De l'any per oblidar, a l'any de l'esperança

11 gener, 2021

El 2020 ha estat un any trist i complicat per la pandèmia i els seus efectes, també en l’àmbit del periodisme. Els i les periodistes han estat més necessaris que mai i han patit com la resta de la societat els estralls sanitaris i econòmics derivats de la crisi per la COVID-19. Tot plegat, afegit a les tristament reiterades intimidacions i agressions que des del Col·legi de Periodistes de Catalunya no hem deixat de denunciar. Pel que fa als mitjans públics, s’han fet passes importants però massa curtes.

El Parlament aprova les últimes cinc lleis de la legislatura, en reclama una per l’amnistia a les Corts espanyoles i acorda el nou mandat marc de l’audiovisual | 18/12/20 | Font: Parlament de Catalunya

Passes endavant als mitjans públics, però totalment insuficients

La legislatura s’ha acabat amb l’aprovació del mandat marc del sistema públic audiovisual. És el segon des del 2010 i que ja feia dos anys que estava caducat. Estableix “els objectius generals i les línies bàsiques que han d’inspirar el sistema públic i que després s’han de desplegar en els contractes programa” de cada mitjà. Una altra fita important ha estat l’aprovació per unanimitat de la Llei de la CCMA, un consens tan necessari en l’àmbit de la comunicació i tan rar de veure. S’ha recuperat la majoria qualificada com a requisit per renovar el consell de govern. Finalment, com venien reclamant des de fa vuit anys els professionals dels mitjans públics i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, són necessàries majories més àmplies: dos terços de la cambra i no majoria absoluta, i la proposta ha de ser d’un mínim de tres grups parlamentaris. A més, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) haurà de convocar un procés de selecció públic i les candidatures hauran de presentar un projecte de gestió. És un pas molt important per a la professionalització i la desgovernamentalització de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), però ni molt menys el definitiu que a partir d'ara s'haurà de concretar.

Legislatura amb massa deures pendents

No ha estat doncs una legislatura del tot perduda però sí desaprofitada. Malauradament, tot i que ja ha passat més d’un any de l’aprovació de la llei, no s’ha aprofitat per posar en marxa el procés de renovació d’un consell de govern que està en precari, amb baixes i mandats caducats des de fa anys. Els partits han estat incapaços d’aplicar la llei que ells mateixos van aprovar i han tornat a optar pels pactes a porta tancada, els càlculs partidistes i repartint-se la representativitat amb quotes més o menys encobertes, en lloc de permetre un concurs obert, transparent i on es valorin les candidatures per mèrits estrictament professionals.

Nova oportunitat el 2021

El 2020, les promeses de tots els partits de garantir uns mitjans públics independents i sostenibles no s’han fet realitat. El 2021, s’hi ha de posar immediatament tan bon punt arrenqui la legislatura. És imprescindible:

Renovar del consell de govern de la CCMA d’acord amb els criteris d’independència i professionalitat que estableix la llei. El nomenament del personal directiu s’ha de fer a través d’un concurs públic amb la presentació de candidatures, com ja es fa en els llocs de responsabilitat de l’escalafó mitjà. No s’ha de caure en la paràlisi que hem vist en el procés de renovació de RTVE, amb més de dos anys sense Consell d’Administració i una direcció provisional. Finalment s’ha desbloquejat el procés de selecció tot just aquest novembre passat, i que s’ha tornat a l’inici un cop resolts els recursos a 20 candidats.
Contracte programa: Fa més d’una dècada que està caducat. Ha de donar estabilitat pressupostària per tal que la nova direcció pugui desplegar el seu projecte. El Llibre Blanc de l’Audiovisual ja deia que cal “incrementar els ingressos (totals i públics)” per poder garantir la prestació de serveis en català “en la línia dels principals prestadors europeus dels estats i regions entre 5 i 10 milions d’habitants”.
Desplegar el mandat marc: consistirà en aprovar el contracte programa de la CCMA, però també per la lluita contra la desinformació, garantir la informació territorialment equilibrada i plural, la independència dels periodistes, i que la col·laboració pública-privada es basi “la transparència, la publicitat i la concurrència” i no pas en altres interessos.
Els “blocs electorals” han de passar definitivament a la història: El 2021 comença amb una campanya electoral que ha de servir, un cop més, per reivindicar la feina del periodisme lliure d’ingerències partidistes. Serà ja la sisena campanya sense temps i ordres preestablerts. Els “blocs electorals” són antiperiodisme.

Els mitjans públics no han tornat a ser arma llancívola ni en campanya, ni fora del període electoral. El 2021 s’ha d’aprofitar per passar dels gestos als fets, aplicar la nova llei des del primer dia i avançar de manera decidida cap a uns mitjans més independents, plurals i professionals.