La jornada inaugural va comptar amb el degà del Col·legi de Periodistes Joan Maria Morros qui va asseverar que “El periodisme és la vacuna contra la desinformació i que “en temps de guerra, el sensacionalisme s’ha d’evitar més que mai”. També va explicar que “Si només defensem la llibertat de premsa nosaltres, tenim un problema. La defensa ha de ser global del conjunt social. Perquè cada dia les Fake News tenen un efecte demolidor. Per combatre-ho només hi ha un antídot: el periodisme dut a terme amb totes les garanties”. Així mateix va destacar que “La precarietat que afecta la nostra professió és un corc que està foradant les bigues del dret a la informació i ens torna vulnerables a l’error”. Finalment, va apel·lar a les empreses que tinguin en compte la llibertat de premsa en el seu funcionament i presa de decisions.
Durant l'esdeveniment, van tenir lloc dos taules redones sobre el periodisme en temps de guerra. La primera, titulada Cobertura Catalana de la invasió d’Ucraïna, va estar moderada per la periodista Eva Clausó, a on vam comptar amb el testimoni de tres perfils de periodistes molt diferents que han cobert la guerra d’Ucraïna. La taula va estar composada pel periodista Carles Prats (TV3), qui va començar la seva ponència explicant “quan vam traslladar-nos a Odessa, vam trobar una ciutat cosmopolita que s’estava transformant per preparar-se per la guerra. Un dels nostres objectius principals era donar veu a les persones que patien el conflicte i evitar el discurs oficial”. Va explicar també que “La tecnologia de la TV complica nostra tasca, tot i les millores i accessibilitat. Però no podem passar desapercebuts. Tot i que també té un costat bo perquè en les guerres, la nostra presència es pot associar a espionatge i les càmeres dissuadeixen”. A partir de la seva experiència va instar al públic assistent que “Com a periodistes de guerra hem de ser honestos i no refiar-nos o acollir-nos a tot el que surt a les xarxes socials” . La taula va tenir també al Joquín Luna (La Vanguardia) qui va iniciar la seva intervenció dient que “ells professionals de la comunicació que cobreixen aquesta guerra no són joves”. Com a punt destacable va comentar que “amb els anys he après a passar el màxim desapercebut possible i trobar temes que ningú explica. Perquè una tendència que han agafat els medis és que si tots parlem del mateix és que fem bé la feina. I és un error. Un dels reportatges que més m’enorgulleix d’Ucraïna és el d’una perruqueria que encara estava oberta malgrat la guerra”. En Luna va destacar que “la nostra feina requereix citar i contrastar al màxim les fonts, perquè en un conflicte sempre hi ha diferents versions i interessos”. Aquesta taula redona la va completar la Gemma Permanyer (VOTV i Ona Codinenca), qui ens va explicar que “Vaig passar de fer un periodisme comarcal a un repte professional com és una guerra. Havia de buscar un enfoc diferent, explicant la guerra des d’un punt de vista més proper, veient l’arribada de refugiats a la frontera i seguidament als municipis catalans”.
La segona taula anomenada “Periodistes des de l’exili” va estar moderada per la periodista Laura Purroy. Aquesta taula va estar composada per periodistes de diferents països que han hagut de fugir com a conseqüència de la violència que pateixen en l’exercici professional als seus països i que també acusen la precarietat laboral, cosa que també perjudica la llibertat de premsa. Malgrat això, les xarxes socials els han obert una nova oportunitat laboral. Els ponents van ser: Muhammad Subat (periodista i fotògraf de Síria. Col·laborador en la revista Baynana) qui va assenyalar que en “Síria no hay libertad de prensa y en referencia al día de la libertad de prensa: “No hay nada que celebrar. Hay que luchar al lado de los periodistas porque tener información es un derecho de todo el mundo”. També van comptar amb les periodistes Mariana Morales (reportera freelance de Chiapas, Mèxic. Acollida al programa “Taula per Mèxic”) i Paulina Ríos (periodista de Oaxaca, Mèxic, fundadora del mitjà Página 3. Acollida al programa “Taula per Mèxic”). Totes dues periodistes van destacar la precarietat laboral amb la que treballen. La Paulina Ríos va dir que “tienen muchos problemas para sostener el portal web”. Han sufrido muchos ataques en los últimos años “ataques digitales y denostaciones personales”.” Trabajar en ese sentido ha sido muy riesgoso para todo el equipo”. Pel que fa a la Mariana Morales va comentar que “el trabajo periodístico es complejo y necesita una educación adecuada para entender la información y calibrarla”. Sobre els drets laborals, va assegurar que “las empresas los vulneran, pero que siguen hacendo periodismo y recordó la muerte de 6 colegas asesinados”. En aquesta taula també va participar la Gabriela Mesones Rojo (periodista de Veneçuela. Col·laboradora en la Revista Baynana) qui va incidir en les particularitats que precaritzen el treball, juntament amb altres variables de violència. Va recordar 11.000 morts violentes, la meitat de les quals (5000) a les mans de la policia i que en la majoria no hi ha hagut transparència. Va subratllar que “en Venezuela hay mucha violencia, de la policía, cuerpos paramilitares”. Finalment va explicar que en “su país todos los medios los compró el gobierno y son medios poropagandistas. Y que ahora hay mucha dependencia del periodismo digital independiente, lo que “abre el panorama de las narrativas, le da voces a distintas perspectivas. El problema es la sostenibilidad”.
L’Àlex de Barreda va estar el encarregat de tancar el VII Simposi de Llibertat de premsa qui va compartir imatges de la cobertura de la guerra d’Ucraïna i ens va explicar què hi ha darrere de les càmeres i de la dificultat de treballar en un territori en guerra.
Va dir que als càmeres “el visor protegeix , perquè quan has de gravar una imatge com ara nens morts has d’ajustar l’enquadrament, fer el zoom si cal i això et protegeix”.
Va subratllar que a l’equip amb el que es va desplaçar 21 dies a Ucraïna els van deixar moure sense problemes pel país i que havien de passar controls de civils organitzats però que quan els ensenyaven que eren de premsa els deixaven bellugar sense inconvenients.
Va assegurar que impacta perquè “quan llencen una bomba no és només el soroll, sinó que a més, tremola el terra, tremola tot “ i que en una guerra passes por, però va acabar dient que ell repetiria.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari