Malgrat que tots els premiats tenen el mateix mèrit i es mereixen el mateix reconeixement, el fet que el fotògraf Aniol Resclosa hagi recollit el premi Carles Rahola a la millor fotografia de premsa per tercera vegada bé es mereix un titular. Amb la fotografia Estira-i-arronsa, publicada al Diari de Girona, Resclosa s'ha imposat a Lluís Serrat (amb la serie Votarem) i David Borrat (amb la sèrie 1 d'octubre), grans amics seus i, en aquesta novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, digníssims rivals. El guanyador va destacar la qualitat humana i professional dels dos finalistes, i va explicar que Serrat "és el meu mestre i he après molt d'ell". L'al·ludit, des de la platea, va respondre-li cridant que "i jo he après molt de tu, Aniol!". Resclosa ja té tres bigotis: els primers els va recollir l'any 2014, i els segons, dos anys més tard.
Però el premi a la millor fotografia de premsa va ser el darrer que es va lliurar en la gala dels Rahola, que es va celebrar el dijous 22 de febrer a l'Auditori de Girona. Minuts abans de començar l'acte, mentre la sala s'anava omplint, era relativament fàcil distingir alguns dels finalistes a rebre un dels guardons, perquè no podien amagar els nervis. El seu neguit va durar, com a molt, una hora, que va ser la durada de l'acte, conduït en aquesta edició per la periodista Ester Bertran, que es va arriscar a sortir a l'escenari amb un vestit groc canari. Bertran va recordar que el periodisme és, "més que una professió, una vocació", i que els periodistes "som tossuts i creiem en el que fem". I va recordar, és clar, la figura de Carles Rahola, promotor d'activitats intel·lectuals i culturals i un ferm defensor de la legalitat democràtica, que va ser afusellat per tropes franquistes el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona.
També va parlar de Carles Rahola el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura: "Va ser l'únic escriptor català condemnat a mort pels seus escrits i pel seu compromís cívic i polític". Ventura, seguint el fil de l'actualitat política i judicial dels darrers mesos, va destacar que "s'ha fet periodisme i del bo, però també hem vist fer-ne de partidista molt lluny de la independència que es pressuposa que ha de tenir un mitjà, ja sigui públic o privat, i en alguns casos autèntica porqueria que ja no té res a veure amb periodisme sinó amb manipulació, intoxicació i mala fe". També va denunciar, una vegada més, la precarietat laboral ("una de les principals amenaces per a l'ètica i la bona praxi", va dir) i va reivindicar la tasca dels periodistes que treballen en la comunicació corporativa.
"S'ha fet periodisme del bo, però també hem vist fer periodisme partidista, molt lluny de la independència que es pressuposta a un mitjà"
Després de fer un repàs a la VI Setmana dels Rahola i de veure l'espot que alguns estudiants de la UdG van fer per promocionar-la, va pujar a l'escenari el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, que va lloar el dinamisme i la qualitat del periodisme local i va destacar que és "un ofici necessari" per construir una "societat lliure i democràtica", sense estar-se tampoc de fer referència a la situació política actual.
Abans de lliurar els premis, es van fer públics els noms de les persones que han format el jurat avaluador dels treballs que s'han presentat en aquesta edició: Samuel Aranda, fotoperiodista, guanyador del World Press Photo of the Year l’any 2011; Neus Bonet, periodista, fins ara degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mariola Dinarès, periodista, emprenedora digital i “social media manager”; Ramon Girona, coordinador del Grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona; Maria Roura, periodista, tècnica de comunicació de la Diputació de Girona; Mària Sánchez, periodista; Guillem Terribas, llibreter i comunicador; i Joan Ventura, periodista, president de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El primer guardó que es va lliurar va ser el de Millor informació digital, que va ser per a l''equip format per Oriol Puig, Ignacio García, Miquel Cornellà, Jordi Carreras i Pau Esparch per El fenomen dels pisos turístics a Girona, publicat a l’edició digital del Diari de Girona, un treball d’interès social i en benefici de la comunitat que facilita eines per fer estudis posteriors en la mateixa o altres ciutats, explicat d’una manera gràfica molt atractiva i didàctica. Oriol Puig, en el seu discurs d'agraïment, va recordar els periodistes que "han perdut la feina o que es veuen obligats a treballar en condicions precàries".
Carlos Ribas, Carles Pastor i Gabriel Martín, per la sèrie Història amagada del digital Palamós Comunicació, van ser finalistes.
En la categoria de Millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, el premi va ser per a Joan Roura per Eugeni Gurnés, sumari obert, emès a TV Girona, un documental plantejat des de la reconciliació que fa una bona recerca audiovisual i històrica que es tradueix en un document coral que fa avançar la narració atrapant l’interès de l’espectador, i que complementa la tasca de la família de recuperació de la memòria de l’avi. El periodista, visiblement emocionat, va fer un sentit homenatge a la família de Gurnés, "un home bo que va ser alcalde de Llagostera i que, com Carles Rahola, va ser afusellat".
L’equip del programa ¡Qué animal!, de la Corporació RTVE, per Islas Medas, va quedar finalista.
"Eugeni Gurnés era un home bo, que va ser alcalde de Llagostera i, com Carles Rahola, també va ser afusellat"
El Premi Miquel Diumé al Millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio va ser per a Albert Requena i Josep Plazas Lites, pel programa Els altres nous catalans. Històries d’integració i convivència a Girona, emès a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, per la seva funció de normalització i visualització de situacions personals, pel seu esforç per abastar tots els àmbits socials i per la seva coherència narrativa i bona utilització dels recursos radiofònics. Les primeres paraules de Requena van ser per recordar a Miquel Diumé, però també va aprofitar per fer una reivindicació de la llengua catalana que va reblar amb un contundent "el català no es toca". Plazas, per la seva banda, va recordar la importància dels tècnics ("els mecànics, com ens anomenem nosaltres") en la tasca dels periodistes de ràdio.
Els finalistes van ser Miquel Curanta, Juli Pedrero i Toni Sellas, pel programa Govern i oposició, emès Ràdio Capital de l’Empordà; i Moisés Camós, Anna Noguer, Esteve Codony, Anna Estañol, Glòria Ribugent i David Pastor, per l’Especial referèndum 1 d’octubre de Ràdio Banyoles.
Miquel Torns, Pau Lanao i Carme Vinyoles van fer-se amb el premi al Millor treball informatiu o divulgatiu en premsa per la sèrie de reportatges Moments estel·lars de la Costa Brava publicada a El Punt Avui, un treball de recerca històrica que destaca pel fons documental gràfic i estar explicat d’una manera propera i entenedora. Van agrair el guardó una mica desconcertats, perquè "no ens ho esperàvem", i Vinyoles no va voler deixar l'escenari sense recomanar a tothom que es llegís els dos reportatges que havien quedat finalistes, dels quals en va ressaltar la "gran qualitat". Parlava de La profunda petjada de les dones dins del món jurídic, d' Elisabet Don, i d'Un dia a cures pal·liatives, de Matías Crowder, tots dos publicats al Diari de Girona.
L'acte va finalitzar amb foto de família de tots els premiats, als quals es van afegir després també els finalistes, als quals es va lliurar un diploma per reconèixer el seu mèrit.
Els Premis Carles Rahola de Comunicació Local estan organitzats conjuntament per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari