Una cinquantena de persones van gaudir de la tarda amb Joana Biarnés organitzada per la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. La vetllada es va iniciar amb la projecció del documental Joana Biarnés, una entre tots, dirigit per Jordi Rovira i Òscar Moreno, que recull la trajectòria vital i professional de la pionera del fotoperiodisme espanyol, i que va emocionar tots els assistents.Tot seguit, la protagonista i Jordi Rovira van comentar diverses anècdotes de la vida de la Joana i van respondre a les preguntes que va plantejar el públic.
La sensació entre els assistents era idèntica: "L'adoptaria com a àvia ara mateix". Grans i petits es feien fotos amb ella o, senzillament, s'hi apropaven per fer-li una abraçada i dos petons. I la Joana, com sempre, rebia totes aquestes mostres d'afecte espontani amb un somriure i un agraïment sincer. "Encara no sé què he fet per merèixer tot això", deia. I ho deia de cor.
Joana Biarnés va ser amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la duquessa d’Alba, Fernando Rey, El Cordobés, Lola Flores i Salvador Dalí. Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski per aconseguir una exclusiva, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per a Eurovisió, i Clint Eastwood la va besar als llavis.
Però molt més enllà d’aquesta intensa activitat social, Biarnés és l’autora de fotografies que capten l’atenció i toquen l’ànima (perquè, com ella mateixa explica, els fotògrafs de veritat disparen amb el cor). Va ser pionera en una època en la qual les dones no eren fotògrafes i, encara menys, fotògrafes d’esports o de successos. Va treballar per al diari Pueblo durant la dictadura franquista, i més endavant ho va fer per a diverses agències fotogràfiques. Va saber captar amb la seva càmera tant uns personatges famosos que, davant del seu objectiu, es mostraven propers i naturals, com una societat que es començava a moure.
Joana Biarnés va ser una avançada en el seu temps que va vèncer els prejudicis d’una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar a grans personatges de la història i, quan es podia haver convertit en llegenda, va optar per deixar-ho tot i anar-se'n amb el seu marit, Jean Michel Bamberger, a viure a Eivissa. Allà van acabar muntant un restaurant, Cana Joana, que va ser el punt de trobada de quasi tots els famosos que visitaven l'illa. La Joana, així, va dedicar la meitat de la seva vida professional a la fotografia (la professió del seu pare) i l'altra meitat, a la cuina (la passió de la seva mare).
La seva obra i la seva trajectòria es comencen a recuperar amb el descobriment, no fa massa anys, de les impressionants imatges amb les que la llavors jove fotògrafa va immortalitzar les terribles riuades del Vallès l’any 1962. El documental Una entre tots l’ha tornat al lloc que li correspon: entre els grans del fotoperiodisme dels segles XX i XXI.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari