La pedagoga manresana Eva Bach va deixar de fer de mestra després de set anys d’exercici professional per investigar una necessitat que va detectar a l’aula: la falta d’habilitats emocionals dels adults per resoldre els conflictes habituals amb les criatures. Des d’aleshores, s’ha dedicat de ple a l’educació emocional. Ahir al vespre, va compartir les seves reflexions durant la conversa que va mantenir amb la comunicadora Isabel Palà. L’entrevista formava part del cicle “Pessics de Vida”, organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Casino i, malgrat la neu i la pluja, va omplir la sala d’actes del centre cultural.
El títol del seu darrer llibre, “Educar per estimar la vida”, resumeix l’eix central del procés educatiu. “Si no transmetrem que la vida val la pena, com ho farem per educar?”, es va demanar. Bach va parlar de la responsabilitat de pares i mestres, de les pors i neguits que transmetem als fills. Es va mostrar esperançada perquè el sistema educatiu, encara que lentament, cada vegada té més en compte l’educació emocional i es va referir a un estudi que conclou que “recordem més els mesres que ens han deixat una petjada humana que acadèmica” . La pedagoga va explicar la necessitat de trobar un equilibri entre la permissivitat i els límits i entre la protecció i una sobreprotecció que pot esdevenir esclavatge. “Tenir vida pròpia salva als pares i, també, salva als fills de nosaltres!”, va assegurar. Durant l'entrevista, Bach també es va referir a l’etapa de l’adolescència i, entre d’altres consells, va recomanar molt d’humor i paciència.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari