Boye: “Si estigués al judici del procés estaria enfadat amb tothom”

L’advocat Gonzalo Boye porta una vida frenètica. Dorm als avions, passeja el gos de matinada i procura practicar esport sempre que pot mentre coordina la defensa de Carles Puigdemont i dels polítics catalans a l’exili i les signatures del seu llibre sobre la crònica judicial del procés “...Y ahí lo dejo” (Roca Editorial). Boye va omplir, ahir al vespre, a Manresa, l’auditori de la sala de la Plana de l’Om en la primera de les entrevistes trimestres del cicle “Pessics de Vida”, que organitza la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino.

El periodista i expresident de la Demarcació Catalunya Central, Gonçal Mazcuñán, va entrevistar-lo durant una hora intensa durant la qual l’advocat va parlar del seu pas per la presó i de com veu i viu el judici del procés. Va dir que agraïa que cap dels acusats l’hagués triat com a advocat perquè “si estigués al judici del procés ja estaria enfadat amb tothom”. Es va abstenir d’emetre cap judici polític i en va argumentar els motius. Va assegurar que intenta mantenir el cap fred i dibuixar una estratègia de defensa des d’Europa estrictament tècnica evitant la implicació emocional. Boye va defensar que era “absolutament necessari sortir i lluitar des de fora. Des de dins només es pot resistir”. Pel que fa l’actitud d’Europa davant la causa catalana, el lletrat va manifestar que “Europa és un motor diesel i nosaltres volem que arrenqui a 200”. Si el judici no s’hagués internacionalitzat s’hauria fet a porta tancada i ningú l’hauria vist. El problema de la justícia espanyola, al seu entendre, és que no té contrapesos i que Espanya té una trajectòria democràtica molt curta i amb un procés de transició inacabat.

Què hauria passat si tots els polítics catalans haguessin marxat a fora, va ser una de les preguntes que va formular el públic a la recta final de l’acte. La resposta de Boye va ser clara: “Ara estaríem a punt de guanyar i no hi hauria judici”.