Consulta les principals conclusions del Digital News Report 2024

Segons aquest informe, i només en l'àmbit exclusivament espayol, l'interès de la població per les notícies ha disminuït dràsticament, passant del 85% el 2015 al 52% el 2024. Aquesta xifra inicial del 85% era notablement alta, sobretot si es compara amb altres països europeus com França (59%), Holanda (57%) i Àustria (64%).

A més a més, es detecta un augment significatiu en la sensació d'infoxicació, és a dir, la sobrecàrrega d'informació que rep la gent. L'informe revela que Espanya ha guanyat 18 punts en els darrers 5 anys en el rànquing de persones que senten que reben massa informació a través de diferents canals, sent el país que més empitjora. Així doncs, l'informe posa de manifest un doble desafiament: la disminució de l'interès per les notícies i l'augment de la sobrecàrrega informativa. Segons els experts, no hi ha una única causa per a aquesta problemàtica, sinó que són diferents els factors que conflueixen i que fa anys que es van gestant. 

A continuació, trobareu una llista de les principals conclusions de l'estudi:

• Facebook continua perdent rellevància. Enguany només un 26% dels usuaris hi accedeix per informar-se, en comparació amb el 42% que ho feia fa vuit anys, el 2016. Tal com també destacava l'informe de l'any anterior, TikTok (+2%), YouTube (+2%) i Instagram (+1%) continuen la seva tendència ascendent i milloren els seus resultats.
• El consum de notícies en les plataformes en línia es fragmenta. El 10% dels enquestats utilitzen fins a sis xarxes, en comparació amb les dues de fa una dècada. Gairebé un terç de la mostra global (31%) recorre a YouTube per informar-se cada setmana, i al voltant d'una cinquena part ho fa per WhatsApp (21%), mentre que per primera vegada TikTok (13%) supera X (10%).
• El vídeo es converteix en el format més important per a les notícies en línia. El 66% dels enquestats accedeixen a vídeos informatius breus cada setmana. L'espai de consum d'aquest format es dona a les plataformes (72%) i no a les pàgines web dels mitjans (22%), la qual cosa incrementa els reptes pel que fa a la monetització i a la connexió amb el públic.
• Les plataformes continuen sent la principal font de notícies en línia. Tot i que la combinació canvia, la majoria dels enquestats continuen mencionant les plataformes (que inclouen xarxes socials, motors de cerca i agregadors) com a principal font de notícies en línia. Només al voltant d'una cinquena part (22%) menciona llocs web o aplicacions de mitjans com a principal font, una caiguda de 10 punts percentuals respecte al 2018.
• Quant a les fonts de notícies a les quals el públic presta més atenció en les plataformes, s'observa un focus cada vegada major en comentaristes partidistes, influencers i creadors joves, especialment a YouTube i TikTok.
• La preocupació sobre què és real i què és fals a internet en matèria de notícies ha augmentat 3 punts percentuals en l'últim any, sent sis de cada deu enquestats (59%) els que mostren inquietud envers la veracitat dels continguts.
• Desafiaments per diferenciar continguts fiables i no fiables. Les plataformes amb índexs més elevats de contingut ambigu són TikTok i X, espais on la desinformació o les teories de la conspiració es difonen ràpidament. Els investigadors destaquen la guerra a Gaza o la salut de la Princesa de Gal·les com dos dels exemples que més desinformació han generat en els últims mesos.
• Confiança en les notícies. Es manté estable, tot i que en general es troba 4 punts per sota del moment àlgid de la pandèmia. Finlàndia continua sent el país amb els nivells més alts de confiança (69%), mentre que els més baixos es registren a Grècia i Hongria (23%), on preocupa la influència política i empresarial sobre els mitjans.
• Evasió selectiva de notícies. Quatre de cada deu enquestats (39%) diuen que a vegades o sovint eviten les notícies, la qual cosa suposa un increment de 3 punts percentuals respecte a la mitjana de l'any anterior. Els augments més significatius es donen a Espanya, Brasil, Alemanya i Finlàndia. A més, els experts observen que la proporció de persones que se senten "angoixades" per la quantitat de notícies ha augmentat considerablement (+11 punts percentuals) des de l'última vegada que van fer aquesta consulta, el 2019.
• Els resultats suggereixen que els mitjans es concentren massa en actualitzar les notícies més importants i no dediquen prou temps a proporcionar diferents perspectives o a explicar històries amb profunditat i amb una base d'optimisme.
• Poc creixement de les subscripcions. Només el 17% diu haver pagat per les notícies en línia durant l'últim any, prenent la mitjana dels 20 països més rics. En alguns països observem evidències de forts descomptes: al voltant de quatre de cada deu enquestats (41%) paguen menys del preu complet. Les perspectives d'atraure nous subscriptors es mantenen limitades per la contínua reticència a pagar per les notícies, vinculada al baix interès i a l'abundància de fonts gratuïtes.
• El pòdcast periodístic es manté com un punt a favor per als mitjans, i atrau audiències joves amb alt nivell educatiu. No obstant això, en general es tracta d'una activitat minoritària. En un conjunt de 20 països, només una mica més d'un terç (35%) consumeix un pòdcast mensualment, i només un 13% escolta un programa vinculat a les notícies i temes d'actualitat. Molts dels productes més populars ara també es filmen i es transmeten en plataformes de vídeo com YouTube i TikTok.

DESCARREGA L'ESTUDI

L'endemà de la publicació de l'informe, el programa El Pla B de Ràdio 4 va convidar al degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, per parlar sobre aquest creixent desinterès per les notícies. Escolta la seva intervenció a partir del minut quinze.