Lliurats els Premis Mosques de la Informació 2014

La 26ena edició dels Premis Mosques de la Informació, que es va celebrar el dijous 23 d’octubre a l’Auditori de la Mercè de Girona, va reunir, un any més, els periodistes de la nostra Demarcació amb la resta de la societat gironina, amb una nodrida representació del món polític, cultural i científic.

Va obrir l’acte Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, amb un breu parlament en el qual va reivindicar l’ofici de periodista “ben fet” i les bones pràctiques professionals. En el seu discurs, Ventura va recordar que “només hi ha bon periodisme si se situa com a contrapoder” i que de vegades, per davant de la immediatesa, cal posar la “reflexió i la profunditat”.

També va intervenir l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que va confessar que “com a alcalde, he assistit a totes les Mosques. Però quan feia de periodista, me’n vaig perdre moltes”. Puigdemont va unir les seves facetes de polític i de comunicador en un discurs ple d’aclucades d’ullet als periodistes: “Des de l’ Ajuntament sempre estem disposats a donar-vos notícies. Fins i tot, si cal, fem plens de vuit hores. I si no en fem prou, sempre hi haurà un túnel de l’AVE per inundar”.

Per a aquesta edició de les Mosques, l’artista gironina Clara Oliveras Valentí ha creat una escultura que combina fusta de faig i acer inoxidable i que s’inspira lliurement en una mosca, representat a través d’una esfera de fustes i unes estilitzades ales d’acer. Oliveras va explicar en l’acte que va estudiar amb detall com són les ales d’una mosca per representar-les fidelment, i que buscar un material que oferís un cert aspecte de transparència o de mirall. “Per això vaig escollir l’acer”, va dir, i va decidir unir-lo a un material càlid: la fusta.

Les Mosques Borda i Grossa

L’encarregat de presentar els finalistes de les Mosques Borda i Grossa i de fer públics els guanyadors va ser, com ja és tradició, el periodista Jordi Grau, que amb la seva mordacitat habitual no es va estar de llançar dards contra alguns dels finalistes i també contra alguns dels assistents (i dels no assistents) a l’acte. Grau també va recordar l’enyorat Miquel Diumé –que l’havia precedit en el paper de presentador-, el xef Lluís Feliu (que l’any passat va ser un dels guardonats amb la Mosca de Sant Narcís, que es va lliurar a tots els restaurants gironins amb estrelles Michelin) i al recentment desaparegut Joan Guillamet. I va homenatjar també Ben Bradlee, remarcant que, com ell, els periodistes “no hem d’acceptar informació interessada” sinó que cal “sortir al carrer, mirar què passa i després, si cal, contrastar-ho”.

La Mosca Borda va ser per a l’ Àrea de Comunicació dels Mossos d’Esquadra – Regió Policial de Girona, per la seva “lentitud, imprecisió i opacitat”. Després d’haver estat finalistes en diverses ocasions, aquesta vegada, amb el 48% dels vots, van passar per davant de les altres dues institucions que optaven al premi: el Bisbat de Girona (29%) i el Girona FC (23%).

Van pujar a recollir el premi l’equip de l’Àrea de Comunicació, acompanyat pel director dels Serveis Territorials d’Interior, Albert Ballesta; el sotscap de la Regió Policial de Girona, l’intendent Francesc Xavier Gómez, i el portaveu del cos dels Mossos, Xavier Porcuna.

Porcuna va dir que la Mosca Borda “era un repte” plantejat pels periodistes, mentre que Albert Ballesta, fent referència a què fa només dos anys va rebre la Mosca Grossa, va dir que calia ser-hi “a les verdes i a les madures” i que treballarien per millorar l’entesa i les complicitats entre Mossos i periodistes.

La Mosca Grossa en aquesta edició va ser per a Ruth Abuin, cap de premsa del Festival de Peralada, i que ja havia optat a rebre-la els anys 2011 i 2012. Nominada per ser una persona “eficient, resolutiva i competent”, va fer un parlament breu i clar en el qual va mostrar la seva alegria per “no haver-me convertit en l’eterna finalista: ja tinc la Mosca!”.

Amb el 41% dels vots, Abuin va superar per molt poc la cap de premsa de l’ Ajuntament de Blanes, Eva Palau, que es va quedar amb el 40%. Fernando Aguirre, cap del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques ( GEAS) de la Guàrdia Civil, el tercer finalista, va obtenir el 19% restant dels vots. Aguirre no va poder assistir a l’acte perquè per qüestions laborals no era a Girona, però a través de Jordi Grau va poder agrair als periodistes la seva nominació.

Homenatge a Maria Alonso i Jordi Vilamitjana

Durant la celebració de l’acte es va recordar a Maria Alonso i Jordi Vilamitjana, dos periodistes de perfils molt diferents que han mort aquest any.

