A la tercera va la vençuda. Eva Palau, la responsable de premsa de l’Ajuntament de Blanes, optava a la Mosca Grossa per tercera vegada i, finalment, la va aconseguir gràcies a la "seva professionalitat, diligència i eficiència davant qualsevol sol·licitud". Amb 45 vots (el 58%), Palau va passar per davant dels altres dos finalistes: Martí Sabrià, gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, que va obtenir 21 vots; i del cap de premsa de l’Ajuntament de Palamós, Joan Cama, amb els 12 restants. A Sabrià ja li havia passat de llarg la dita (era finalista per quarta vegada), i a Cama encara que li pot ser bona (era la segona).
La Mosca Borda, en canvi, va tenir un resultat molt més ajustat: el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Jordi Mercader, va guanyar-la per només un vot de diferència. Els periodistes consideren que quan va accedir al càrrec va prometre un acostament a Figueres i als mitjans locals “que no s’ha produït”, i lamenten que per entrevistar-lo (si és que contesta a la sol·licitud d’entrevista) cal anar a Barcelona. De fet, per lliurar-li la Mosca hagués fet falta anar a Barcelona, si no fos perquè la va recollir, en nom seu, la cap de comunicació de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Imma Parada (que, paradoxalment, va guanyar la Mosca Grossa fa dos anys).
La balança de la Mosca Borda es va inclinar cap a Jordi Mercader per la mínima: va obtenir 24 vots (el 37%), mentre que David Torras, el director de comunicació del Girona FC,es va quedar amb 23 vots. Una mica més enrere, amb 18 vots, es va situar el tàndem format per Jaume Dulsat i Anna Riera, alcalde i coordinadora de comunicació de Lloret de Mar.
Els tres finalistes a la Borda també tenien experiència: el gabinet de premsa de l’Ajuntament de Lloret de Mar havia estat finalista ara fa deu anys; i el Girona FC hi havia optat els anys 2011 i 2014. En canvi, Josep Gusó, quan va ser-ne president, va estar a punt de rebre la Mosca Grossa l’any 2008, i també va optar a la Grossa el gabinet de comunicació del Girona, Luxmedia, cinc anys més tard.
La dada més espectacular, però, correspon sense cap dubte a la Fundació Gala-Salvador Dalí, que amb aquesta té ja quatre Mosques Bordes. La primera se la va endur l’any 1989 Francesc Vergés, secretari general de la Fundació. El 1992, l’anterior president, Ramon Boixadós, va aconseguir la segona. I la Fundació va fer-se amb la tercera el 1998. Tal i com va suggerir amb molt bon humor Imma Parada quan va recollir la quarta, "es podria crear una Mosca a la trajectòria de les Mosques" que, de ben segur, guanyarien.
Durant l’acte es van lliurar també les dues Mosques del Col·legi d’aquest any: la primera, a títol pòstum, a Montserrat Minobis, que va morir aquest maig passat, al 76 anys. Entre altres càrrecs, havia estat degana del Col·legi de Periodistes, directora de Catalunya Ràdio, i presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, i va rebre la Creu de Sant Jordi (1996). Va tocar tots els pals del periodisme clàssic –premsa escrita, ràdio i televisió-, des d’on va reivindicar sempre la visibilitat de la dona.
La seva trajectòria la van recordar dos periodistes i bons amics seus, Narcís Genís i Rosa Gil,que van fer un emotiu homenatge a "la Minobis", una dona compromesa amb les llibertats, progressista, intensa i honesta. La Mosca la va recollir la seva companya, Pilar Remírez, de mans de la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet. El periodista, i també amic, Enric Frigola, va ser l'encarregat d'agrair-la.
"No hi ha res més perillós que l'equidistància", afirma Rafel Nadal
La segona va ser per al periodista i escriptor Rafel Nadal, de llarga i destacable trajectòria dins el món dels mitjans de comunicació, però conegut arreu pels seus llibres. El darrer, El fill de l’italià, ha rebut aquest any el Premi Ramon Llull, el més prestigiós de les lletres catalanes. En aquest cas, el glossador va ser Enric Serra, un altre periodista-amic de l'homenatjat, que va recórrer la trajectòria de Nadal passant de la rigorositat a la vessant més personal amb gran equilibri.
