I d'aquesta manera el presenta l'autor: "A començament de l’any 2006, Àlex Robles, coordinador de Catalunya Música, em va proposar fer una sèrie de deu programes sobre música coral que serien emesos durant l’estiu. “Tu domines perfectament aquest repertori”, em va dir, coneixedor de la meva experiència en el món del cant coral, on, de fet, ens havíem conegut.
Així va néixer “Cicle coral”, un programa setmanal d’una hora de durada en què cada episodi tractava d’un autor, una obra o un contingut més o menys unitari, de manera que la sèrie de deu capítols fos una mostra dels diversos estils i èpoques de la història de la música per a cor. Els programes, a més, no havien de contenir cap referència temporal, per tal que es poguessin tornar a emetre de manera puntual o bé seguint un ordre aleatori. Poc després d’aquella proposta inicial, es va plantejar que “Cicle coral” passés a ser un programa de llarg recorregut, és a dir, que s’incorporés a l’antena de Catalunya Música com un element més de la graella de l’emissora.
Des d’un principi, i tal com el programa va anar prenent cos amb el temps, “Cicle coral” es va dissenyar com una audició comentada, en què les il·lustracions musicals s’acompanyen de dades relatives al seu context històric i/o artístic. En tot cas, la voluntat de l’autor ha estat fer un ús contingut de la musicologia, sempre fidel a la vocació de l’emissora, com a mitjà de comunicació, de fer la informació entenedora i accessible, i amatent al difícil equilibri entre la satisfacció dels entesos en un repertori i la seducció dels qui hi accedeixen per primera vegada.
“Cicle coral” no descobreix cap contingut nou, perquè no hi ha cap procés de recerca al darrere, sinó que únicament recopila la informació existent en fonts diverses, solvents i contrastades, i la presenta, això sí, amb un estil propi.
Vista l’amplitud del repertori coral, no cal dir que la tria dels temes tractats no ha volgut ser exhaustiva i que la sèrie es manté expressament oberta, però sí que s’ha pretès tractar al programa músiques de tot tipus, bo i emulant la màxima d’Oriol Martorell quan afirmava, en referència a la seva tasca al capdavant de la Coral Sant Jordi: “Ho hem volgut cantar tot: des de melodies medievals gregorianes o el Llibre Vermell de Montserrat fins a música de jazz, sense oblidar els grans músics de tots els temps”.
La música coral escrita per compositors catalans té, és clar, una presència obligada en aquesta col·lecció, en la mesura en què els nostres autors han fet aportacions significatives al corpus del catàleg universal d’obres per a cor, tot i que aquesta podria semblar poc proporcionada a la importància històrica i social que la pràctica del cant coral ha tingut i té al nostre país. L’anàlisi d’aquesta aparent contradicció és matèria d’una assignatura que tenim pendent: una bona obra de referència sobre la història de la música coral a Catalunya, que malauradament encara falta a les nostres biblioteques.
En aquesta relació dels continguts tractats, hi ha una porta permanentment oberta: la dels compositors contemporanis de totes les procedències, alguns dels quals cultiven de manera profusa la música coral –sobretot, sense acompanyament. N’he tractat alguns casos, malgrat que, donada la naturalesa del programa de ràdio, que requereix continguts tan atemporals com sigui possible, això suposi un risc i aconselli un exercici d’actualització permanent.
Un últim filtre ha estat, lògicament, que el repertori hagi estat enregistrat amb prou assiduïtat –evitant centrar l’escolta en una única versió discogràfica– i que, per la seva extensió, pugui adaptar-se al format d’un programa d’una hora de durada. Això pot justificar l’absència de guions dedicats de manera monogràfica a alguns compositors que són autors d’una extensa literatura coral.
Finalment, aquest llibre neix, tal com ja s’ha apuntat, amb la voluntat d’omplir un buit en el mercat editorial, de dotar el catàleg bibliogràfic d’una eina de múltiples funcionalitats que doni difusió a aquest contingut, però també, i sobretot, és fruit de la reflexió motivada per un treball prolongat en el temps: que el coneixement adquirit a través del “Cicle coral” no quedi limitat al moment de l’audició. Perquè, al capdavall, el coneixement no serveix de res si no es transmet.
_
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari