Era la primera vegada que dos dels periodistes que més han investigat qui són i com es es mouen els grups d'ultradreta a l'estat espanyol compartien taula. Jordi Borràs fa sis anys que fa un seguiment fotogràfic del moviment feixista i Xavier Rius és periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Tots dos van explicar davant d'una cinquantena de persones els resultats de les seves investigacions (Enllaç directe al vídeo de la conferència).
La primera constatació és que dins l'extrema dreta hi ha dos grups: el que es veu i el que no. El visible el formen col·lectius diversos amb sigles ben variades -Brigades Blanquiazules, Alianza Nacional, Democracia Nacional... - i que són el que surten al carrer el 12 d'octubre, i el més invisibles són els anomenats "nous nazis" que s'infiltren en plataformes de nova creació de manera més discreta. Un exemple és el Casal Tramuntana, del barri del Clot de Barcelona.
A l'estat, a diferència de França, no hi ha un partit clar que els identifiqui però "l'extrema dreta sociològica a Espanya està al PP sense cap mena de dubte", assegura Borràs. "El gran problema és que l'extrema dreta que hi és no es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil...". Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que han votat al PP, va constatar.
DISCURS POPULISTA
Ara s'endevina un nou escenari. Propiciat, d'una banda, pel procés independentista català que ha alimentat els grups feixistes, i, d'una altra banda, pel trencament del bipartidisme espanyol. Segons els experts, els discursos populistes són perillosos perquè poden magnetitzar un tipus de gent d'extrema dreta que decideixi fer el pas a Podemos o Podem.
Altres constatacions dels dos periodistes és que Catalunya és un dels motors de l'extrema dreta a nivell de l'Estat i van advertir de l'aparició de col·lectius amb dirigents, teòricaments sense un passat falangista, però que s'aliniarien amb aquests grups d'extrema dreta. És el cas de Ciutadans, Plataforma per Catalunya, Societat Civil Catalana, i de col·lectius com Som a temps, fundat fa un any a Santpedor, i que defensen un revisionisme històric que identifica els catalans bons com els defensors d'Espanya. Hores d'ara, la immigració ja no és notícia i no és l'eix cohesionador d'aquests grups. "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat", va assegurar Borràs.
CAS STROIKA
Ambbós van advertir que l'extrema dreta d'està reorganitzant arran del procés independentista català i hi ha el temor que pugui resorgir una certa violència. Rius va fer un repàs exhastiu del cas Stroika , succeït a Manresa, i que és un clar exemple, que "aquests col·lectius de joves són molt amics, i encara que no són molt seriosos, poden ser perillosos". Va explicar que salten d'un grup a un altre amb molta facilitat, va passar per la Badalona de Garcia Albiol i pel Vic de Josep Anglada per acabar concloent que dins l'extrema dreta és on hi ha un discurs més contradictori "perquè són els que tenen un alt índex de parelles estrangeres".
Per acabar, els dos periodistes van advertir als mitjans de comunicació que actuïn amb prudència i que procurin no passar de la informació a la propaganda quan elaboren notícies sobre aquests grups.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari