La història de sempre

Les imatges d’estàtues de personatges històrics enderrocades per manifestants arreu del món, arran de les protestes antiracistes per la mort de George Floyd a Minneapolis, han provocat un creixent interès pel passat a la recerca de respostes. I la premsa i els informatius han anat plens amb les trajectòries de prohoms generalment relacionats amb el passat colonial a Amèrica i l’Àfrica, com ara Juníper Serra, Juan de Oñate, Edward Colston, Leopold II de Bèlgica o Cristòfol Colom, les efígies dels quals han patit la fúria dels manifestants arreu del planeta.

D’estàtues n’han caigut tota la vida; així i tot, l’interès del gran públic per conèixer les biografies d’aquests personatges ha estat especialment intens en les darreres setmanes. Sense anar més lluny, i per posar-hi només un exemple, entre el 14 i el 20 de juny el terme Juan de Oñate –conqueridor espanyol i primer governador de Nou Mèxic– va assolir la puntuació màxima d’interès de recerca (100) tant a Espanya com a la resta del món, segons dades de Google Trends, quan el normal és que a penes superi les xifres mínimes. 

I és que precisament el 16 de juny va tenir lloc un tiroteig davant de l’estàtua que el recorda a Albuquerque, a l’actual estat de Nou Mèxic, als Estats Units, durant una manifestació que en demanava la retirada per la repressió que de Oñate va exercir contra els natius. “La informació sobre història té molt bona acollida per part de la gent, que té ganes de saber-ne més”, admet Fèlix Badia, periodista de La Vanguardia especialitzat en temes històrics. 

L’avinentesa política a Catalunya i Espanya i el procés independentista, a més, ha revifat les ànsies del públic per conèixer més sobre el passat als mitjans tradicionals i a les xarxes i, de retruc, els periodistes s’han retrobat amb un filó gairebé il·limitat d’històries per omplir pàgines i minuts; ara bé, se’n fa bona divulgació històrica als mitjans de comunicació generalistes? Hem fet aquesta pregunta a cinc periodistes especialitzats i a un historiador i hem reflexionat al voltant de l’ús que se’n fa de la història, una font de coneixement sovint esmunyida com a arma contra els rivals polítics i que té una forta influència en el nostre dia a dia. “Fugir d’això –reconeix Badia– requereix temps per fer anàlisi”.