Alonso va morir al febrer, als 98 anys. Era la col·legiada de més edat de tot el Col·legi, i va ser una de les primeres dones que va tenir carnet de periodista. Mestra de professió, va dedicar-se també al periodisme i als anys seixanta i setanta va convertir-se en la firma més llegida del Los Sitios, on era l’única dona de la redacció. Va ser criticada per treballar en una època en la qual la dona es quedava a casa i, a més, s’atrevia a polemitzar, des de les pàgines de Los Sitios, sobre temes que els seus col·legues masculins no gosaven tocar, com la política municipal o les obres públiques.

Vilamitjana, filòleg, mestre i periodista, va morir als 56 anys, després de lluitar aferrissadament contra un càncer. Col·laborador del Diari de Girona des de 1993, escrivia amb un estil directe i fresc, i analitzava des de la secció El nas de la bruixa l’actualitat de Girona. Fins ara, és l’únic autor que ha rebut dues vegades el Premi Manuel Bonmatí de Periodisme. El seu esperit crític i reivindicatiu el van convertir en un referent de l’actualitat política i social de Girona, mentre que la seva generositat i bonhomia van fer d’ell tot un exemple per als seus alumnes i un referent humà inqüestionable

Mosca del Col·legi per a Enric Frigola i Cuca Mascort

En aquesta edició, la Mosca del Col·legi -que reconeix trajectòries professionals dins el mon periodístic- va ser doble. La primera es va lliurar a l’empordanès Enric Frigola, que s’ha dedicat sobretot a la ràdio. Va estrenar-se l’any 1962 a Ràdio Girona, tot i que el gruix de la seva carrera professional l’ha desenvolupat a Barcelona, passant per Ràdio Espanya de Barcelona, Ràdio 4, Cadena 13 o Catalunya Ràdio (on va ser coordinador de Catalunya Cultura i Catalunya Música). També va ser el cap de programació i responsable de la programació infantil a TVE-Catalunya. Actualment, és el coordinador de la programació de Ràdio Estel.

El periodista Narcís Genís va fer la glossa de la carrera laboral de Frigola, recordant algunes anècdotes compartides, i li va lliurar el guardó la degana del Col·legi, Neus Bonet. En recollir la Mosca, Frigola va rememorar els seus inicis laborals a la ràdio i va afirmar que havien estat els anys més emocionants de la seva trajectòria.

Després, en el moment més emotiu de la vetllada, es va lliurar la segona Mosca del Col·legi que, a títol pòstum, va ser per a Cuca Mascort, que era periodista col·legiada des de feia més de 25 anys i va morir prematurament el passat febrer a causa d’un càncer contra el qual va lluitar amb tossuderia i sense perdre l’optimisme: dues característiques molt seves. El periodista Miquel Riera va ser l’encarregat de recordar “el somriure i la vitalitat” de la Cuca en una glossa molt emotiva. Va recollir el guardó el seu marit, José Luis, que, emocionat, va afirmar que “la Cuca havia rebut molts premis, però el que li feia més il·lusió de tots tenir era la Mosca: ara ja la té, i si el seu esperit està aquí, segur que està molt feliç”.

La Mosca dels germans Brugada

La darrera Mosca que es va lliurar va ser la de Sant Narcís, que va reconèixer la feina dels germans Pere, Josep i Ramon Brugada, referents internacionals en l’àmbit de les arítmies cardíaques. La fita més destacada d’en Pere i en Josep ha estat la descripció de la síndrome causant de la mort sobtada en persones sense cardiopaties demostrables. Posteriorment, amb la col·laboració d’en Ramon, van descriure la causa genètica d’aquesta síndrome i van identificar les mutacions responsables de la mateixa. El seu treball és conegut mundialment com la Síndrome de Brugada.

La periodista gironina Roser Reyner, responsable de Comunicació de l’ Hospital Germans Trias de Badalona, va rememorar els inicis d’aquests tres germans banyolins en un discurs molt personal en el qual un “electrocardiograma amb forma d’aleta de tauró” va tenir un gran protagonisme. Tot seguit, Ramon i Pere Brugada (en Josep no va assistir a l’acte perquè, com va explicar el seu seu germà Ramon, “està a Moçambic fent ablacions cardíaques a criatures”) van recollir la Mosca que els va entregar Joan Ventura. El gran dels tres germans, Pere, va agrair el reconeixement especialment pel fet que “és molt difícil ser profeta a la teva terra. I el que feu aquí, reconeixent les trajectòries i els mèrits de col·legues i de gent de Girona, no ho he vist a cap lloc del món”.

L’acte de les Mosques de la Informació es va tancar, com ja és tradició, amb la foto de grup de tots els premiats. Després, els assistents van poder fer-la petar una estona tot prenent una copa de cava al claustre de La Mercè.