El Campus de Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona ha presentat el mapa interactiu "La història de la ciutat de Girona a través dels seus mitjans de comunicació"; una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, el Grup de Recerca de Comunicació Social i Institucional de la UdG i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Es tracta d'un itinerari interactiu que, amb els mitjans de comunicació com a fil conductor, transita per diversos punts de la ciutat partint de fets rellevants explicats des del punt de vista del periodisme. El recorregut, plantejat cronològicament, s'inicia a finals del segle XVIII, quan apareix el primer periòdic de Girona, i acaba en l'actualitat. Hores d'ara compta amb vuit grans blocs (Orígens, Revolució, Ideologia, Cultura, Guerra Mundial, República, Franquisme i Actualitat), cadascun amb set localitzacions, però no es descarta que es pugui anar ampliant.
L'objectiu principal és potenciar el coneixement de la ciutat de Girona, de la seva gent i dels seus mitjans de comunicació i oferir, d'una manera didàctica i lúdica, estratègies que permetin a qualsevol persona recórrer de manera virtual indrets i moments.
El projecte proposa un sintètic recorregut pels més de dos-cents anys d’història dels mitjans de comunicació a la ciutat de Girona, amb una clara voluntat de transportar el ciutadà pels camins que faciliten la comprensió del fenomen comunicatiu , i que, alhora, permetin conèixer i interpretar els moments més significatius de la història de Girona.
El pes aclaparador de la premsa escrita en el marc de la història dels mitjans de comunicació és indiscutible i, per tant, el seu protagonisme resulta quasi absolut. Han existit a la ciutat de Girona més de 500 publicacions: algunes han estat gairebé testimonials, mentre que d’altres han representat una part rellevant de la mateixa història de la ciutat.
Al llarg del primer terç del segle XX es produeixen a Catalunya tot un seguit de transformacions socials que defineixen un nou model de societat, posteriorment coneguda com a “societat de masses”, i que tindrà una clara incidència en el camp de la comunicació. Aquest procés de transformació és molt similar al que ja s’havia produït, anys enrere, als Estats Units i també a països europeus més desenvolupats. En el cas de Catalunya, Girona, com és lògic, va a remolc de Barcelona, i les transformacions arriben amb un cert retard.
La Segona República va representar, en gran mesura, la culminació del procés de modernització i l’aplicació dels nous models i conceptes de la comunicació, on es prioritzava la notícia en detriment de l’article d’opinió, trencant la tendència periodística del vuit-cents. Amb tot, l’efervescència política del període republicà va incrementar, també, la necessitat de les formacions polítiques de crear els seus òrgans d’opinió. A Girona, en aquells moments, els seus dos diaris per excel·lència -L’Autonomista i el Diari de Girona- assolien la plena maduresa i es constituïen com a clars referents en l’àmbit de la comunicació gironina. Ara bé, l’espai comunicatiu s’havia de repartir entre la premsa escrita i un nou mitjà que apareixia amb gran força: la ràdio.
Les restriccions imposades pel règim franquista van aturar el procés modernitzador, i els mitjans de comunicació van ser posats al servei de la transmissió ideològica. Amb la reinstauració democràtica de la segona meitat dels anys setanta es produeix una important eclosió de periòdics i revistes, de la mà, sobretot, d’una societat civil àvida de comunicació.
Per Fires de l’any 1986, i des del número 42 del carrer de Barcelona, s’encetaven les primeres emissions de la Televisió de Girona. Qui més qui menys era conscient que s’estava davant d’un fet de gran transcendència, però de difícil avaluació en aquells moments.
Actualment les noves tecnologies han revolucionat el camp de la comunicació i han obert les portes a un munt de possibilitats. Internet, la teranyina mundial, ha obligat a replantejar molts conceptes i models comunicatius. Malgrat tot, la necessitat social de disposar d’una informació de proximitat ha mantingut la carta de naturalesa i la condició de producte de gran transcendència a la comunicació local.
El treball per crear aquest itinerari ha estat dirigit per Lluís Costa, mentre que Francesc Casadellà s'ha encarregat de la coordinació digital; i Marta Faixecas, Sara Carrés, Joel Medir i , de la coordinació dels textos. Els alumnes de l'assignatura Llengua i Mitjans, del Grau de Comunicació Cultural de la UdG, han fet bona part de la recerca i creació de l'itinerari. Es tracta d'Adrià Boix, Àlex Delgado, Álvaro Picó, Ariadna Ferrer, Arnau Blanch, Arnau Madrià, Bruno Nevado, Clàudia Garcia, David Abed, Èlia Moreno, Elisenda Silva, Esther Caussa, Florian Castells, Ginebra Pera, Helena Fuster, Iria Masó, Jessica Doctor, Joan Coll, Joan Lidón, Jordi Triola, Judit Camps, Judith Carrasco, Júlia Berrido, Laia Extremera, Marçal Mallart, Mari Latorre, Marina Morales, Mariona Vizcarro, Maude Mballo, Miquel Junk, Mireia Fita, Míriam González, Noemy Necula, Raquel Capel, Raquel Navarro, Santiago Arribas i Wassim El Quardi.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari