Gran part de la informació dels mitjans de comunicació està basada en dades numèriques extretes d’investigacions científiques, informes governamentals o estudis d’empreses que han utilitzat mètodes estadístics. La interpretació correcta dels resultats juga un paper essencial en la comunicació de la informació. Per això, el periodista ha de tenir una cultura estadística bàsica que permeti realitzar el seu treball de forma rigorosa, ètica i professional. Tanmateix, aquesta competència no està present de manera generalitzada entre els professionals de la comunicació, tal com es desprèn dels errors estadístics que realitzen reiteradament. Alguns són fruit de les presses, però també hi ha els que es deuen a la ignorància.
José María Sorando, professor de secundària jubilat i actualment autor de llibres de divulgació matemàtica i de la web matematicasentumundo.es, considera que “la manca d’una anàlisi assossegada de la informació numèrica, que es podria fer tan sols des del sentit comú, evitaria titulars com ‘A Espanya hi ha 142 bars per habitant’ o ‘Mig milió d’aficionats del Castelló acudiran al camp de futbol del Reial Saragossa’. Aquests són exemples reals”.
Realment, hi ha errors tan absurds que poden fer gràcia, com un titular d’un diari gallec que afirmava “Fallece por segundo día consecutivo una mujer de 103 años”. O el titular que resava: “Cantabria tiene 131,73 reclusos por habitante, con 705 presos”. Segons el titular podríem concloure que la comunitat càntabra té 5,35 habitants. L’error del titular era que la taxa no era per habitant, sinó per cada 100.000 habitants.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari