Una mosca-joia. Aquest és el guardó que ha creat en Jordi Mitjà per a les Mosques de la Informació 2021. Dins d’una capsa entomològica, dues mosques de plata banyada en or conversen entre elles, sense importar-los massa l’agulla que les travessa i les manté clavades en una placa de poliestirè expandit. La presentació de la peça s'ha fet a la sala Miquel Diumé del Col·legi de Periodistes de Girona i, a més de l'artista, també hi ha participat el president de la Demarcació de Girona del Col·legi, Joan Ventura.
L’artista explica que aquesta ha estat la primera vegada que li han encomanat fer un trofeu. “He donat moltes voltes a la idea del trofeu, al significat de rebre’n un, al valor que té, i al fet que potser te’n donen un i no t’agrada”, diu.
Jordi Mitjà volia que hi hagués dues mosques, per destacar “la idea de la comunicació, del que feu els periodistes: comunicar”.
El procés fins arribar a la peça definitiva ha estat “molt complicat” i li va caldre fer “un màster en mosques”, bromeja. Fins i tot va idear un sistema per caçar-ne amb un bidó i figues, però confessa que “va ser un fracàs: totes les que atrapava eren massa petites”. Finalment, la primera mosca la va trobar a Cadaqués, a l’àmpit d’una finestra: “Estava morta, però intacta”. La segona, la va trobar a Lladó, dins el cotxe de la seva dona. “Era una moscassa, la vaig matar amb flit per no fer-la malbé”.
Tenim, doncs, dues mosques empordaneses (o els seus cadàvers), que Mitjà va endurir i preservar amb una capa de cera d’abella, llestes per convertir-se en els motllos de la Mosca 2021. A la foneria on han elaborat les mosques en plata “els ha costat molt fer les ales”, detalla.
El guardó d’aquest any és “molt clàssic i molt senzill”, però amb un toc d’humor. La caixeta entomològica incorpora un martellet d’alumini per “trencar en cas d’emergència: si mai necessites vendre una mosca o si mai vols lluir-la com si fos una joia, que és el que és en realitat”. La peça es converteix així en “una mena de guardiola” dins de la qual llueixen els dos insectes-joia.
Jordi Mitjà (Figueres, 1970) viu i treballa a Lladó. Es va graduar a l’Escola d’Art d’Olot, a l’àrea de pintura, i ha cursat estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. La seva obra, formalment heterogènia, suscita qüestions sobre els contextos on intervé i treballa. Troba les seves fonts en materials i recursos de la vida quotidiana, que descodifica o adapta segons el seu treball. Transformar-ne la utilitat o canviar els punts de vista són algunes de les constants en les seves recerques. Per fer-ho, incorpora un seguit de conductes i sistemes que ell anomena “dislèxiques”: estratègies il·limitades d’improvisació durant els processos de creació. Ha exposat el seu treball tant en l’àmbit català com europeu i mundial.
Joan Ventura ha donat les raons per les quals en aquesta edició s'ha decidit lliurar la Mosca del Col·legi al periodista Jordi Xargayó i la Mosca de Sant Narcís als Marrecs de Salt.
La Mosca del Col·legi,que reconeix trajectòries professionals dins l'àmbit periodístic, serà per a qui el passat mes de maig va cloure una etapa de quasi mig segle al Diari de Girona, "els darrers 23 anys, essent-ne el director".
Jordi Xargayó tenia 16 anys quan va iniciar la seva trajectòria periodística com a col·laborador de la secció d’esports del que aleshores era Los sitios. Era el juny de 1975. Amb el temps va ser redactor d’esports i, més tard, al 1984, cap de secció. Cinc anys més tard va ser nomenat subdirector del diari. Entre l’octubre de 1990 i el novembre de 1991 va ser-ne director en funcions, i després va tornar a la subdirecció fins al juny de 1998, quan ser nomenat director del rotatiu, que aleshores ja formava part del grup Prensa Ibérica. Ha estat un període de grans transformacions per al diari, entre les quals destaca la implantació de la seva edició digital, l’octubre de 1999.
Al llarg de la seva trajectòria, Xargayó també ha col·laborat amb Ràdio Girona i Ràdio Costa Brava, ha estat corresponsal a Girona dels diaris Marca i El Periódico i, entre 1997 i 2002, va ser tertulià del programa Protagonistas, que dirigia Luis del Olmo.
La Mosca de Sant Narcís es lliura a persones o entitats que hagin destacat per la defensa dels drets col·lectius, o bé que hagin difós la realitat gironina més enllà de les seves fronteres.
El 5 de gener de 1996 -aquest any n'ha fet 25- els Reis d’Orient van ser rebuts a Salt amb un pilar de 4 que va carregar una colla castellera fundada feia pocs mesos. Aquella va ser la primera actuació dels Marrecs, que van tenir l’atreviment de fer castells en una zona on no hi havia tradició de fer-ne. Amb els anys, els Marrecs de Salt –o els Marrecs, a seques- s’han convertit en la colla més antiga de les que hi ha ara en actiu a les comarques de Girona, i també en la colla gironina més coneguda arreu.
Sempre amb la camisa de color blau Ter, han arribat a descarregar castells de 9 i han aconseguit que la passió per les construccions humanes arreli a Girona. Però "a més de ser un referent de la cultura popular, els Marrecs són un exemple claríssim d'acolliment i de normalització", ha dit Ventura. En una vila que alguns han volgut estigmatitzar pels seus elevats índexs d’immigració, la colla castellera ha estat un referent a l’hora d’obrir portes a la barreja, a la integració i a la solidaritat.
El president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ha avançat també que durant el lliurament dels guardons es retrà un senzill homenatge al periodista col·legiat Pere Madrenys, que va morir a finals d'agost, als 89 anys. "En Pere va ser des del principi un dels motors de la Demarcació de Girona", ha recordat: va formar part de les dues primeres juntes i, després d’un parèntesi, va ser el vicepresident de quatre juntes més, entre el 1995 i el 2005. A partir d’aquell moment i mentre la salut li ho va permetre, va participar activament a totes les activitats de la nostra demarcació.
Joan Ventura ha explicat que, per primera vegada, les Mosques de la Informació es podran seguir en streaming a través de la nostra web o bé d'aquest enllaç, de manera que les persones que no puguin assistir-hi podran veure en directe què està passant i qui guanya les Mosques Borda i Grossa. L'acte es podrà seguir també per Twitter, a través de l'etiqueta #Mosques2021
I ha recordat que, malgrat que l'acte és obert a tothom, a causa de les limitacions imposades per la pandèmia, l'aforament a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona és limitat i que és imprescindible inscriure's prèviament per poder accedir a la sala (secretariagirona@periodistes.cat)
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari