Dilluns 16 de juny a les 12.30 h al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10) es presentarà el llibre De Cataluña y España. Relaciones culturales y literarias (1868-1960)(Publicacions i Edicions UB), d’Adolfo Sotelo.
Presentarà el llibre el periodista Josep Cuní. El llibre recopila els assaigs i les investigacions ue ha dut a terme sobre el tema des de 1997. L’autor trenca una llança en favor d’un diàleg ultural que, amb complexitats i desacords, es va produir al llarg de cent anys, i advoca per na pluralitat massa sovint menystinguda.
L’autor és catedràtic d’Hispàniques i degà de la Facultat de Filologia de la UB, i en el seu libre explora noves vies de coneixement per a la literatura comparada d’ambdues cultures, i lhora dibuixa les convergències i les divergències entre el pensament català i l’espanyol des e la revolució anomenada la «Gloriosa», de 1868, fins ben entrat el franquisme, als anys seixanta. Sense pretendre ser un estudi detallat de tots els moments de concòrdia i discòrdia, el llibre recull una suma d’esdeveniments embastats cronològicament des de la voluntat de comprendre els senyals d’identitat d’unes realitats històriques, polítiques i culturals.
Sotelo advoca per una història de la literatura espanyola que vagi més enllà dels cercles de la capital de l’Estat i de la llengua castellana. Per a ell, Espanya pren sentit i dimensió europea des de la polifonia, des de la diferència i l’alteritat. És per això que no es pot comprendre –diu– el positivisme crític de Marcelino Menéndez Pelayo sense entendre els seus anys a Barcelona i les seves relacions amb Manuel Milà i Fontanals; tampoc no es pot valorar justament l’impacte de la inflexió filosòfica de Clarín sense conèixer el seu contemporani Soler i Miquel; o el diàleg d’Unamuno amb els modernistes, que passà absolutament desapercebut a Madrid, llevat de la Institución Libre de Enseñanza; o la força motriu i inspiradora del setmanari La Cataluña (1907-1912), que influí en revistes com Faro (1908-1909), Europa (1910) o España (1915).
Un altre aspecte tractat al llibre és la història de la crítica literària, entesa com la recepció del fet cultural. L’autor considera que la crítica literària barcelonina ocupa un lloc de privilegi en les lletres espanyoles, i posa com a exemples capdavanters Yxart pel que fa al teatre de finals del XIX, Ramon D. Perés en el tombant de segle, Joan Maragall i Alexandre Plana fins a la Primera Guerra Mundial, i l’aragonès Benjamín Jarnés durant la Segona República.
Finalment, De Cataluña y España fa una clara aposta en favor de la personalitat de les dues cultures en qüestió. Sotelo, lligant la interpretació i l’estudi dels autors vinculats a l’una i l’altra –de Bartrina a Sagarra, de Galdós a Pla–, infereix que ambdues són entitats culturals definides i diferents, però que tenen una imatge comuna, participativa i integradora. Per això afirma que Catalunya és una realitat «necessària, forçosament necessària, per a la comprensió d’Espanya, la seva cultura, la seva tradició i el seu futur».
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari