Un any més vam celebrar una jornada amb el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i les universitats amb estudis de periodisme. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va assegurar que "és important vincular les universitats i el Col·legi de Periodistes; la vinculació entre els teòrics i els professionals". A continuació, resumim el més destacat de la trobada.
En aquelles informacions sobre la guerra d'Ucraïna destinades a infants, s'han promocionat els valors basats en els drets humans i s'ha posat als nens en el centre de la notícia. En canvi, en les informacions de la guerra destinades al públic general, s'ha fet un tractament mediàtic asimètric. Ha faltat contextualitzar els motius pels quals s'ha fet d'aquesta manera (afavorint la versió ucraïnesa del conflicte) i s'haurien d'haver utilitzat més fonts informatives i més plurals.
També fa falta utilitzar més les històries d'interès humà quan s'informa sobre el conflicte, ja que són un bon recurs per explicar les dimensions del problema, sempre que es faci de manera ètica.
Per altra banda, cal que els portals de verificació marquin de la manera més clara possible que una informació és falsa. Es tracta també de promocionar aquestes plataformes, ja que són molt poc conegudes, especialment entre l'agent més gran.
Si parlem d'educació mediàtica, cal destacar que és necessària i urgent. Per això cal, per una banda, formar el sentit crític dels alumnes perquè puguin interpretar la qualitat de la informació que els arriba. L'educació mediàtica no consisteix a ensenyar a elaborar notícies. I, per altra banda, trobar la manera de dur-la a terme de manera efectiva: recursos econòmics i compromís per part de l'Administració. Només dir que és necessària, no resol el problema.
S'ha de ser prudent a l'hora de publicar estudis preliminars de la recerca, sobretot en l'àmbit de la salut. Això vol dir tenir prudència per part dels equips que elaboren els estudis i dels periodistes que hi tenen accés i en fan notícia. I tenir clar que la comunicació inclusiva és molt més que fer un ús acurat del llenguatge en aquesta matèria.
Un clar exemple és Viquipèdia, que té un important biaix de gènere permanent. Afecta a qui hi surt i a qui edita els continguts. Un exemple, de totes les biografies que hi apareixen, només un 20% són de dones. El 80% són d'homes. Per tant, és rellevant que els periodistes facin la formació en perspectiva de gènere, així com fer ús de les recomanacions obre la matèria que elaboren diverses institucions com el Col·legi de Periodistes, el Consell de la Informació de Catalunya o altres.
L'estudi 'Media Councils in the Digital Age' té l'objectiu d'explicar la realitat del sector periodístic i la dificultat que comporta la feina dels periodistes. Si en centrem en Internet, el discurs de l'odi està majoritàriament al web. Afecta per igual a dones i a homes, però els qui, de manera clara el propaguen, són homes. Com bé diu Josep Carles Rius, president del CIC, "Calen instruments legals per solucionar problemes com el discurs d'odi a la manca d'ètica de les plataformes i les xarxes socials".
És important que els mitjans de comunicació tinguin molta cura amb les gràfiques que fan servir. Per això es recomana:
Tanmateix, s'ha de tenir molt present la repercussió de l'ús que fem de les imatges. Cal trencar amb els estereotips visuals i cercar la diversitat. Els grups de mitjans de comunicació han d'intentar que cada nou canal que creen sigui coherent amb la marca. Això afecta especialment als canals de TikTok. A més, el format no ha de passar per sobre del contingut.
Finalment, i fent referència a la intel·ligència artificial, es destaca que cal canviar la cultura educativa a les facultats de Comunicació per veure la intel·ligència artificial com un complement, com una ajuda, sense menystenir els dèficits que, en aquest moment, encara té. Quan apliquem la intel·ligència artificial, hem de ser especialment curosos i èticament impecables en la recreació de la imatge i la veu.
A més, en aquest nou escenari cal repensar la regulació dels drets d'autor. Hem de tenir present que l'aplicació de la intel·ligència artificial a la informació genera grans desafiaments, entre ells, fa necessària la revisió dels codis deontològics de la professió. “La deontologia és una actitud” va afirmar Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari