Nascut a Vilafranca del Penedès el 1936, Benach va ser un home amb un gran esperit democràtic. Als anys seixanta mentre treballava a ‘El Correo Catalán’ va viure en primera persona la vigilància i la censura que el diari rebia per part del Règim, una situació que el va empènyer a mobilitzar-se. Així va ser com un dissabte d’abril de 1966 un petit grup de periodistes de Barcelona va reunir-se al restaurant del Col·legi d’Arquitectes per fundar el Grup Democràtic de Periodistes (GDP). En plena dictadura, van ser els pioners de la represa de l’esperit democràtic del periodisme que havia estat estroncat per la Guerra Civil i la repressió militar.
El GDP va ser una organització de resistència i va convertir Catalunya en la capdavantera de la democratització del periodisme (Capçalera, 2016). Van treballar en tres fronts: influir en les redaccions i les línies editorials dels diaris, ser un grup d’oposició dins l'Associació de la Premsa, i subministrar informació a la premsa internacional sobre tot allò que no es podia publicar a Catalunya. A través d'aquestes accions, van teixir una xarxa informativa clandestina que alimentava una premsa democràtica enmig de la dictadura. Anys més tard, acabada la dictadura, el GDP esdevindria l’actual Col·legi de Periodistes de Catalunya.
En diverses ocasions Benach va escriure per a la revista ‘Annals del Periodisme Català’, una publicació editada pel Col·legi de Periodistes entre els anys 1984 i 1998 que analitzava i reflexionava sobre l’Associació de Periodistes de Barcelona, l’Associació de la Premsa de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El periodista va firmar diversos articles entre els quals destaquen “Premsa i poder polític”, “Llengua catalana i mitjans de comunicació”, “Epitafi per un diari convers i màrtir” i més recentment el 2008 firmava també a les pàgines de la Capçalera número 141 “Pérez de Olaguer, el crític de la generositat”. Tots els articles estan en obert i es poden consultar.
A més de la seva influència en el periodisme, Benach va jugar un paper destacat en la promoció de la cultura. Va impulsar projectes com la programació del Grec, va contribuir a la Fundació Teatre Lliure i va facilitar la presència de figures internacionals al Mercat de les Flors.
La seva trajectòria professional deixa una empremta indeleble en el periodisme i la cultura catalana que perdurarà com un testimoni de la lluita i la defensa ferma de la llibertat d'expressió i la democràcia. La Junta de Govern expressa el seu condol a familiars, amics i companys.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari