La gala de lliurament dels VIII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, va tenir lloc la nit del 23 de febrer, amb la Sala de Cambra de l'Auditori de Girona plena a vessar. A l'escenari, unes grans lletres blanques composaven el nom de Carles Rahola, i una imatge projectava l'emblema dels Premis: els bigotis plens de lletres que donen forma als guardons. L'acte va ser conduït pels periodistes de Televisió de Girona Rosó Feliu i Aleix Freixas -que fins i tot es van atrevir a emular una escena de ball de la pel·lícula La La Land, que trobareu al final d'aquest text- i es va desenvolupar de manera àgil i ràpida, de manera que va durar poc més d'una hora.
La primera part de la gala va ser la dels parlaments de les autoritats. El president de la Demarcació de Girona del Col·legi, Joan Ventura, va ser el primer a pujar a l'escenari, i va aprofitar per recordar alguns periodistes gironines que han mort en els darrers mesos -Narcís-Jordi Aragó, Xavier Dalfó, Jordi Negre- i, és clar, també va rememorar la figura de Carles Rahola. En un discurs breu i centrat en la professió, Ventura va assenyalar que "el dret a la informació veraç és un dret fonamental", i va mostrar la seva satisfacció per la qualitat dels treballs presentats en aquesta edició dels Premis.
Després es va poder veure el vídeo que han realitat els estudiants del Grau de Comunicació Cultural de la UdG per promocionar la Setmana dels Rahola i també un resum amb totes les activitats que s'han dut a terme al llarg d'aquests dies: la conferència d'Albert Om, el diàleg de Rosa Maria Calaf i Bru Rovira, la taula rodona "Riure per no plorar?", la projecció de My friend i posterior tertúlia amb Carles Prats i la xerrada de Patrycia Centeno sobre la imatge dels polítics gironins.
Tot seguit, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va lliurar la Beca dels Premis Carles Rahola en la modalitat professional (la universitària va quedar deserta). El reconeixement va ser per a la periodista Gemma Busquets, pel seu projecte de recerca "El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-36)". El jurat va valorar que la proposta "omple un buit" i va remarcar l'objectiu de "visibilitzar la dona en la història, en el context d'una època determinada", així com el fet que es tracti "d'un tema, que malgrat parlar de fa 85 anys, segueix essent d'interès en el moment actual". L'autora va recordar que "el dia que les dones vam poder votar, tots vam ser una mica més lliures" i va agrair la confiança depositada en ella.
El president de la Diputació, Pere Vila, va remarcar que els Premis Carles Rahola "intenten reflexionar sobre el paper del periodisme en la societat", va assegurar que, tot i que la professió està en un moment complicat, a les comarques gironines "tenim uns mitjans consolidats", i va afegir que "és un orgull la qualitat periodística que tenim". També va destacar que "una societat sana necessita periodistes valents, que diguin les coses com són i no com les volem sentir".
El primer premi que es va conéixer va ser el de millor iniciativa de comunicació institucional, que va ser per a Iglésies Associats, per la «Comunicació del Centenari Carles Fontserè 1916-2016», del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada pels Serveis Territorials de Cultura a Girona, per dur a terme un projecte d’èxit que ofereix una completa informació i documentació de l’Any Fontserè.
Pere Carreras, pel butlletí municipal mensual #Guíxols, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va quedar com a finalista per la presentació eficaç dels continguts.
En la categoria de millor informació digital, els guanyadors van ser Pau Planas i Rocío Rodríguez, per La Tornada, per la tasca dinamitzadora del sector musical, que dóna veu a nous projectes, i per la innovació com a revista digital.
El Biblionauta, per treballar amb encert l'àmbit literari; i La fissura, per les propostes alternatives d'informació i el punt de vista crític, van ser finalistes.
El premi al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio (Premi Miquel Diumé) se'l va endur Carme Martínez, pel treball 50 anys de cantades a Calella, emès a SER Catalunya, per la bona informació, documentació, realització i recuperació de fons sonors històrics.
Carles Baldellou, pel programa Tot és un joc, de FeM Girona, per fer un molt bon espai d’esports de proximitat, va ser finalista. El jurat, a més, va fer una menció especial per l’equip responsable del programa Govorit Radio Svoboda, de Ràdio Capital de l’Empordà, per la varietat de recursos sonors, pel seu ritme i pel seu ampli recorregut històric.
En la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, els guanyadors van ser David Gimbernat i Pere Solés, per Feliç mil aniversari, documental emès a TV3 sobre el convent de Sant Daniel, per la seva narrativa efectiva i perquè divulga una realitat a la qual no és fàcil accedir.
L'equip de Latituds de Televisió de Catalunya, per Teixint cohesió social a Salt, un documental elaborat per Josep Nogueroles i emès al canal 33, va ser finalista per haver sabut mostrar una realitat contrastada que qüestiona els estereotips de la vila de Salt.
El guanyador a la millor fotografia de premsa va ser Jordi Ribot, per la fotografia Un membre de l’ADF al foc de Blanes, una imatge informativa d’impacte, que transmet bé el dramatisme del moment.
Joan Castro, per la sèrie de fotos "Tancant l’hotel" (que descriu molt bé la situació dels conflictes del turisme mal portat); i Martí Dacosta, per la sèrie "El Retrovisor" (amb una escenografia molt bona per a les entrevistes publicades al setmanari L’Empordà) van ser els dos finalistes. El jurat va fer també una menció per a Martí Artalejo, per les seves sèries de fotografies de diferents festivals de música, per la gran qualitat en les imatges, que expressen la intensitat del gest musical.
El premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa se'l va endur Pau Subirós, pels reportatges Trenta-cinc anys de l’Operació Neteja; Primera nit de vaga dels treballadors d’Ecoserveis i On són els vuit milions del Patrimoni Sòl? publicats a La Fissura, per una narrativa consistent, ben presentada, documentada i punyent.
Van ser finalistes David Garcia, Roberto Plà, Juan Jesús Aznar, Lluís Ribera, Joan Manuel Soldevilla i Josep Maria Dacosta, per Camins de l’aire, publicat a la Revista de Girona, per la informació exhaustiva i ben documentada i el bon tractament formal; i Pau Casacuberta i Toni Ferragut, pel reportatge L’assassinat exemplar de la bugadera Salvadora Catà Ventura, publicat a Ariet.cat, per ser un bon treball d’investigació històrica, ben documentat, i amb el valor afegit de les fotografies. En aquesta categoria també va haver-hi una menció especial: a Alfons Petit pels cinc reportatges presentats, publicats al Dominical del Diari de Girona, pel seu bon treball divulgatiu, sempre documentat i d’una qualitat continuada.
Finalment, el guardó al millor projecte sobre comunicació periodística va ser per a #Gavarres365, una proposta de Marc Sureda, Elena Trullàs, Jordi Ribot i Joan Castro, per l’ambició a l’hora de voler mostrar la realitat d’un territori com el de les Gavarres, de manera dinàmica i amb visió de futur.
Pau Planas i Rocío Rodríguez van quedar com a finalistes pel projecte «La tornada», per «la interessant aposta cultural, que combina amb criteri paisatge i música».
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari