Una vegada més, la gala dels Premis Carles Rahola de Comuncació Local es va convertir en una vetllada per donar al periodisme de qualitat i de proximitat la importància que es mereix. Sovint considerat el germà petit (o fins i tot el germà pobre) del periodisme, és necessari recordar de tant en tant que a tot arreu hi ha bons periodistes i que a tot arreu es fa bon periodisme. També al costat de casa.
Conduïda amb desimboltura i naturalitat per un gran Marc Giró, la vetllada va ser àgil i divertida, però no hi van mancar els moments de reflexió sobre l'ofici, i també hi va planar un "no a la guerra" compartit per molts dels protagonistes de la nit. El primer a fer-ne bandera va ser el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, que va condemanr "aquest nou desastre que és la situació d'Ucraïna. No parlem de bons ni de dolents, parlem d'una nova derrota de la humanitat i d'un nou fracàs de al comunitat internacional".
Ventura, en el seu discurs, va reivindicar el bon periodisme com "el millor antídot contra la desinformació", va assenyalar que "els reptes per defensar la llibertat d'expressió i el dret a la informació són plenament vigents" i va fer una crida al "periodisme honest i responsable". També va retre homenatge al periodista Jordi Soler, que va morir el 14 de febrer; va recordar l'assassinat de Carles Rahola i Llorens, ara fa 83 anys; i va assenyalar que, l'any passat, 46 periodistes van morir en l'exercici de la seva professió: "la majoria, assassinats".
El següent discurs va ser el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va reclamar la derogació de la "llei mordassa" i va assegurar que "el bon periodisme és una eina bàsica per defensar les llibertats".
Madrenas va anunciar que s'ha decidit crear una col·lecció de llibres a partir dels treballs que siguin premiats amb la Beca dels Premis Rahola just abans de fer públic el guanyador de la d'aquest any: Martí Ayats Agustí per «Els inicis del futbol femení a les comarques gironines. Una lluita per la reivindicació de la igualtat de drets en la pràctica esportiva (1970-72)», una proposta que cobreix un buit existent –ja que pràcticament no hi ha recerca o investigació feta sobre els orígens del futbol femení- i planteja una metodologia interessant i diversa, combinant tres tècniques: l’hemerogràfica, l’anàlisi de continguts i les fonts orals.
Ayats, emocionat, va agrair el premi i va recordar les dificultats dels periodistes per guanyar-se la vida exercint el seu ofici. Ell mateix n'és un exemple: "Estic treballant de zelador al Trueta", va dir, i va reclamar també millores per al sector de la sanitat i per a tots els col·lectius que hi estan relacionats.
El president de la Diputació, Miquel Noguer, va fer el tercer discurs de la nit amb la pressió que li va posar a sobre Marc Giró: "Els altres discursos han estat brillants, a veure com ho supera, president!".
"Els Premis Carles Rahola reconeixen els professionals que lluiten per mantenir-se fidels al deure d'informar veraçment, de manera plural i contrastada; i que contribueixen a fer que la ciutadania sàpiga què passa al món i entengui per què passa", va destacar Noguer, que va afegir que "necessitem periodisme independent".
Finalitzats els discursos institucionals, Giró va tornar a agafar les regnes de la gala per presentar el jurat que ha valorat els treballs presentats a la tretzena edició dels Premis: les periodistes Magda Gregori i Mària Sánchez; el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura; la fundadora i directora de Photographic Social Vision, Sílvia Omedes; la cap de l’Oficina de Difusió de la Diputació de Girona, Ibet Vila; el vicedegà d’Estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Ramon Girona –que ha actuat com a secretari- i el llibreter i comunicador Guillem Terribas, que n’ha estat el president.
A partir d'aquí, es van anar revelant els noms dels guanyadors de les set categories dels guardons:
Premi al millor projecte de comunicació periodística
El premi al millor projecte de comunicació periodística va ser per Marc Faro Costa i Anna Teixidor Colomer, per Josep Costa Serra (1898-1976), la mirada d’una nissaga de majordoms al Castell de Peralada, pel valor històric de treure a la llum una memòria visual desconeguda, pel seu valor inèdit i per la seva dimensió històrica i antropològica. Els dos guanyadors no van poder assistir a la gala, i van recollir el guardó el pare de l'Anna i la mare d'en Marc -tots dos molt emocionats- de mans de Guillem Terribas.
Van quedar finalistes Joan Castro Folch i Jordi Ribot i Puntí, per La dona policia. El documental; i Martí Albesa Castañer, Claudia Frontino Gutierrez i Sara Montesinos Pinilla, per Girona, punt i a part.
Premi a la millor comunicació institucional
En aquesta categoria, el jurat havia elegit directament un treball guanyador: les llistes de distribució de notícies municipals i d’interès social per WhatsApp de l’Ajuntament de Camprodon, de Joan Faig Colomer i Núria Mayà Mesegué: una bona iniciativa comunitària, amb vocació de servei, que utilitza un canal d’ampli abast i eixampla els canals de la comunicació institucional. Núria Mayà i l'alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, van pujar a l'escenari per rebre els "bigotis" de mans del diputat de la Diputació Quim Ayats.
Premi a la millor informació digital
El tercer premi que es va fer públic va ser el de millor informació digital, que va ser per a Anna Salvadó Figueras per la sèrie de reportatges «Mil i una nits de festa al Baix Empordà», una feina de documentació aprofundida que fa una molt bona combinació de formats per recuperar la memòria popular i apropar-se a les noves generacions. La guanyadora i bona part del seu equip van pujar a recollir el premi, que els va lliurar la vicepresidenta tercera de la Diputació, Maria Puig.
Van quedar finalistes Esteve Codony Gardella, per Ràdiobanyoles.cat; i Maria Alsina, Albert Aparicio, Paula Brines, Nerea Cabello, Marc Clapés, Mar Coll, Àlex Cordón, Dani Cortés, Gerard Escaich, Eugènia Güell, Roger Rams, Martí Saguer, Anna Salvadó, Marina Saura, Josep Lluís Vidal, Marc Vilà i Sergi Villena, per L’Informatiu viral de Ràdio Capital.
Premi Miquel Diumé de ràdio
Els guanyadors del Premi Miquel Diumé de ràdio van ser Martí Maso Juanmiquel i Jordi Ros Rué per Sense fronteres, de Ràdio Banyoles, per la seva bona feina de producció i pel seu bon plantejament, que combina diferents punts de vista i permet una bona divulgació. Una manera tranquil·la de difondre viatges i cultures. Sense poder ni voler amagar la seva alegria, van recollir el guardó que els va entregar Sílvia Planas, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Girona.
Víctor Rojas Orcalla, amb Es pastor sempre veu la mar plana, de Râdio Cap de Creus; i Francesc Cruanyes i Zafra, per Tot a Europa, de RNE a Catalunya / Ràdio 4 Girona, van quedar finalistes.
Premi al millor treball en televisió
En l'apartat de tele, el jurat també va optar per escollir directament un guanyador: Josep Guardiola Viñolas per Els set magnífics. De Vista Alegre a Montilivi, emès a Televisió de Girona, un treball de recuperació documental d’una iniciativa de la societat civil que va més enllà de l’àmbit local i que recull el testimoni dels diferents protagonistes implicats en el projecte. El vicepresident segon de la Diputació, Albert Piñeira, va lliurar el guardó a un Papi tan emocionat com content i agraït.
Premi al millor treball en premsa
Els guanyadors en premsa van ser Jordi Grau i Ramió, Àgata Guinó Soler, Marina López Pérez, Xavier Pi Compañó, Òscar Pinilla Tortosa, Marta Rodríguez Font i Tura Soler Pagès, pel reportatge «La justícia, a examen», publicat a Revista de Girona, un treball molt extens i molt actual, que aborda el tema central des de diversos punts de vista i en fa una anàlisi exhaustiva a través de la col·laboració de periodistes de diferents mitjans. Van rebre els "bigotis" de mans de Joan Ventura.
Anna Alfaro Lucas pel reportatge «La mestra que estima els nens des de 1915», publicat a La Mira; i Irene Casellas Parra, pel reportatge «Renovables? Sí, però...», publicat a La República, van quedar finalistes.
Premi a la millor fotografia de premsa
El darrer guardó que es va lliurar va ser el de millor fotografia de premsa, que va ser per a David Borrat per Incendi forestal al massís del Montgrí, una foto publicada per l’agència EFE, per la plasticitat de la imatge, perquè informa del desastre natural i fa evident la dimensió de l’ésser humà davant la magnitud de la natura. Borrat, que ja havia estat finalista en aquesta categoria dues vegades, no va poder ser a la gala i va recollir el premi en nom seu el també fotoperiodista Lluís Serrat. Va lliurar el premi el premi el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
Carles Palacio i Berta, amb Ganes de futbol, publicada a Descobrir; i Quim Puig, amb Vacunació massiva, publicada a El Punt Avui, van quedar finalistes.
La gala es va cloure amb les tres tradicionals fotos de família, que en Marc Giró va organitzar amb decisió i saltant-se tots els protocols: la dels guanyadors, la dels guanyadors amb les autoritats i, finalment, s'hi van afegir tots els finalistes.
Si vols recuperar la gala dels XIII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, ho pots fer des d'aquí.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari