La periodista, que actualment cobreix les Terres de l’Ebre per a Catalunya Ràdio, ha treballat durant 20 anys com a enviada especial internacional, tres dels quals a Palestina. En la seva conferència titulada “Informar en zones de conflicte”, ens va explicar què hi ha de debò darrere els qui cobreixen conflictes internacionals, en aquest cas, a Palestina.
Eulàlia Ferrer va començar explicant com l’estat d’Israel ho controla tot pel que fa a la comunicació i la informació a través dels lobbies i de les agències de comunicació. És per això, va dir, que cal fugir dels grups de pressió per buscar històries per explicar que s’escapin de les fonts oficials. En tant que fonts alternatives, la periodista es va referir a les agències de cooperació i a les ONG’s com, per exemple, la organització “ Breaking de silence”, que està formada per soldats israelians que han estat als territoris ocupats de Palestina.
Concretant encara més les seves experiències, l’Eulàlia Ferrer va explicar el que es va trobar a Cisjordània i a Gaza. Segons el seu relat, a Cisjordània, les fonts oficials són Fatah, de les quals s’ha de fugir per esquivar fer “ periodisme de declaracions” només. Per tant, les fonts alternatives que permeten explicar històries de debò cal trobar-les en el mitjans locals i en fonts secundàries com són els productors d’audiovisuals i els documentalistes. D’entre les fonts locals, l’Eulàlia Ferrer es va referir especialment a la periodista jueva israeliana Amira Hass, que treballa en el diari israelià Ha’aretz, i que ha viscut tres anys a Gaza i 17 a Cisjordània. Aquesta periodista israeliana, de la qual la Lali Ferrer va mostrar una gravació audiovisual amb les seves reflexions, reconeix que a Israel no hi ha censura per escriure del que sigui, sinó que el veritable obstacle es troba en la manca de voluntat d’alguns en conèixer la veritat.
Els fixers
Sobre Gaza, l’Eulàlia Ferrer va explicar que, pel que fa a Hamas, és impossible d’arribar-hi, ja que estan mancats totalment d’empatia cap als periodistes occidentals. Quant a les fonts alternatives, va explicar molt bé el paper que fan els anomenats fixers, persones que contracten i paguen els enviats especials per a que els acompanyin per tot arreu, els resolguin els problemes que van sorgint i els busquin i proporcionin les històries per emetre. Molts d’aquest fixers, va dir, acaben ells mateixos treballant per a mitjans àrabs. Així i tot, es possible que, encara, els enviats especials necessitin també d’algun intèrpret.
Sobre la censura a la zona, l’Eulàlia Ferrer es va referir concretament a la total dependència dels enviats especials d’ Internet i la seva connectivitat, la qual el poder sempre intenta controlar.
Un altre punt cabdal en la conferència d’ahir va ser l’explicació que va fer l’Eulàlia Ferrer sobre la gran quantitat de temes que mai no s’expliquen per part dels enviats especials, sobretot perquè els seus respectius mitjans no els ho admeten. El principal d’aquest temes no explicats és, va dir la periodista, el tema del masclisme, ben present a Palestina . Com a exemple, l’Eulàlia Ferrer va explicar el cas del judici a Ramalah, el 2011, contra l’agressor d’una cooperant espanyola.
Cap al final de la seva exposició, l’Eulàlia Ferrer va recordar alguns dels corresponsals occidentals a Palestina destacats, com Tomàs Alcoverro ( La Vanguardia) , Eugeni García Gascón ( Público) i Ana Alba , freelance per a “El Periódico”. Va acabar explicant l’impacte positiu de la presència dels informadors a la zona sobre els seus habitants, que et fa pensar “ que pots fer alguna cosa per ells ” “ Treballar en zones de conflicte és el mateix que treballar en un altre lloc, -va dir- però utilitzant altres eines com, per exemple, els fixers”.
Contestant a les preguntes dels assistents, l’Eulàlia Ferrer va dir que mai va sentir que la seva vida corria perill, “ o molt poc, perquè a Palestina quan vas a la primera línea del front ho fas amb l’exèrcit i, a més, ets molt valuós i et protegeixen els dos bàndols”. Per acabar, va lamentar que gran part de la informació que s’envia als mitjans corresponents es perd amb el temps, tot i haver-la tramés.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari