Atxaga: “Vaig dir que escriuria sobre Altsasu perquè ningú en parlava”

Bernardo Atxaga viu a vuit quilòmetres d’Altsasu, el poble navarrès on fa tres anys va tenir lloc la baralla de bar entre dos guàrdies civils i el grup de joves que va ser condemnat arran d’aquells fets. Atxaga va confessar, ahir a Manresa, que va deixar anar que escriuria sobre el cas d’Altsasu en una roda de premsa, a Madrid, només per posar el focus sobre el tema. L’escriptor creu que és una història de gran significació, però que no creu que l’escrigui.“Vaig dir que escriuria sobre els joves d’Altsasu perquè ningú en parlava”. 

Atxaga va participar en el cicle d'entrevistes "Pessics de Vida", i en el marc del festival "Tocats de Lletra", convidat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino. Durant la conversa amb el periodista Pep Corral Vilella, en la qual va recitar textos i poemes en basc, català i castellà, va dir que tancaria la seva carrera com a novel·lista amb el llibre que és a punt de publicar “Casas y tumbas”. “Ja no vull fer novel·les. Vull fer altres coses (...). Vull fer un exercici de llibertat”, va assegurar. Després de llegir “Las cebras y la muerte” va dir que “el més sorprenent per a mi és la indiferència davant del dolor aliè” en al·lusió als empresonats a Lledoners.

L’entrevista va tractar de la traducció de la seva obra a altres llengües  –“no són traduccions, són versions”-, de com s’infiltra la política a totes les novel·les, va parlar de Borges, de la fascinació per la velocitat del pensament, va elogiar Joan Fuster i va deixar anar la seva perplexitat per una democràcia retòrica que es diu democràcia i permet la Llei Mordassa.

Lectura del manifest "Sense periodisme no hi ha democràcia"

El president de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Enric Badia, va obrir l’acte amb la lectura dels principals punts del comunicat conjunt dels professionals de la comunicació davant de les agressions patides els darrers dies a Barcelona. El manifest amb el títol “Sense periodisme no hi ha democràcia” reprova l’actuació dels cossos policials, reclama que es depurin responsabilitats i que la ciutadania respecti la tasca dels periodistes per poder garantir un dels drets fonamentals de la democràcia, com és el dret a la informació. D’altra banda, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha posat en marxa la campanya a les xarxes #ProuAgressionsPeriodistes.