A la taula de ponents del debat "La presumpció d'innocència a judici" s'asseuen Fàtima Llambrich, periodista especialitzada en informació policial, judicial i seguretat a TV3, Jorge Navarro, advocat penalista, Norbert Bilbeny, filòsof i catedràtic d'Ètica de la UB, i Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya i moderador de l'acte, tots quatre estan a punt per abordar un tema complex i profund.
La periodista Fàtima Llambrich comença amb força la seva intervenció explicant com les paraules presumpte o presumpció s'han convertit en un escut davant les presses que caracteritzen els mitjans avui i insta a reflexionar en què darrere hi ha persones, "no podem mirar-ho només des del punt de vista de la notícia". La responsabilitat periodística en cobertures judicials és molt elevada, ja que es poden vulnerar drets personals bàsics i, per tant, en els casos mediàtics on no existeix un filtre, es republiquen informacions sense verificar-les o fotografies sense estar pixelades, el periodisme perd.
De fet, tal com explica Jorge Navarro, el primer article de la carta de drets fonamentals de la Unió Europea és la dignitat, per davant del dret a la vida que va en segon lloc, i diu així: “La dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida". Navarro recalca la importància de vetllar i respectar la dignitat de les persones i continua explicant que la presumpció d'innocència és una regla de tractament que va dirigida als jutjats, a la policia i a les persones que formen part del procés judicial, i que, per tant, en el seu moment no es va considerar la premsa. Per exemplificar la importància del vocabulari, menciona una pregunta recurrent que diversos periodistes li han formulat: "està tal persona en llibertat amb càrrecs?".
La semàntica i la disfunció de les notícies
Davant d'aquesta pregunta, l'advocat vol aclarir que una persona detinguda és una persona que està sent investigada i a la qual se l'imputen uns fets, i una persona en llibertat és una persona en llibertat, el terme 'càrrecs' és un concepte jurídic. Un altre exemple que planteja és el cas d'un titular que deia "la demanda penal de tal persona contra un altre". L'advocat recalca que quan és penal és o una denúncia o bé una querella, una demanda no és penal, és un procediment judicial en la via civil, mercantil i laboral. La comprensió dels termes jurídics esdevé primordial pels informadors i Navarro posa en valor la celebració d'actes com aquests "per polir i entendre'ns millor".
En el seu torn el catedràtic Norbert Bilbeny reflexiona sobre la profunditat de l'estigma que comporta la paraula presumpte mentre llança al públic una pluja de preguntes ètiques com què és la innocència o què significa ser presumpte i aprofita la intervenció del seu company de taula i planteja: "comencem amb el problema del vocabulari, quina paraula faré servir per a una persona que pot ser culpable, però també pot resultar no ser-ho?".
La fórmula emprada per anomenar els imputats ha anat evolucionant al llarg dels anys. Per exemple als anys seixanta, quan s'informava sobre casos judicials s'escrivia els noms i cognoms de les persones. Més endavant es va passar a mencionar tan sols les inicials o bé el nom sencer i el cognom amb una lletra. Bilbeny afirma que en l'actualitat la designació és una identificació indirecta com ara "immigrant magrebí" o "persona d'origen asiàtic" i recalca que "el mal ja està fet".
Tots tres estan d'acord en el fet que la semàntica i la complexitat del vocabulari legal en ocasions comporta una disfunció de les notícies i que a vegades només cal canviar "el presumpte autor de l'agressió sexual" per "tal persona està investigada per..." o altres fórmules més precises com "el jutjat ha decidit...", o el "detingut per homicidi".
La rectificació per recuperar el mal causat
Com sempre s'ha dit, rectificar és de savis i la llei orgànica 2/1984 planteja el dret de tota persona, natural o jurídica, a rectificar la informació difosa per qualsevol mitja de comunicació social de fets que al·ludeixen, que consideri inexactes o que la seva divulgació pugui causar un perjudici. Així doncs, abans de procedir amb una demanada, el periodista té l'oportunitat de corregir la seva feina en un termini determinat.
En aquest punt de la xerrada, Josep Carles Rius, president del CIC, conclou l'acte donant les gràcies als ponents per la seva assistència i afirmant que hi ha esperança per trobar l'equilibri entre el dret a la informació i preservar la dignitat de les persones. L'acte organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb col·laboració del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, va ser retransmès en directe pel canal de YouTube del Col·legi de Periodistes i quedarà disponible per a totes aquelles persones que el vulguin recuperar.
Finalment, la presumpció d’innocència i el tracte de les persones involucrades en procedimentals judicials i penals està recollit en el criteri 10 del Codi Deontològic dels periodistes i diu així: "tota persona acusada o investigada per un delicte té dret a la presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a indagacions, causes o procediments penal. El respecte i la protecció d'aquests drets són vigents des de l'inici de les actuacions policials fins que es provi la culpabilitat en un provés que gaudeixi de les garanties necessàries. Els periodistes evitaran els prejudicis, així com sotmetre els implicats a judicis paral·lels".
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari