Crònica de la sessió" La independència professional i el combat contra la mentida"

El dilluns 10 d’octubre es va celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el segon acte del cicle “Els reptes ètics del periodisme” que commemora el 30è aniversari de l’aprovació del Codi Deontològic dels periodistes i els 25 anys de la fundació del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). La celebració dels dos aniversaris està organitzada conjuntament pel CIC, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) i les universitats catalanes amb estudis de comunicació.

Sota el títol “La independència professional i el combat contra la mentida”, quatre periodistes de reconegut perfil independent van asseure’s a una taula rodona per explicar la seva experiència en la lluita per la independència professional. L’acte es va celebrar a l’aula magna de la Facultat de Comunicació de la UAB amb presència d’un nombrós grup d’estudiants.

Van obrir l’acte Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes; Josep Carles Rius, president del CIC i Enric Marin, degà de la facultat de Comunicació. Morros va animar als estudiants de periodisme a fer seu el Criteri primer del Codi que adverteix del compromís dels periodistes amb la recerca de la veritat i la necessitat d’informar de manera acurada i precisa. En aquest sentit, ha destacat el jurament solemne dels nous graduats en periodisme per mantenir un compromís ètic en l’exercici de la professió, que es va començar a fer el curs passat.

Josep Carles Rius va explicar la gènesi del Codi Deontològic ressaltant l’esperit democràtic dels periodistes que, havent començat la seva carrera durant el franquisme, van voler expressar el seu compromís amb els principis ètics de la professió. Va advertir als estudiants que la feina de periodista exigeix un esperit responsable i democràtic, ja que “sense periodisme no hi ha democràcia, però sense democràcia no hi ha periodisme”. Per això, va concloure, el periodista “té l’obligació d’acostar-se a la veritat” però també de “denunciar la mentida”.

Al seu torn, Enric Marin va destacar la implicació de la Facultat amb l’esperit del Codi deontològic, ja que va néixer també al final del franquisme, l'any 1971, i va saber construir un esperit democràtic des de la primera promoció de periodistes que s’hi va llicenciar. Va agrair al CIC i al CPC la voluntat de compartir amb les universitats la lluita per un exercici ètic de la professió i va demanar als estudiants esperit corporatiu per defensar-la. “La crisi del periodisme –ha dit- no és la liquidació de la professió, sinó una crisi de creixement”. I per afrontar-la calen institucions fortes com el CIC, que per la seva tasca de defensa i control democràtics “hauria de tenir més suport institucional”, va afirmar.

A la taula rodona posterior hi van participar les periodistes Magda Bandera, Mònica Bernabé, Mayte Carrasco i el fotoperiodista Javier Bauluz, en un debat moderat pel professor Jesús Martínez. Del diàleg va quedar clar que la independència és la clau en l’exercici professional de les quatre ponents. Mònica Bernabé va fer esment a la gran escola que són els mitjans locals on va començar, però que com que li agradava la informació internacional –va explicar- va finançar-se viatges col·laborant amb ONG fins que va establir-se a Afganistan on va residir set anys enviant cròniques a El Mundo. Aquesta col·laboració es va acabar quan el Ministeri de Defensa la va vetar per informacions referides als traductors del destacament militar espanyol, va dir. I fets com aquest -va dir- “t’obliguen a buscar nous mitjans o a col·laborar amb altres companys d’aquí o de fora per explicar allò que vols explicar”.

Magda Bandera va parlar de la lluita per la independència quan només era becària a La Vanguardia  per no silenciar dades rellevants en un reportatge que havia preparat. “Al final es va publicar tot, però vaig haver d’arribar fins al director per defensar la meva independència”. A diferència dels seus companys de taula que van defensar la figura del freelance, Bandera va dir que també es pot exercir la professió amb independència creant “espais de confiança” com és La Marea, publicació cooperativa que dirigeix.

Mayte Carrasco va fer un repàs de tots els conflictes bèl·lics que ha cobert des de 2008, sempre com a freelance. Va explicar les dificultats del periodista per fer una informació veraç des de primera línia del front i va dir que la clau està a explicar allò que veus i has certificat i no el que et volen explicar. “En les guerres actuals, de quarta generació   -va matisar-, l’objectiu principal són els civils i per això la desinformació és bàsica”. I va posar diversos exemples de com la informació dels grans mitjans són víctimes, en ocasions, d’aquesta desinformació propiciada pels estats majors.

Finalment, Javier Bauluz va fer un repàs de la seva carrera professional, va explicar com va descobrir la vocació de fotògraf després de viure darrere la càmera una manifestació a Londres a principis dels anys vuitanta, i va dir que sempre ha viscut per explicar històries amb la fotografia i no per fer-se ric. En aquest sentit, va animar als estudiants a fer periodisme independent, que estigui al servei de la gent i no dels poders que intenten dominar els mitjans.

En el torn de preguntes, el debat es va centrar en si es pot ser independent o no des de dins dels mitjans i si es pot treballar per canviar-los. Tot i que hi ha hagut una defensa aferrissada de la independència del freelance, també va quedar clar que la independència sempre va lligada a una actitud ètica i no acomodatícia en l’exercici de la professió.

Després de la taula rodona ,i aprofitant la celebració del doble aniversari, la UAB va organitzar un seguit d’actes vinculats amb l’ètica periodística. En el primer, Alícia Oliver va presentar el treball fet per la Xarxa internacional de periodistes amb visió de gènere dut a terme conjuntament a 116 països. L’estudi, que s’actualitza cada cinc anys, demostra que només una de cada quatre notícies que publiquen els mitjans estan protagonitzades per dones i que al ritme actual es tardaran 65 anys a tancar la bretxa de gènere. Posteriorment, Alina Bussif va presentar un ampli treball de recerca on s’ha documentat la feina de 218 dones corresponsals de guerra, des del 1914 fins ara. I per acabar un grup de recerca de la universitat va presentar el treball “Frontera Crónica” sobre la situació de les dones periodistes a Tijuana.

Finalment, el professor Santiago Tejedor va fer una entrevista al periodista David Jiménez, corresponsal a Afganistan i efímer director de El Mundo, on els estudiants van poder sentir frases com “a la trinxera saps on ets, però als despatxos mai no saps des d’on et disparen”. David Jiménez també va donar algun consell (“els periodistes ens hem de rebel·lar contra els companys que no compleixen amb el compromís ètic) i va animar als estudiants a explicar sempre la veritat “tot i que exigeix recórrer un camí molt més dur i llarg que el d’explicar mentides”.

El moment més emotiu de tot el matí va ser l’homenatge als periodistes morts en l’exercici de la professió durant els últims anys, sota els acords del tres cançons populars interpretades en viu pel Cor de Cambra de la UAB.

L'última taula rodona del matí, es va dedicar a periodistes que van estudiar a la Facultat i que van explicar les seves experiències professionals i van donar consells als estudiants assistents per encarar el seu futur en el món del periodisme. Van compartir taula Joan Cascante, Marina Romero i Mateo Sánchez.