat no té competències per decidir la seva independència ni la secessió”, va afegir.

Vilajosana va manifestar que els catalans no poden ser tractats com si fossin menors d’edat i, al seu entendre, la votació és legítima per raons democràtiques, de llibertat i de dignitat. “Un demòcrata hauria de voler saber si existeix o no una majoria independentista. No sé quina manera és aquesta d’entendre ni la democràcia ni l’estat del dret. No són dos conceptes oposats”. L’expert va afegir que ningú pot dir que es tracta amb dignitat als catalans quan ni en el supòsit que tots els catalans volguessin la independència se’ls respectaria perquè continuarien sent una minoria dins l’Estat.

La representant de SCC va apel·lar a les regles del joc, i va emplaçar els partits polítics a que comencin una reforma de la Constitució. A la qual cosa, Vilajosana li va respondre que seria una temeritat iniciar una reforma sense saber, primer, què pensa la ciutadania.

Anar a votar el 9N

Beltrán va deixar clar que ella no pensa anar a votar el 9N perquè la convocatòria vulnera la igualitat d’oportunitats i perquè no vol contribuir a reconèixer dos subjectes polítics: Espanya i Catalunya. Vilajosana va dir que ell sí que anirà a votar tot i que no era el tipus de consulta que més li agradava. Va lamentar que aquest debat s’hagi convertit en el joc del gat i el ratolí, parapetat rera d’una acta administrativa i amb l’amenaça constant de les impugnacions. I és que el problema, va recordar, “no és jurídic”. El degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i nou president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, va aprofitar l’acte per anunciar que ell aniria a votar. El “Cara a cara del 9N, a Manresa” fou moderat pel periodista i director de Regió7, Marc Marcè, i per la tresorera de la junta de govern del Col·legi d’Advocats, Verònica Cuevas.