Nadal va oferir un dels discursos més aplaudits de la nit, en el qual va reivindicar la feina dels periodistes: "No feu cas de cap dels farsants que diuen que el periodisme s'està acabant", va clamar. "La nostra clau és la perspectiva, la distància i la llibertat, però no l'equidistància: no hi ha res més perillós, no es pot ser equidistant", va dir. I per a això, "cal qüestionar-s'ho tot, sempre". I va remarcar que "els periodistes no hi hem de fer res, a les trinxeres. Fugiu-ne".
També es va entregar la Mosca de Sant Narcís al GEiEG, amb motiu del seu centenari. Pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi han passat, en un moment o altre, quasi tots els gironins. Nascuda ara fa cent anys amb l’objectiu de fomentar l’excursionisme i l’atletisme a la ciutat, s’ha convertit en una institució estretament vinculada a la vida esportiva, cultural i social de Girona. L'escriptor Josep M. Fonalleras va fer una pinzellada, esquitxada d'anècdotes personals, d'aquest segle d'història, establint un paral·lelisme entre el GEiEG i els escrits de Carles Rahola.
El seu actual president, Francesc Cayuela, va rebre la Mosca en nom de la institució i també va reivindicar la llibertat d'expressió i d'informació en el seu discurs d'agraÏment. "Per una entitat esportiva, cultural i social dedicada a l’esport base i amateur com és la nostra, no és fàcil fer-se un forat als mitjans de comunicació, però sempre ens hem sentit molt ben tractats. Sense vosaltres, la nostra tasca no arribaria a tanta gent", va dir. "Anirem tant lluny com els gironins vulguin, perquè el GEiEG és dels gironins, és de Girona, i confio que vosaltres, els periodistes, hi sereu per veure-ho i explicar-ho".
En l'acte també va parlar l'autor de les Mosques d'aquest any, l'artista ucraïnès afincat a Girona Kim Perevalsky, que va explicar com ha elaborat la peça d'aquest any. Perevalsky, que és conegut sobretot per la pintura, el collage i el gravat, ha elaborat una peça que funciona perfectament com a escultura i que conté els trets distintius de la seva obra.
La sobreposició de capes del collage es pot comparar, segons l’artista, “a l’acumulació d’informació que tenim”. La barreja d’elements antics i contemporanis representa el “d’on venim i on anem”, i en el caos del collage sempre hi ha una forma que li dóna sentit i ordre. Aquesta seria, de fet, la funció del periodisme, va dir: "posar un cert odre al caos de l’actualitat i facilitar-ne la interpretació".
"La funció del periodisme és posar un cert ordre al caos de l'actualitat i facilitar-ne la interpretació"
Els discursos institucionals van anar a càrrec del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i del president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura.
Noguer va lloar la trajectòria dels premis Mosques de la Informació i la importància de les persones i entitats que fins ara han rebut la Mosca de Sant Narcís, i va considerar que "estem en un context complicat, cal tornar a defensar la feina dels periodistes i el dret a expressar i rebre idees i opinions sense cap tipus de censura. D'aquí se'n deriva la llibertat d'impremta i la llibertat d'expressió".
Joan Ventura va aprofitar per reivindicar, una vegada més, la importància del nostre ofici en les societats democràtiques. La situació política que es viu a Catalunya després de la sentència “tan injusta” no hauria de condicionar el fet quotidià, ha dit: “El carrer ha de continuar sent un espai de trobada i de convivència”.
Va denunciar les agressions que han patit els darrers dies més de 60 periodistes mentre feien la seva feina, tot i anar identificats; i va recordar que “sense periodisme no hi ha democràcia” (aquest és el títol del comunicat conjunt dels professional de la informació davant les agressions). Ventura va ressaltar que “cada vegada que s’obstaculitza la feina d’un periodista s’està atemptant contra el sistema democràtic” . Per això, va dir, “rebutgem totes les agressions, vinguin de qui vinguin”.
"Els professionals de la informació hem de poder estar al lloc dels fets per explicar què passa"
“Reprovem l’actuació dels cossos policials”, perquè “tot fa pensar que les agressions tenen com a objectiu intimidar els periodistes, allunyar-los dels llocs dels fets i evitar testimonis dels abusos que es pugui cometre”. I va afegir que “els professionals de la informació desitgem que totes les mobilitzacions siguin pacífiques, però quan no és així, hem de poder estar allà per explicar-ho. Volem que se’ns deixi fer la nostra feina”.
El president del Col·legi de Periodistes de Girona va acabar amb optimisme el seu discurs: “Dubtàvem de si havíem de celebrar la festa i el piscolabis posterior, però hem decidit que la vida i l’esperança d’un futur millor es mereixen un bon brindis”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari