La conferència “La Guerra de Paper. La cultura i el periodisme català i gironí davant la Primera Guerra Mundial”, a càrrec de Maximiliano Fuentes, doctor en Història Contemporània, professor de la UdG i especialista en la Gran Guerra i les seves repercussions culturals a Catalunya i Espanya; i del co-comissari de la l'exposició "APA i la Gran Guerra", Albert Caballero, va servir per donar a conèixer com es va viure la Primera Guerra Mundial a Espanya, Catalunya i Girona.
A través de l'anàlisi de diverses caricatures de la guerra que va fer Feliu Elias –APA–, Fuentes i Caballero van aproximar-se a la Primera Guerra Mundial des d'una perspectiva contemporània, molt diferent de l'anàlisi que se’n fa actualment, coneixent el seu desenllaç i els conflictes que la succeirien, i va permetre als assistents descobrir aspectes subtils de lap política catalana i espanyola d'aquell moment. En un estat que es va declarar neutral i que es va enriquir proveint els països bel·ligerants, Catalunya va esdevenir un escenari propici per a espies i propagandistes. Però més enllà dels interessos econòmics, l'enfrontament europeu va actuar com un mirall on es reflectien els grans afers del pensament polític del moment: conservadorisme i progrés, monarquia i república, Catalunya i Espanya, sovint amb un nivell de complexitat i contradicció que desaconsella les classificacions més evidents.
Caballero va destacar la gran activitat de Feliu Elias, un personatge que tenia moltes facetes i que signava amb noms diferents segons la que desenvolupava: amb el real quan pintava, com a APA quan feia caricatures, i com a Joan Sacs per a la teoria de l’art i l’escriptura, i va posar de relleu la seva relació amb Girona i amb personatges com ara Carles Rahola, amb el qual es va cartejar.
Molts dels periodistes que feien cròniques de la Guerra no les feien desl de front, i el que no sabien, s'ho inventaven
Fuentes va explicar que tant APA com la revista Iberia, en la qual publicava, consideraven "ridícul" mantenir-se neutral davant les barbaritats comeses pels alemanys durant la Guerra, i va recordar que, "tradicionalment, i amb molts matisos i moltes excepcions", els sectors progressistes i catalanistes s'identificaven amb els aliadòfils, i els sectors més conservadors, amb els pro-alemanys. En aquest sentit, Caballero va matisar que Iberia es va convertir en una mena de "butlletí dels aliadòfils".
El professor de la UdG va destacar que "molts dels periodistes que feien cròniques de la Guerra no les feien des del front", sinó des de les redaccions, i sovint, "el que no sabien, s'ho inventaven". Fuentes va posar èmfasi en la importància que tenen les moltes publicacions locals que hi havia en aquells moments per poder "entendre i saber" què passava i què es pensava durant la Gran Guerra i quan va acabar, i va posar com a exemple les manifestacions populars que van prendre els carrers de moltes poblacions gironines a les acaballes del conflicte.
L’exposició “APA i la Gran Guerra”, organitzada per l’Observatori de Vallcarca, consta d’un conjunt de reproduccions de caricatures d'APA que es van publicar en el transcurs dels dos primers anys de la revista Iberia, editada setmanalment a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial (1915-1919). Posteriorment, van ser reeditades en un recull anomenat Kameraden, l’any 1917.
El barceloní Feliu Elias (1878-1948) va ser un dels caricaturistes més destacats de la primera meitat del segle XX, a més d’un important pintor i un dels crítics d’art més populars de Catalunya. Va ser fundador de les publicacions Papitu i Revista Nova i va participar en el programes educatius de la Mancomunitat i la Segona República.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari